Antoni Cisteró. Mantenir la memòria del món d’ahir

12.03.2017

“Si obres la capsa, després no et planyis dels trons”. Amb aquesta advertència in mente, en Francesc, el protagonista de Fill de la memòria (Cossetània), comença un procés de reconstrucció del seu passat per omplir la capsa de records amb els retalls d’una nova memòria. El seu viatge, tant físic com emocional, li serveix per descobrir la història d’un pare biològic mai conegut que va patir la guerra i l’exili a l’altra banda del Pirineu. El llibre és una reflexió sobre la memòria històrica i, en paraules del seu autor, Antoni Cisteró, “la necessitat de mirar enrere per construir el futur”.

Antoni Cisteró

Aquesta setmana, Cisteró ha presentat Fill de la memòria a la llibreria La Central de Barcelona acompanyat de l’historiador Pelai Pagès, que ha confessat que “és d’agrair que hi hagi novel·les com aquesta que ens ajudin a entendre la història”, amb la particularitat que no es tracta ni d’un llibre d’història ni d’una novel·la històrica clàssica, amb la memòria com a peremptori eix central i l’emotivitat (el motor dels records; els sentiments) com a satèl·lit.

L’obra està dividia en dues trames complementàries: les vicissituds d’en Francesc, el fill, ambientades als anys vuitanta, i les peripècies d’en Raspall, el pare biològic inconegut, des dels anys trenta fins a l’exili a la França ocupada per Hitler i els anys venidors Totes dues conformen un relat el·líptic i complex sobre la reconstrucció de la memòria, per estructurar el passat i poder encarar el futur. La connexió entre elles afavoreix la unió de les emocions individuals i el sorgiment del que coneixem com a memòria col·lectiva.

La història d’en Francesc s’ambienta al present però està narrada en passat, mentre que la d’en Raspall s’insereix en el passat però escrita en present. Cisteró ha explicat que això permet al lector apropar-se més a les seves intenses vivències, determinades per la violència, la repressió i les represàlies de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.

Mentet, a l’altra banda de Vallter, un dels indrets on es desenvolupa la novel·la

 

La versemblança de la novel·la

Pelai Pagès també ha valorat el realisme històric amb què es tracta cada període de temps tenint en compte que Fill de la memòria és una obra de ficció, tant pel que fa a la trama com pel que fa als personatges. Per això mateix, l’obra de Cisteró té una significació, juntament amb el magnetisme literari d’allò que s’hi narra, per la seva versemblança.

La presa de consciència d’alguns fets de l’època, el descobriment parcial de la figura del pare i el seu entorn i el contacte amb el món dels exiliats a França aniran bastint una nova personalitat, filla de la memòria, que prendrà cos en un final inesperat.

Antoni Cisteró és enginyer químic, llicenciat en Filosofia, diplomat en Ciències Socials i amb estudis d’Història, Escriptura Teatral i Cinema. Fill de la memòria és la seva quarta novel·la (la tercera que publica amb Cossetània). També ha escrit obres de teatre, assajos i reculls de contes, i ha estat guardonats amb diversos premis, com La Carrova, Theatron (teatre) o el Film-Història de la UB (cinema).

Al final de la presentació, Cisteró ha dit que, per reflexionar al voltant de la memòria històrica, ho havia de fer amb una certa emoció, i per fer-ho d’aquesta manera només ho podia fer escrivint una novel·la. “L’important és mantenir la memòria perquè ens serveixi per al futur, perquè la necessitem”, i ha citat el llibre d’Stefan Sweig, El món d’ahir, com a referent de pes per recuperrar-la i, en efecte, per comprendre el passat.

Etiquetes: