Als núvols. Crònica d’un premi

La Direcció General de Política Lingüística ha lliurat els premis Pompeu Fabra, un premi bianual que reconeix l'esforç de persones i entitats per estendre l'ús de la llengua catalana. Núvol, el digital de cultura, ha estat premiat en la modalitat de comunicació i noves tecnologies.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

La Direcció General de Política Lingüística ha lliurat els premis Pompeu Fabra, un premi bianual que reconeix l’esforç de persones i entitats per estendre l’ús de la llengua catalana. Núvol, el digital de cultura, ha estat premiat en la modalitat de comunicació i noves tecnologies.

La reivindicació de la normalitat de la llengua catalana va marcar el lliurament dels Premis Pompeu Fabra. Al Palau de la Generalitat de Catalunya, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, presidia l’acte juntament amb Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, i Pilar Pifarré, secretària general de Cultura. «Una forastera de València que els dóna la benvinguda a la seua casa», així es va presentar la conductora de l’acte, la periodista Empar Marco, que ens va saludar tot recordant que la llengua catalana es parla a Catalunya, les Illes, Andorra, l’Alguer, el País Valencià i la Catalunya Nord. «Una obvietat, com vostès saben», va dir. I va sentenciar: «però en algun territori cal repetir-la perquè se sàpiga».

De seguida va prendre el torn de paraula Ferran Mascarell. Va donar les gràcies a tots els presents i especialment als guardonats per la seva feina i el seu compromís amb la llengua catalana: els Manel, Joan Melià, Ileana Belfiore, Marc Sistarc en representació de Viena, Jordi Feu, del projecte Rossinyol, i Bernat Puigtobella, editor de Núvol.

Els Premis Pompeu Fabra es van instituir l’any 2008 per tal de reconèixer aquelles persones físiques o jurídiques i aquelles entitats que vetllen per protegir i promoció la llengua catalana. El premi té sis categories i un jurat és qui delibera. El jurat d’enguany estava constituït per Ferran Mascarell, Ester Franquesa, Joandomènec Ros, Àlex Susanna, Miquel Valls, Josep Madorell i Fabrice Lorente. Marta Xirinachs n’és la secretària.

Ester Franquesa va destacar el paper mediador i comunicador de la llengua, sense la qual cosa no es podria entendre l’obra de Pompeu Fabra, el qual, ara fa cent anys, va ser l’artífex i el constructor de la infraestructura del català. Per Fabra, la llengua era un fet social i, per això, volia que el català fos apte per a tots els àmbits i totes les situacions. Segons Franquesa, «si Fabra ens pogués veure avui, somriuria», ja que el seu objectiu era fer una llengua per a tot i per a tothom. Per la directora, els guanyadors d’aquest premi han seguit el llegat de Fabra tot fent viva la llengua.

Joan Francesc Mira, antropòleg, escriptor i sociòleg valencià, ens va enlluernar amb un interessant discurs sobre llengua i nació. Va remarcar que les llengües no només tenen valor funcional sinó que també tenen valor simbòlic: «quan una llengua és culta i reconeguda, esdevé símbol de si mateixa», va afirmar. Segons Mira, els conceptes de llengua i nació van íntimament lligat amb la consciència dels pobles i, per tant, no se’n poden dissociar fàcilment. En aquest sentit, «parlar és ser»: «es pot creure amb aquesta afirmació d’una manera educada i respectuosa, però també d’una manera coercitiva», deia. Va recordar que, anys enrere circulava una consigna que feia així: «Si eres español, habla español», fruit d’una ideologia que relaciona existència i parla: «qui és ha de parlar, i qui no és, no parla o no és de manera tan autèntica com els que parlen». Entre altres coses, Mira també va voler posar èmfasi en el rerefons ideològic del projecte fabrià, en el qual tant la llengua com la nació comparteixen els objectius d’autenticitat i unitat: «cal una llengua unificada —estàndard—, depurada de tot allò que no és genuí, nacional i pròpia que ocupi i reocupi tots els espais que ha ocupat l’altra llengua, la que no és nacional».

Just abans del lliurament dels premis als guardonats, Empar Marco va parlar del Mapa Fabra, un projecte impulsat per la Direcció General de Política Lingüística, que consisteix a incloure en un mapa les imatges dels espais que porten el nom de Fabra (llocs públics, transport, escoles, etc.) i que es duu a terme a les xarxes socials. L’objectiu és fer veure el reconeixement de la figura de Pompeu Fabra i es fa per tots els territoris de parla catalana.

Després de la breu presentació del projecte, Ferran Mascarell va lliurar els premis:

Premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua catalana: Grup musical Manel
El grup Manel, integrat per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé van recollir el premi. Per ells, aquest premi significava que han fet bé la seva feina: fer una cançó i després sortir a cantar-la. Guillem Gisbert, vocal del grup, va voler destacar que ells tenen la sort que els truquen força i que moltes gent els ve a veure. Va acabar el seu discurs d’agraïment remarcant que «el públic és la nostra projecció i difusió».

Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica: Joan Melià i Garí
Joan Melià i Garí és professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística de la Universitat de les Illes Balears. Emocionat, va destacar que Fabra és un nom que anomena molt sovint i que li feia especialment il·lusió rebre un premi amb aquest nom. Així mateix, va voler remarcar que cal continuar mantenint els vincles de col·laboració entre les institucions de parla catalana, així com també els de tota la societat: «en aquests moments de mar tan agitada com l’actual, alguns diran que potser no anem tots dins del mateix vaixell, però tots formem part de la mateixa flota. Entre tots hem de continuar construint aquest país, perquè, tal com diuen alguns dels presents “ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”».

Premi Pompeu Fabra de l’àmbit socioeconòmic: establiments Viena
Marc Sistarc, director general dels establiments Viena, va recollir el premi, que va agrair en nom de Viena. Va voler destacar que pels treballadors de Viena —que no són més de mil quatre-cents empleats— viuen la llengua amb tota naturalitat: «Nosaltres ens dediquem a vendre entrepans i els venem aquí i per això ho fem en català».

Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies: Núvol, el digital de cultura
Bernat Puigtobella, editor del diari, va recollir el premi i va voler remarcar que ho feia en nom de molta gent, ja que, malgrat que aquest és un premi que es concedeix a una persona, a una entitat o a una empresa, «Núvol no és res d’això, sinó un munt de gent que s’ha posat d’acord per fer un diari digital». Núvol ha guanyat el premi no només per oferir al lector un producte en català i d’alta qualitat, sinó també perquè la llengua té un espai al cultural: la secció Homo Fabra. Puigtobella va explicar que la secció va ser creada amb la idea que la supervivència del català estava assegurada i que, per tant, calia viure la llengua amb naturalitat i sense victimisme: per això, a la secció hi ha molt d’espai per a la ludolingüística. També va voler ressaltar que el català pot sobreviure als nous temps si ens hi sabem adaptar: cal, doncs, que la llengua ocupi un espai a Internet i ho faci amb força. Per Puigtobella, el parlant català ha de deixar de tenir por i ha de viure amb alegria la llengua: «un dels principis del digital de cultura és l’alegria, característica compartida amb els Manel».

Premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana: Ileana Belfiore
D’origen italià, va arribar a Catalunya el 2007 i va començar a estudiar català; tant que ja ha assolit el màster de correcció i assessorament lingüístic que ofereix la UAB. Ileana Belfiore va voler donar les gràcies a les institucions i les persones que hi treballen o hi col·laboren desinteressadament, de manera especial a la Direcció General de Política Lingüística i al Consorci per a la Normalització Lingüística, així com al Voluntariat per la Llengua. Però també va voler donar les gràcies a aquelles persones que no li van posar gens fàcil i que, quan parlaven amb ella, passaven al castellà només pel fet que era estrangera. «Per una persona que està intentant aprendre una llengua, el fet de canviar la llengua podria ser un motiu per desanimar-se i deixar-ho córrer». Va acabar el seu discurs amb un missatge d’optimisme: «espero que d’aquí a uns anys, aquest premi que rebo amb molta il·lusió deixi d’existir. I ho dic perquè espero que ben aviat que un nouvingut s’incorpori a la comunitat lingüística catalana sigui una cosa normal».

Premi Pompeu Fabra al voluntariat lingüístic: Projecte Rossinyol
Va recollir el premi Jordi Feu, director del Gabinet de Mentoria Social de la Universitat de Girona, que el va definir com un projecte «senzill, de sentit comú però altament eficaç». Va remarcar que estaven molt cofois i contents per la distinció. A més, va voler fer cinc cèntims del projecte que té com a objectiu establir xarxes de relació entre els estudiants i els estudiants estrangers de la Universitat de Girona. Finalment, va voler afegir una consideració especial i personal: tant de bo que en el país lliure i independent que s’albira, projectes de mentoria i projecció social que treballen per causes justes siguin la marca distintiva d’aquest país».

Mascarell va tancar l’acte amb unes paraules de cloenda, tot recordant una de les frases més cèlebres de Fabra: «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança». Així mateix, va voler ressaltar la «naturalitat» amb què tots els guanyadors havien parlat del català i l’estima per la llengua, un bon símptoma, al seu parer: cada vegada resulta més clar que el problema és que l’Estat, en lloc d’ajudar, posa pals a les rodes. «Potser ens haurem de plantejar si paga la pena mantenir aquests guardons», va dir tot bromejant i va afegir: «nosaltres, l’única cosa que desitgem és poder anomenar les coses amb normalitat, com diu aquella cançó dels Manel, “si em llevés i fos rei, reuniria a les Corts per incloure en el codi penal que es prohibeixi a la gent anar pel món buscant res que no pugui anomenar”».

