Anna Soldevila: “labutxaca ha viscut cinc anys d’un creixement explosiu”

29.08.2012

Anna Soldevila (Barcelona, 1981) ha format part de l’equip del segell labutxaca des de la seva fundació, ara fa cinc anys. Ha compartit aquesta aventura amb Jordi Cornudella i Eugènia Broggi, i tots els editors de Grup 62 que hi han participat des dels seus catàlegs respectius. Anna Soldevila es va formar a l’escola Aula i a l’Escola Pia Jaume Bofill, i és llicenciada en Humanitats per la UPF. Va entrar a treballar a Grup 62 tot just llicenciada. Va formar part del departament de drets d’autor, on va treballar amb Eli Bofill, fins que Mònica Martín, agent literària, la va fitxar perquè s’incorporés a l’equip de MB. Uns anys després Pilar Beltran la va repescar perquè tornés a Grup 62, on ha treballat d’editora júnior d’Edicions 62 i posteriorment com a editora del segell labutxaca i de l’àrea digital.

 

Anna Soldevila, editora de labutxaca

Ara fa cinc anys vau començar l’aventura de labutxaca, un segell que s’ha nodrit del fons dels catàlegs del Grup 62. Quin balanç fas d’aquests primers cinc anys?

labutxaca ha viscut cinc anys d’un creixement explosiu. I quan dic explosiu vull dir que hem aconseguit consolidar, no només a les llibreries sinó en la ment dels lectors, el segell de labutxaca. Hem aconseguit crear un segell que presenta una oferta editorial en català potent d’edicions de butxaca, accessible i amb una diversitat de títols que no deixa a ningú orfe de lectura.

Els intents anteriors endegats des de Grup62 per fer una col·lecció de butxaca no havien quallat. Què creus que fallava aleshores? O què heu fet aquesta vegada que hagi anat bé?

Sincerament, no et sé dir si va fallar res en el seu moment. El que crec que ha ajudat, i molt, en aquesta ocasió, és la diversitat de segells editorials que integren Grup 62, i per tant aquesta nova col·lecció. Aquest fet permet que l’oferta sigui total. D’altra banda, el fet que no només hi hagi segells que pertanyin a Grup 62 hi ajuda i molt. Ho converteix, doncs, en un projecte transversal, obert a tothom qui vulgui adherir-s’hi.

La marca labutxaca porta implícita la voluntat de convertir-se en LA col.lecció de butxaca de referència dins el mercat català, però no sou l’única col.lecció. Hi ha portàtil, del grup Angle-Cossetània. Quina quota de mercat teniu, en butxaca?

La veritat és que, naturalment, no som els únics amb un projecte editorial en català de butxaca, però si que és cert que vam crear unes bases de treball tan sòlides que ens permeten tenir una quota de mercat molt àmplia, tant pel volum de títols, la diversitat d’autors i gèneres com pel fons editorial.

Des de fa uns anys, heu coeditat títols puntuals amb segells independents, com ara Meteora, Quaderns Crema o Tusquets. Això us ha ajudat a ampliar catàleg. En quin punt es trobem aquestes col·laboracions. Hi ha algun acord nou que ens puguis avançar?

La veritat és que aquestes coedicions són, per nosaltres, fonamentals per poder oferir un catàleg divers i plural. Creiem en el format i el preu accesible dels llibres i més en un moment en què l’àmbit digital ja és una realitat, encara que modesta, per ara. Dit això, nosaltres parlem amb totes aquelles editorials disposades a entrar en el projecte a llarg termini, però també quan identifiquem títols que seria convenient editar en aquest format. Com ja saben molts dels lectors que ens segueixen, des de finals del 2011 coeditem també amb Galàxia Gutenberg i Roca Editorial. Et puc avançar doncs que aquesta tardor traiem dues novetats editorials importants d’aquestes editorials Adéu a la Universitat de Jordi Llovet (Galàxia Gutenberg) i Llegat de Christopher Paolini (Roca Editorial).

Quin criteri seguiu a l’hora de passar un títol de trade o tapa dura a butxaca?

Evidentment, de criteri en tenim, però no en tenim un de sol. Cada llibre requereix un tractament especial i la seva situació és diferent en cada cas. Tenim alguns criteris comuns, com per exemple, que el llibre hagi tingut unes vendes importants i sostingudes en trade, també una demanda clara per part dels lectors/ llibreries. Donem molta importància a la coherència de catàleg. Procurem, doncs, editar aquells llibres que el lector sempre hauria de poder trobar a les llibreries en format butxaca i en català. Aquests, però, són criteris generals i, naturalment, només alguns dels que apliquem.

