Any Palau i Fabre: l’obra va a favor de la vida

18.04.2017

“Doneu-me un cor més petit, que aquest que tinc no se m’omple”
Josep Palau i Fabre

Fa nou anys que va morir Josep Palau i Fabre, el 2008, tancant definitivament una vida dedicada a la cultura. Autor, poeta, dramaturg, assagista, narrador, traductor, crític i historiador de l’art, Palau i Fabre compta amb un llegat extens com a col·leccionista i creador de la Fundació Palau. Tampoc cal oblidar la seva faceta cívica i política, i el seu catalanisme progressista. És per tot això que aquest abril s’inaugura l’Any Palau i Fabre, en el seu honor.

Palau i Fabre, al carrer Bruc, anys 80

Davant d’aquesta multitud de facetes, enguany s’inaugura l’any Palau i Fabre amb la intenció d’oferir una “mirada general d’una figura polièdrica”, tal com resumeix Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. La principal promotora d’aquesta efemèride és la Fundació Palau, que l’any 2003 va poder obrir les seves portes a Caldes d’Estrac de la mà de l’escriptor. Va ser així com ell mateix va fer realitat el desig de preservar tot el seu arxiu documental i la seva col·lecció d’art, juntament amb la del seu pare, Josep Palau i Oller.

Ara la casa continua mantenint el mateix desig: preservar la tasca de Palau, i no només això, sinó donar-la a conèixer més. És per això que la Fundació Palau veu en l’Any dedicat a l’autor una oportunitat per “posar de nou la fundació al mapa i ser un centre cultural i d’art de referència”, explica Maria Choya, actual directora de la institució. Per aconseguir-ho, una de les línies en les quals s’incidirà més és la relació entre Picasso i Catalunya que Palau i Fabre va estudiar tan a fons, pel qual ja s’ha posat en marxa un conveni de col·laboració amb el Museu Picasso.

El comissari de l’Any Palau i Fabre és Manel Guerrero, assagista, crític, comissari d’exposicions i antic sotsdirector de l’Arts Santa Mònica. Ell mateix explica que ha acceptat l’encàrrec per tres motius: la manca de coneixença de l’obra de l’homenatjat; la necessitat de recolzar la Fundació Palau com un espai cultural potent fora de Barcelona, i, per últim, per reivindicar l’aposta cultural de Palau i Fabre, que apostava per la modernitat i l’avantguarda i creia en un model cultural que entroncava amb la tradició republicana.

Guerrero afirma que l’Any serà possible “gràcies a la imaginació poètica i totes les institucions i creadors que s’hi han implicat, perquè els recursos econòmics són pocs”. La imatge de l’any Palau i Fabre, per exemple, ha estat feta per Miquel Barceló, un dels artistes contemporanis que l’homenatjat més apreciava junt amb Perejaume.

“El més important és que l’obra s’escampi per tot el país”, declara el seu comissari, que creu que les iniciatives tindran continuïtat i que l’interès per Palau i Fabre augmentarà. L’Any comptarà amb múltiples exposicions, de les quals se n’ha encarregat el crític literari i escriptor, Julià Guillamón. Aquest vol destacar la part humana de l’autor, del qual era amic i que defineix com una persona simpàtica, divertida i molt viva, tot el contrari del que sembla en textos i fotos, tal com ell afirma: “En Palau, l’obra va a favor de la vida”.

Palau i Fabre, un any i cinc àmbits

Els organitzadors de l’Any Palau i Fabre han confabulat una llista inacabable d’activitats i projectes que s’estenen en diferents punts del territori: des de discos a exposicions, passant per simposis i plaques com la que s’inaugurarà el 21 d’abril al carrer del Bruc de Barcelona, residència de l’escriptor, que donarà el tret de sortida a l’Any. Les propostes es poden dividir en cinc àmbits:

1. Geografia personal i creativa. L’Any programa activitats en els llocs on va viure Palau i Fabre: Barcelona, París, Llançà i Caldes d’Estrac. Aquests són els espais principals on s’hi faran actes, tot i que les propostes inundaran també altres municipis de Catalunya i Espanya. Cal recordar que Palau i Fabre va estar en exili voluntari a París durant 15 anys. Allà hi va conèixer Picasso i va evolucionar intel·lectualment, establint un pensament proper al nihilisme actiu, que adquirí amb la coneixença de figures tan rellevants com Sartre, Camus o Malraux.

2. L’alquimista. Aquest és el pseudònim que utilitzava Palau i Fabre com a escriptor. Dos dels seus llibres s’hi refereixen explícitament: la poesia completa Poemes de l’alquimista (1952, primera edició clandestina) i el conjunt d’assaigs generals no referits explícitament a Picasso, Quaderns de l’Alquimista (1997, edició en volum unitari). Moltes de les activitats previstes, seminaris i jornades, incidiran en el concepte d’alquímia i la seva relació amb la vida i obra de Palau i Fabre. En destaquen l’exposició Jo sóc el meu propi experiment i el simposi internacional Josep Palau i Fabre.

3. Palau i Picasso. Un dels objectius d’aquest centenari és posar en valor els estudis i obres de Josep Palau i Fabre sobre Picasso, així com la seva col·lecció personal d’obres del pintor, i la relació personal que va mantenir. Picasso fou una de les grans obsessions i l’objecte d’estudi més important de Palau. Per exemple, s’inaugurarà la mostra Palau mira Picasso, comissariada per Víctor Fernández, que mostrarà les fotografies preses per Palau seguint les passes de Picasso.

4. Palau i Fabre i el teatre. L’obra dramatúrgica i d’assaig teatral de Josep Palau i Fabre és una de les seves parts menys conegudes, tot i que ell es considerava dramaturg i teòric del teatre. L’any col·labora en la producció de tres nous espectacles: el primer, produït per Teatre Invisible, rep el títol de Poemes de l’Alquimista; el segon, que comptarà amb l’actriu Montse Guallar i el músic Max Sunyer, La llavor de l’amor; i el darrer, que serà una lectura dramatitzada en el marc del Festival Poesia que comptarà amb la presència de Lluís Homar i Clara Segura i es titularà Estimat Picasso.

5. El llegat de Josep Palau i Fabre. A més de potenciar la Fundació Palau, el centenari ha de servir per divulgar, estudiar i donar a conèixer l’obra de l’autor en tota la seva riquesa i complexitat, així com per aprofundir en totes les connexions que es poden establir amb altres autors, llocs o idees, amb una atenció especial a les noves generacions. El treball amb les escoles i els instituts, i l’elaboració de materials pedagògics són unes de les prioritats de l’Any Palau i Fabre.