Impressions dels nuvolaires
Alguns nuvolaires vam tenir l’oportunitat de poder assistir a l’acte. Vet aquí algunes de les nostres reflexions:

Laura Basagaña creu que va ser una jornada molt reivindicativa amb ponències d’Iliana Belfiore que va verbalitzar un desig de molta gent «que integrar-se en la comunitat lingüística catalana sigui el més normal del món i ben aviat premis com aquest no hagin d’existir», així com les reivindicacions ludolingüístiques d’en Puigtobella: «A Núvol partim del principi que la supervivència del català està assegurada i ens centrem en donar un aire lúdic a la llengua». Per ella, la intervenció de Joan Francesc Mira va ser brillant, i va recollir algunes de les seves reflexions a Twitter, per exemple: «Difícilment hi ha qüestió nacional sense qüestió lingüística», o bé «si no som reconeguts com a llengua, no som reconeguts com a país».

Aina Vega Rofes remarca l’estupor que li va causar que «mentre el Parlament de Madrid debatia el traspàs de les competències a Catalunya per fer la consulta, el Palau de la Generalitat acollia els Premis Pompeu Fabra per reconèixer la tasca de vivificació de la llengua catalana a grups que, d’una manera o altra, ajuden a difondre-la, preservar-la i promoure-la. Les intervencions dels guardonats van regir-se per la reivindicació d’una normalitat en l’ús de la llengua, mostrant joia però, alhora, assumint que la seva tasca està ben lluny de l’heroisme, ja que allò més normal és utilitzar la llengua pròpia. Un acte de normalitat com hauria de ser el de votar pel futur del propi país».

Mariona Sanfeliu vol destacar que en l’acte de lliurament dels V Premis Pompeu Fabra, «les primeres paraules d’agraïment de Bernat Puigtobella, editor i impulsor de Núvol van ser per a tota la comunitat de nuvolaires que el conformen: més d’un miler llarg de col·laboradors que aprofitant la plataforma creada per en Bernat l’any 2012 fan d’altaveu de moltes de les propostes culturals que sovint queden fora dels canals de difusió dels mitjans tradicionals. Núvol ha estat premiat per contribuir en la projecció social de la llengua catalana en la modalitat de Comunicació i noves tecnologies, i jo afegiria que ha estat premiat per viure amb naturalitat i alegria la llengua, donant espai per a l’humor, la ludolingüística, les polèmiques, els debats, i la conversa com a part de la cultura, en majúscules, en minúscules, en versaleta o entre cometes, i en totes les seves disciplines i formats».

Marc Grèbol es mostra content pel premi que ha rebut Núvol. Del digital cultural vol destacar «aquesta intenció que té sempre de portar a la superfície les grans quantitats d’artistes i cultivadors de cultura catalana que normalment no tenen un espai mediàtic. La mescla entre allò poc mediàtic i el tractament diferent que es fa a allò mainstream és una de les característiques de Núvol que a mi particularment és la que m’atrau més!»

Judith Fernández subratlla que el lliurament dels premis «ha estat un acte en defensa de la llengua, de la necessitat i la voluntat de viure la llengua catalana en la normalitat sense considerar-nos víctimes. Aquesta ha estat la idea general que han expressat tants els guanyadors com els participants en l’acte. Ara bé, destacaria el desig de la guanyadora Ileana Belfiore: que en un futur no hi hagi premis Pompeu Fabra perquè voldrà dir que hem aconseguit la normalitat. Tot i que no fa gaire que col·laboro a Núvol, crec que ha estat una ocasió excel·lent per conèixer altres col·laboradors i he pogut comprovar que Núvol és un projecte format per persones compromeses que treballen per a la normalitat de la llengua».

Aída Pallarès considera que «és evident que, com ha apuntat Joan Francesc Mira, si no som reconeguts com a llengua no ho serem com a país. I precisament per això necessitem guardons com els Pompeu Fabra, per impulsar el català i reconèixer la tasca de persones i entitats. Al meu entendre, però, el triomf de Núvol o els Manel no és difondre el català sinó ajudar a traçar el camí cap a la normalització. Com ha dit en Bernat Puigtobella “la supervivència del català està assegurada i hem de viure la llengua amb naturalitat i sense victimismes”. Endavant, doncs, i seguim fent camí».

Mercè Ubach destaca «que en actes com aquest (nascuts per premiar l’adhesió a la identitat catalana) és el sentiment de tribu, de família que s’hi respira, en els discursos però també entre el públic. Ideològicament em sento distant del nacionalisme, però en canvi la idea i el desig de viure la catalanitat, i el català, com un fet natural, ho puc compartir. Destacaria de les paraules del Bernat, a part de l’aspecte lúdic i juganer de la llengua, que és molt dos punt zero, el fet que l’èxit rau en la capacitat d’adaptació, cosa que em porta a destacar també el voluntarisme d’Ileana Belfiore, que m’ha semblat sensacional».

Finalment, a mi m’agradaria destacar que l’acte de lliurament dels Premis Pompeu Fabra va ser un espai dedicat al compromís que la comunitat catalana sent per la llengua i per la integració dels nouvinguts en una societat oberta i dialogant. El català, com es va dir llargament al llarg de la presentació, és una llengua normal de tots i per a tots i té el futur assegurat. Cal continuar unint esforços i seguir endavant.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació