Amanda T, Greta F

Amanda T és un espectacle dirigit per Àlex Mañas inspirat en la història real d’Amanda Todd, una jove canadenca que va suïcidar-se després de dos anys de ciberassetjament. La peça està interpretada per Greta Fernández i Xavi Sàez, i es pot veure fins el 20 de novembre a la Sala Atrium.

La Sala Atrium és un lloc tèrbol. Almenys fins el 20 de novembre. L’escenari queda reduït a una taula, una cadira, un petit banc i un ordinador. A la paret hi han esquitxos de negror, la il·luminació es focalitza només en alguns punts concrets. Efectivament, l’obra de teatre que acull la sala és fosca, tant com ho pot ser un guió sobre ciberassetjament que acabi en suïcidi. I això no és un spoiler. Perquè la història d’Amanda Todd és real i encara avui es pot trobar a les xarxes.

En llatí, el nom Amanda significa “digna d’amor” o “qui mereix l’amor”. I a Amanda T aquesta necessitat d’amor queda patent. Rere l’actriu Greta Fernández, trobem la història real d’una canadenca que va cometre l’error d’ensenyar els pits en una ciberconferència amb un desconegut quan tenia 13 anys, i a partir d’aquí va començar el malson. Un assetjament que va estendre’s entre amics, a l’escola, a internet, arreu on Amanda buscava sentir-se estimada.

Amanda T és una obra de teatre documental que es basa en aquest cas real, tot i que no busca ser totalment fidel a la vida de la jove canadenca. L’espectacle sí que segueix l’estètica de l’últim vídeo que Todd va publicar a YouTube abans de matar-se, en el qual escrivia en diversos fulls els seus perquès i anava passant papers tot explicant la seva història. “Transcrivim el 90% del contingut del vídeo de 9 minuts que Amanda Todd va penjar a internet i que encara es pot trobar publicat”, explica el director.

Ell mateix, Àlex Mañas, autor i director d’obres com Algo (Versus Teatre, 2005), En cualquier otra parte (Festival Grec, 2007), Íncubo (Sala VIllarroel, 2011) o Béla Bartók, Exili a Nova York (Festival Grec, 2013), teixeix un relat deconstruït en parts. En total, l’obra compta amb 10 escenes que l’espectador ha d’aprendre a relacionar. Segons Mañas, la intenció és “barrejar l’herència del teatre social brechtià i d’algunes influències de la desconstrucció teatral, la literatura i el cinema postmodern”.

A part de l’estructura, un altre fet destacable d’Amanda T és que davant el minimalisme escènic, els dos actors utilitzen fulls de paper i un retolador per crear objectes. Si la protagonista ha de trucar, converteix el paper en un mòbil; si té set, crea un got de paper; si ha de representar dos personatges alhora, escriu en un paper el nom de la persona que està  interpretant en aquell moment. Un fet que no fa més que remetre’s a l’estètica de l’últim vídeo d’Amanda Todd, on com hem explicat anteriorment, escriu en diversos fulls tots els problemes que té.

Si bé a l’obra hi surten al voltant de deu personatges, els actors només són dos: Greta Fernández i Xavi Sáez. A la primera no l’havíem vist mai en teatre, tot i que ha participat en films com Embers, de Claire Carré i Ficción, de Cesc Gay. També ha format part del repartiment de La Riera de TV3 i Olor de Colònia, de Cèlia Gran. Sáez també ha treballat en el món del cinema i la televisió, i en teatre ha participat en L’última nit del món (Sala Flyhard, 2016) i Qui bones obres farà (TNC, 2016), entre moltes d’altres.

Tot i que Sáez interpreta bé els seus papers (pare, agent discogràfic, assetjador, venedor…), el protagonisme se l’endú Greta Fernández per ser capaç de fer arribar al públic la sensació d’innocència darrere d’un personatge avesat als mals tràngols. Amanda T és una obra sòrdida, que no busca generar cap llàgrima ni fer sensacionalisme a partir d’un cas real. Quan coneixem drames com aquests, és inevitable sentir-nos culpables com a societat. Però l’obra de Mañas va un pas més enllà, perquè el director busca fer una mateixa pregunta tant a les víctimes, als agressors i als observadors.

Una pregunta aparentment senzilla que amaga trampes i que Greta F i Xavi S intenten desenvolupar al llarg de tot Amanda T. La deixo aquí escrita, per si algú hi troba solució. Si necessiteu més pistes per respondre-la, atanseu-vos a la Sala Atrium. En una situació com la d’Amanda Todd, quantes oportunitats té un de sortir del seu rol?