Teniu autonomia per triar i remenar dins del Grup 62 o heu de pactar condicions i calendari amb els respectius editors de la casa?

La gràcia és que l’equip de labutxaca s’ha de considerar com l’entès en la matèria que treballa. Què vull dir amb això? Doncs que es tracta que nosaltres triem i remenem i sobretot estiguem molt i molt atents al que passa a les llibreries i arreu. Amb això, i amb un estudi continuat i detallat de l’evolució de les vendes i del mercat, es pot establir una calendarització dels llibres i per tant marcar una programació editorial. A partir d’aquí establim trobades amb els editors i els hi comentem la nostra proposta. Habitualment estem d’acord amb les conclusions.

Quant temps triga una novel.la d’autor català a passar de trade a butxaca? Hi ha un tempo establert o depèn de cada cas. Quina seria la mitjana?

La mitjana podríem dir que és un any i 8 mesos des de la sortida en trade, però com en qualsevol mitjana, hi ha títols que triguen més i d’altres menys. En qualsevol cas mai editem una novel·la abans d’un any de la seva publicació en trade. Dit això, hi ha casos en què pot ser que trigui fins a dos, tres anys.

No us limiteu a passar llibres de trade a butxaca. També recupereu llibres descatalogats o us inventeu títols nous. Com ha anat l’experiència de publicar títols directament en butxaca? Funciona o queden desubicats a la llibreria?

Hi ha casos per tot, però l’experiència sempre és un grau i permet millores. Ja fa més d’un any que editem llibres directament en edició de butxaca i cada cop afinem més i millor. Si més no, aquesta és la sensació que tenim.

Quin títol t’ha donat més satisfaccions? Quin ha estat el més venut?

D’aquests inèdits, potser podria dir-te que el que millor resultat ens ha donat fins ara és la traducció al català del primer llibre de la trilogia de Katherine Pancol Els ulls grocs dels cocodrils.

Des de fa un any ets també responsable de la programació digital de Grup 62. Els ebooks que publiquen els diferents segells del Grup passen per les teves mans. Quin criteri seguiu a l’hora de triar quins títols programareu?

Ara per ara tenim un criteri que pretén oferir als lectors tot el que editem en paper amb l’excepció d’aquells llibres que, per exemple, tinguin o bé imatges en color o bé aquelles maquetacions tan i tan especials que no tenen sentit de ser editades en ePub. A part d’això, i tal i com fem amb labutxaca, treballem molt el fons editorial de la casa, i intentem anar incorporant de mica en mica aquells autors clàssics que qualsevol lector ha de poder llegir en el format que vulgui, i això inclou el digital.

El mercat electrònic no acaba d’arrencar a casa nostra. Quins factors creus que ralentitzen el pas cap al digital?

Discrepo una mica amb aquesta percepció. Arrencar ha arrencat i la veritat és que creix a un molt bon ritme. El que passa és que la venda es concentra principalment en els supervendes i en títols molt i molt venuts del fons.

Enguany has estat seleccionada per la Fira de Frankfurt per participar com a fellow en una gira per les editorials més importants d’Alemanya. En què consisteix ser fellow de la Fira de Frankfurt? Què pot aportar a la teva feina?

Estic molt i molt contenta. La veritat és que estic segura que serà una boníssima oportunitat per poder explicar a la resta de països convidats (som 16 representants de 16 països del món) la situació editorial espanyola i la importància de la catalana dins d’aquesta. La Fellowship en si consisteix en compartir experiències amb els nostres homòlegs internacionals i conèixer de ben a prop el món i mercat editorial alemany. Encara se’m fa difícil poder dir què aportarà a la meva feina del dia a dia, però estic convençuda que m’obrirà la perspectiva global de com estan avançant les coses arreu dins de l’àmbit editorial general, i en la seva diversitat de formats i llengües.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Felicitats per l’entrevista i pels sempre benvinguts nous projectes culturals, especialment meritoris en aquests temps que corren. No obstant, permeteu-me fer-vos una petita correcció: Darrere de ‘Portàtil’ no només hi ha el grup Angle-Cossetània (9 Grup Editorial). En aquest projecte també hi formen part altres petites i mitjanes editorials catalanes que conjuntament treballen per tirar la iniciativa endavant. Salutacions!

  2. Sóc un seguidor de “labutxaca” des del principi, quan vaig vore que hi publicàveu tot tipus d’obres. Pràcticament tots els mesos em compre algun (o alguns) llibres i espere que continueu, i que aquesta maleïda crisi no us afecte. Enhorabona!

  3. Aquesta editora fa una feina extraordinària i la Butxaca és un segell de primera necessitat.