Alfons Reverté: “A l’OJC intentem aconseguir la màgia on sigui”

Núvol entrevista Alfons Reverté, director de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, que forma part de l’ACOP (Associació Catalana d’Orquestres Professionals). Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona clarinet, piano, composició, harmonia, direcció d’orquestra i després, per perfeccionar la direcció d’orquestra, va anar a Anglaterra a la Royal Academy. A més, com a estudiant d’instrument ha participat a diverses orquestres europees.

AV: Ets el director de l’Orquestra Julià Carbonell, però últimament t’has decantat cap al món de l’òpera.

AR: Bé, no és que m’hagi decantat cap al món de l’òpera, però sí que és cert que a Lleida s’ha estrenat un nou teatre, el Teatre i Centre de Congressos de la Llotja, un teatre fantàstic -de fet, és la tercera caixa escènica més gran de Catalunya després del Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya-, amb un fossat de terra hidràulic que puja i baixa i amb una visibilitat perfecta per les més de les mil localitats que té. L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, a més de ser l’orquestra titular de l’Auditori Enric Granados, també ho és del teatre d’òpera, que nosaltres vam inaugurar. Tanmateix, la temporada d’òpera no s’ha pogut fer perquè tot va coincidir amb la part més dura de la crisi. Però tenim el continent, que és el teatre, i part del contingut, que és l’orquestra. De moment, l’òpera que es fa allà és la que gira arreu de Catalunya.

AV: Però, personalment, has treballat amb grans mestres com Zacharias o Carella.

AR: Jo faig òpera, a banda de simfònic, perquè he treballat amb el Liceu en nombroses produccions tant com a director assistent i com a titular i perquè l’Orquestra Julià Carbonell té aquesta faceta operística que estem esperant desenvolupar perquè, de fet, volem que sigui una orquestra seguint el model de les orquestres alemanyes de ciutats mitjanes que fan una part de simfònica i una part d’òpera, però aquest és un objectiu a llarg termini. Fer assistències al Liceu és una oportunitat d’or per treballar amb directors que són el “Top 10”, és com qui vol jugar a futbol i pot fer-ho al Barça: veus la velocitat a la qual corre la pilota. En el món de l’òpera és el mateix. En el seu moment va ser un training brutal.

AV: També has treballat amb cantants de primer nivell, com Maria Guleghina o Ainoha Arteta.

AR: És un gran aprenentatge conèixer com treballen, estar en contacte amb tanta qualitat, saber què volen, què esperen del director. I va ser una oportunitat per fer una xarxa de contactes. Ara estem intentant lligar projectes amb alguns d’ells fruit d’aquella època liceística en què darrere d’una òpera en venia una altra i venien cantants molt diversos. Realment em serví molt per conèixer a fons tot aquest món.

AV: Centrant-nos en l’Orquestra Julià Carbonell, quin paper hi tens?

AR: En sóc el director titular i artístic. La titularitat implica dirigir un nombre determinat de programes, que es combina amb directors convidats depenent del pressupost. L’artística implica la programació, quin tipus de música es toca, quin perfil de músics, quin perfil de solistes, quin perfil de directors convidats invitem…

AV: Què condiciona la teva feina?

AR: Per exemple, l’encàrrec que et fan les institucions, cadascuna amb els seus objectius. Ens demanen que sigui una orquestra simfònica que toqui repertori de totes les èpoques perquè vol fer una feina de difusió en un territori que no estava dotat d’una orquestra i que per tant es vol que capti el màxim de gent possible. L’altre encàrrec és prioritzar els músics del territori de les Terres de Lleida, per consolidar-los com a mestres i perquè puguin brindar als alumnes una experiència formativa molt més completa. I per últim també tenim el compromís d’arribar a tot el territori, que és molt gran, amb una demografia molt concreta, molt repartit, molt polaritzat en molts pobles -però cal dir que a tot arreu som molt ben rebuts. I tots aquests elements són els que acoten la direcció arística.

AV: Qui va ser Julià Carbonell?

AR: Julià Carbonell era molt desconegut per molta gent, però tenia un actiu que potser era més honest pel que s’anava a fer que potser el d’un Granados a l’hora de posar nom a una orquestra. Aquest senyor va ser el que va fundar el Conservatori de Lleida, el que va lluitar per normalitzar els estudis musicals a Lleida, va posar les bases per abonar el terreny perquè hi haguéssin bons músics al territori.

AV: Com es va formar l’Orquestra Julià Carbonell?

AR: Hi ha hagut diversos intents a la història de fer quallar una orquestra a Lleida fins que en un moment determinat, la filla de Julià Carbonell volia honorar la memòria del seu pare. Aquesta senyora va aconseguir convèncer les institucions, que van trobar, a través d’aquest pretext fer una fundació en la qual va entrar primer la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de prioritzar els músics d’aquí, arribar a tot el territori i fer una feina de difusió en l’àmbit cultural. Però també tenia sentit que, a banda d’anar pel territori, toquéssim a l’Auditori Enric Granados de Lleida i intentéssim construir una temporada de concerts allí, i en aquest sentit es va involucrar La Paeria. Totes dues institucions ens demanen de portar la vida cultural de Lleida a fora. Val a dir que Lleida té més vida del que sembla. Com que les institucions no tenen prou diners no podem ser una orquestra amb una plantilla i treballem per produccions. No vol dir que defensem el model com el millor possible, perquè jo el que vull és que els músics tinguin una estabilitat i una seguretat en benefici de la qualitat artística.

