Alzamora es vesteix de Llull

El llegat de Ramon Llull –de l’escriptor i del mite– se sosté en el temps amb bona salut. És el privilegi dels longeus, dels qui han rebut la benedicció del cànon i ocupen un lloc inqüestionable a la biblioteca de clàssics. La immensa quantitat d’actes celebrats arran de l’Any Llull refermen l’interès per la figura del pensador mallorquí i per la seva obra: hi ha un Llull per a tothom. A banda del reconeixement institucional i de la recerca acadèmica, l’herència lul·liana és accessible a lectors diversos, també a aquells que no estan familiaritzats amb la llengua catalana del segle xiii. En aquest sentit, la col·lecció Tast de clàssics (Barcino), que adapta obres medievals al català actual, s’ha convertit en una referència de divulgació per a tots els públics. Després d’Accidents d’amor, adaptat per Pere Antoni Pons, i de l’Arbre exemplifical, adaptat per Jaume Pons Alorda, Barcino publica ara Llibre d’amic i amat, en una versió de Sebastià Alzamora, que es presentarà avui dijous 6 d’abril a les 19.30h a l’esgésia de Sant Pau del Camp, de Barcelona.

El Llibre d’amic i amat té tots els ingredients per convertir-se en una llaminadura. Alzamora remarca en el pròleg que l’obra és, sobretot, un text amb finalitat didàctica. Llull vol donar-hi instruments de meditació i de contemplació per apropar-se a Déu. Però és la manera com vehicula aquestes pautes que converteixen els 357 versicles lul·lians en una agulla de doble fil. L’autor s’allunya de la poesia amatòria i eròtica i, no obstant això, utilitza els tòpics i les tècniques dels trobadors per treballar-los des d’una perspectiva divina. Els versicles a què Alzamora s’ha hagut d’enfrontar –un per a cada dia de l’any, tot i que al final en faltin uns quants– són com petites píndoles. Tots ells estan pensats per evitar l’accídia, la mandra, la indiferència, i els mecanismes per aconseguir-ho són diversos. El ventall de gèneres constitueix, de fet, una de les grans riqueses de l’obra, en què podem trobar poemes en prosa, microrelats o esbossos dramàtics entre d’altres formes.

En tot cas, hi ha un seguit de constants que es repeteixen: l’amic és místic del món sensible, l’amat és Déu en el món intel·ligible i l’amor el nexe d’unió entre tots dos. “Preguntà l’amat a l’amic: –Recordes cap recompensa que t’hagi atorgat per estimar-me? Respongué: –Sí, perquè entre els treballs i els plaers que em dónes no hi fas diferència”, llegim al versicle 8, que plasma la unitat entre l’amor i el dolor. També són recurrents les referències a una divinitat única que ho omple tot: “Demanaren a l’amic on era el seu amat. Respongué: –Vegeu-lo en una casa més noble que cap altra noblesa de la creació. I vegeu-lo en els meus amors, les meves fatigues i els meus plors”, el versicle 24.

A banda de la qualitat de l’adaptació, un dels grans mèrits del llibre i de la col·lecció en general és apropar la literatura de l’Edat Mitjana al gran públic. Sovint el desconeixement i els prejudicis fan que autors com Ramon Llull, Bernat Metge o Ausiàs March ens semblin llunyans, envitricollats, impenetrables. Estiguem més o menys avesats a llegir Llull, el cert és que la versió de Sebastià Alzamora aconsegueix que superem la peresa, com a mínim en l’àmbit literari. L’escriptor de Llucmajor ha reeixit en el repte d’oferir una lectura pròpia “sense trair l’esperit, el to ni la lletra de l’original lul·lià.” Potser, doncs, un cop digerida en català actual, ha arribat l’hora d’acostar-nos a l’obra medieval sense pors.

Selecció de versicles

[2]

Els camins pels quals l’amic cerca l’amat són llargs i perillosos, i estan poblats de desvetllaments, sospirs i plors, i il·luminats d’amors.

[7]

Va voler saber l’amat si l’amor del seu amic era perfecte, i li va preguntar en què consistia la diferència entre la presència de l’amat i la seva absència.

Respongué l’amic: –En ignorància i oblit, en coneixement i record.

[45]

Són dos els focs que escalfen l’amor de l’amic: un s’alimenta de desitjos, plaers i cogitacions; l’altre es compon de temor, fatiga, llàgrimes i plors.

[86]

L’amic va emmalaltir d’amor, i el visità un metge que multiplicà els seus pensaments i els seus mals, i llavors l’amic es va curar.

[116]

L’amic estimava tots aquells que temien el seu amat, i tenia por de tots aquells qui no el temien.

I per aquest motiu es posà en discussió que predominava en l’amic: si l’amor o el temor.

[355]

L’amic s’embriagava amb el vi del record, l’enteniment i l’amor de l’amat. L’amat aigualia aquest vi amb els plors i les llàgrimes del seu amic.

Dijous 6 d’abril a les 19.30h Editorial Barcino presenta aquesta nova edició d’Amic e amat a l’esgésia de Sant Pau del Camp