Andreu Subirats: Galtes de perdiu

19.10.2012

Andreu Subirats desenfunda l’espasa del vers per retratar la cruesa de la injustícia, les maldats grolleres  i alguns dols universals. A continuació podeu llegir tres poemes inclosos al poemari Galtes de perdiu, publicat per LaBreu.

 

Andreu Subirats, 'Sito' | Foto d'Ester Andorrà

 

Les barraques de la Ribera 

Amb parets de fang i sostre de palla,

amb calç viva i remostrons de tresmall,

amb tupins de recapte i rucs famèlics,

amb tota la terra per posar encara,

amb los salaris de les salines,

amb arròs d’ànec i de talp,

esmorzant truites d’angules

i caçant a les nits de lluna plena,

sense magistrats ni escriptures,

la gent de la Ribera…

van fer barraques i pobles

i camins entre les aigües,

van plantar arròs i eucaliptus

entre les sèquies fangoses,

i patint paludisme, caciquisme,

feixisme i bones dosis de surrealisme,

la gent de la Ribera…

van fer la Ribera.

I ara van i mos diuen:

que faran cinc o sis mil cases noves!

cinc o sis mil nous pisos!

amb formigons malgirbats,

taulades de pissarra importades,

calefaccions i aires malbaratats,

jacuzzis amb energies nuclears,

carrers del tot mal asfaltats,

però tot ben bonic;

i ara tornen

i mos diuen:

que haurem d’estar ben contents

de pagar préstecs seculars

a ignots promotors disfressats

que volen jugar als disbarats

hipotecant-mos terra i terrats,

per a poder viure bé,

engabiats;

i ara anem natros

i els diem:

que tal com va el jornal,

tot això poc que mos cal,

i que a més a més no tenim un ral,

que als afores no volem raval,

que si mos tornen los temps del sinyoret,

potser que haurem de tirar pel dret

i per tal de fer una mica net

lo que es passarà d’animal

lo tornarem a fotre al canal,

lo tornarem a fotre al canal!

Ah! i la riquesa, sisplau,

Espiritual!

 

 

L’engany del rap

L’engany del rap és com un duro sevillano,

o com foradar pessetes per a fer-les passar per rals;

és prometre peix i portar morralla, és ja vinc, ja,

que vinc que vindré, i vindre més tard, demà.

És un pitral amb regata de canots, també és un dandi

amb espardenyes passejant altiu per la malesa.

És lo braç trencat de la romana, la corda que no arriba,

les goteres a la barraca i un pastor sense ramat.

És la llenya que no crema i l’aigua que no rega,

lo plom que no pesa i la palla encesa.

És lo fruit sense llavor, una novel·la amb gust de paella,

és lo poc suc de la granera, los molins de vent a la carena.

L’engany del rap és ser l’amo del carxofar quan no hi ha carxofes

i voler pescar angules amb bussó foradat.

L’engany del rap és un turista cercant aventura

i una núvia desdentegada, un xiquet que ja denuncia

i un jutge socarrat, un putero boig per estimar

i una puta boja per cardar, un vi que aigüeja,

un burgès que senyoreja, lo sinyor de Reus,

l’home de Valls i una caterva de pesats fotent la tabarra.

Perquè l’engany del rap és, de veritat, tindre més boca que cap.

 

 

Què fem si sempre tot val…

què fem si sempre tot val

som avars amb l’avarícia

novetat no ens és notícia

i fem convit sense un ral

deslliurem-nos de moral

ens traiem tota brutícia

fem ben net de cosa nícia

i a pixar dins l’orinal