Alfred Arola: “Malauradament, no tinc competència”

Alfred Arola representa l’últim bastió de l’edició teatral a Catalunya. Després de la liquidació de les històriques col·leccions de teatre, com El galliner d’Edicions 62 o L’Ossa Major de Proa, i del progressiu desmantellament de les edicions de l’Institut del Teatre, Arola Editors s’ha convertit en el darrer refugi dels dramaturgs d’aquest país. Ara, gràcies a un conveni amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat, la col·lecció de teatre d’Arola és més present que mai als clubs de lectura del país.

El vincle d’Alfred Arola amb el teatre és familiar. Els seus pares eren un dels activistes culturals més inquiets de la Tarragona del franquisme, una ciutat aleshores controlada per capellans, militars i funcionaris. “La meva mare va muntar l’escola Pax a Tarragona. El meu pare era de l’Associació d’espectadors i a casa meva d’una manera o altra sempre hi havia teatre”. Els pares de l’Alfred eren amics de la Maria Aurèlia Capmany, de Jaume Vidal Alcover i del Josep Anton Codina, que es presentaven a sopar a casa seva molt sovint. “El meu tiet va muntar la llibreria de La Rambla, on es feien actes clandestins. Tan aviat podien presentar-hi un llibre prohibit com muntar La cantant calba per als amics”.

L’Alfred Arola va començar fent d’impressor, però el seu entorn, imbuït de cultura, el va acabar empenyent a fer-se editor i a muntar l’editorial per pura necessitat. Sempre ha volgut que Arola fos una editorial multidisciplinar, i va obrir fins a deu col.leccions, entre les quals la de teatre. “N’havia llegit molt de jove i això em feia gràcia”, ens deia fa uns dies al Teatre Nacional, després d’una trobada amb tots els clubs de lectura del programa ‘Llegir el teatre’, impulsat pel TNC i el Servei de Biblioteques. Aquesta temporada ha publicat 18 textos, que han passat per les mans d’uns vuit-cents lectors-espectadors que han participat en els diferents clubs.

“És simptomàtic que l’edició teatral d’aquest país s’hagi refugiat en una ciutat de províncies”, em diu ell mateix. “En aquest camp malauradament no tinc competència, perquè m’han deixat sol”. Ha comptat això sí amb la complicitat de professionals del sector i l’assessorament de gent com Joan Cavallé, Toni Casares, Carles Canut o Joan Pasqual.

Amb la col·lecció de teatre ha obert ponts amb teatres i institucions que encara creuen en la lectura. Abans del conveni amb el TNC, han editat obres que s’han anat estrenant al CAER de Reus o a la Sala Beckett. Editen des de fa anys el premi Born, que otorga el cercle Artístic de Ciutadella. “M’agrada canalitzar les enregies dels altres”, diu l’Alfred, que durant un temps va tenir la gosadia d’impulsar una revista de teatre, Hamlet, una publicació espcialitzada en arts escèniques que feia goig de llegir i de la qual es van arribar a editar 20 números fins que la crisi i la conseqüent caiguda de la publicitat van fer inviable el projecte. En aquel viatge va comptar amb la col·laboració de Damià Barbany, Santi Fondevila, Gonzalo Pérez de Olaguer, Carme Tierz i Begoña Barrena.

Però l’Alfred i el seu germà Fèlix, que treballa amb ell a l’editorial, no defalleixen. Ara Arola està immersa en la publicació de les Obres completes de Joan Brossa. “Jo mai m’he forrat, això és militància i anar fent bullir l’olla de la millor manera possible”.