Altweibersommer o les traduccions dels altres

1.10.2012

Jordi Jané-Lligé és traductor de l'alemany

 

Tot preparant un treball acadèmic sobre traduccions i censura, fa uns dies, llegia alguns passatges d’una novel·la de Günter Grass, Katz und Maus, que l’any 1968 fou publicada en català amb el títol de El gat i la rata. És una novel·la torbadora al voltant de la figura d’un xicot adolescent, el Gran Mahlke, que se situa a la ciutat de Danzig (actualment Gdańsk) durant la Segona Guerra Mundial. La traducció al català de la novel·la sofrí en el seu moment algunes mutilacions, ja que algunes escenes foren considerades per la censura franquista obscenes, i per tant inacceptables, i alguns passatges van haver de ser reformulats pel traductor, Carles Unterlohner. El paper de les circumstàncies i del context històrics és un dels elements que no cal oblidar quan llegim textos literaris originals, però també quan llegim traduccions. En un passatge de la lectura, tanmateix, una frase va reclamar la meva atenció amb força. El protagonista, tot parlant anodinament del temps amb un company d’escola que s’acaba de trobar al carrer, diu en alemany: “Altweibersommer, goldene Fäden in der Luft”, que traduït literalment vol dir: “Estiuet de Sant Martí, fils daurats en l’aire”. La frase en alemany té un efecte molt més poètic que no pas aquesta traducció literal improvisada, perquè la paraula Altweibersommer, que efectivament al·ludeix a un breu període estival enmig de la tardor, és un mot compost que significa literalment “l’estiu de les velles dames”. Els fils daurats de què parla el protagonista, doncs, suggereixen alhora les boirines esqueixades i daurades pel sol tardorenc, i els cabells ja blancs de les dames d’edat tardorenca: una bella imatge que constitueix tot un repte per al traductor. Enmig, doncs, de la lectura “històrica” que estava realitzant, emergia la lectura amatent i fascinada del lector traductor.

Una de les millors maneres de formar-se com a traductor, al meu entendre, és estudiar a fons les traduccions fetes per altres traductors. És una tasca que aguditza profundament l’esperit crític. En general, al principi, resulta més fàcil, vistós i interessant fixar-se en les pífies que en els encerts dels altres traductors, –i és pràcticament impossible que a un traductor no se li escapi alguna cosa!–; més important, i més difícil, és saber valorar els seus encerts i troballes, que solen ser molts. Més difícil encara és saber traslladar aquesta distància i aquest esperit crítics que apliquem als altres a la pròpia tasca de traductor i als propis textos traduïts. Difícil i necessari.

Del traductor de literatura s’espera que sigui capaç de captar el que les paraules diuen i també el que no diuen, i que després ho recreï en la pròpia llengua. Idealment, així, el traductor hauria de poder triar les obres a traduir per afinitat i empatia amb autors i obres, i hauria de poder trobar el distanciament necessari, durant la seva feina, per allunyar-se de les pròpies traduccions i mirar-se-les com si les hagués fet un altre. La reflexió sobre la traducció i l’estudi de traduccions són dos dels grans complements en la formació dels traductors literaris. És cert que la pràctica professional del traductor està molt lluny de poder-se dur a terme d’aquesta manera, però en la mesura del possible crec que és bo no perdre-ho de vista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Dia Internacional del Traductor. Sumari General | Núvol

  2. Molt interessant el que escrius, Jordi. Com a traductora literària, sé que traduir no és simplement passar les paraules d’un idioma a l’altre, sinó també recrear uns matisos del llenguatge, de context, etc., sense els quals la novel·la traduïda quedaria asèptica i distant. Tant de bo poguéssim triar els autors que volem traduir! Una abraçada.

  3. Retroenllaç: Altweibersommer o les traduccions dels altres |...