AV: Els músics són fonamentalment del territori?

AV: Sí, s’han prioritzat els músics vinculats a les Terres de Lleida i això ha estat demostrat que ha valgut molt la pena fer-ho perquè hi ha hagut molts moments de dificultats econòmiques que només la gent ha aguantat per amor al territori i perquè tenen una altra feina que complementa que són les classes a l’escola de música. I, en segon lloc, s’adapten molt bé als llocs on toquem, i si vinguessin músics mercenaris, a la primera de canvi tot serien marramiaus. En canvi, el músic de la nostra orquestra, com que s’estima el territori, avui potser va en un lloc precari però l’endemà potser va al seu poble, on potser haurem de tocar a l’església. I tothom ho fa amb la mateixa entrega sigui allí o al Palau. Que consti, però, que hi ha molts bons llocs per tocar per Lleida que són desconeguts; t’endús més d’una sorpresa.

AV: També feu un esforç per donar a conèixer compositors de les Terres de Lleida, com Jordi Nus. Com va anar l’estrena de l’Elegia?

AR: Molt bé. Vam fer l’estrena europea d’aquest compositor de Les Borges Blanques, que va estudiar al Conservatori de Lleida, a l’ESMUC, va anar a estudiar als Estats Units composició i film scoring i ha rebut una beca l’Alan Menken. Nosaltres volem impulsar la seva carrera tocant la seva Elegia per a violoncel i orquestra amb la cap de cellos com a solista. Ho vam estrenar a Almacelles, i ho hem tocat també a la capital del violoncel, que és el Vendrell, en un intercanvi molt enriquidor amb Camerata XXI.

AV: Vau començar la temporada amb un “Menú degustació”.

AR: Això vol ser una arrencada de temporada coneixent diversos autors, en primer lloc, per engrescar la gent. Un altre objectiu era rodar el concert pel territori, hem anat a Torres de Segre, a les Borges Blanques, Almacelles i l’hem fet a l’Auditori Enric Granados. En el programa volem que hi hagi diversos solistes de l’orquestra mateixa per també donar una oportunitat artística a aquests músics que s’estan deixant la pell, per tal que tinguin una experiència més maca i també per prestigiar-los davant dels seus alumnes.

AV: Què implica rodar pel territori?

AR: val a dir que l’orquestra viatja amb els seus mitjans per adaptar-se a qualsevol espai. Sempre dic als músics que jo he tingut l’oportunitat de tocar a la sala de la Musikverein, però quan està a fosques no sé si és la Musikverein o la sala d’Almacelles. Les persones són les que fan l’espai especial. L’encàrrec és intentar aconseguir la màgia on sigui. De fet, hem creat una xarxa d’amistat i de seguiment amb el públic que justifica l’esforç econòmic. Però també és cert que hi ha molta gent que només entén el món de la música clàssica associat al glamour. Però, al final, si li expliques, a aquesta persona li acaba caient la màscara i s’acaba creient que allò que és millor és agafar la gent verge i tocar la millor música. És veritat, però, que també intentem tocar al Palau o a l’Auditori per tal d’arribar a aquest centralisme que hi ha a la ciutat.

AV: Com es presenta el Nadal?

AR: Entorn a les dates de Nadal farem una producció per la qual ens hem posat d’acord amb l’Albert Guinovart, la Laura Simó, el Marcelo Mercadante i l’Olvido Lanza per fer un programa de tangos simfònics amb arranjaments de Guinovart. Ho farem a l’Enric Granados, però també a Tremp i a Guissona. Serà un programa de Nadal per sortir de la rutina.

AV: Què esteu preparant de cara al 2016?

AV: Just ara estem tancant el que farem de gener a juny. Al mes de febrer farem l’Acadèmia OJC, un projecte en el qual integrem nois i noies que estan estudiant música en una orquestra professional. Enguany ho enfoquem als estudiants de cinquè i sisè de Grau Mitjà, que s’estan plantejant si seguir o no. Fem unes proves i els diem: “vine i coneix quina és la professió”, amb una tutoria i uns assajos especials. Això també ho hem fet amb nens d’Elemental enfocant-ho d’una manera molt més lúdica per estimular-los, amb la idea que se sentin seva l’orquestra. Farem un concert a l’Auditori Enric Granados i el dia anterior tocarem al Monestir de les Avellanes de la Noguera, que celebra els seus 850 anys d’història, un puntal de la història de Catalunya que és desconegut, i aquest serà el concert de territori emblemàtic que fem cada any. I al mes de juny farem un programa de Granados amb José Menor –coincidint amb el primer dels dos Anys Granados, el naixement i la mort. Farem un diàleg entre el piano i l’orquestra, serà molt bonic perquè el pes específic de la seva obra és pianístic. L’obra orquestral encara està molt pendent de revisió, i en aquest primer any volem lligar el piano amb l’orquestra i fins i tot mostrar com algunes de les obres de piano han estat vistes per altres compositors. A l’espera de l’altre any, el 2017, que farem les Goyescas amb una versió commemorativa del segon Any Granados.

AV: I en la vessant de cambra?

AR: En aquesta època de la crisi hem patit retallades de pressupostos, i qui n’ha sortit perjudicat ha estat la cambra, perquè nosaltres, si hem d’essencialitzar, ens hem de quedar amb el repertori simfònic. El que fem són actuacions a llocs que ens ho demanen o en actes institucionals com el que vam fer commemorar la mort de Companys, a El Terròs. Amb la música, l’acte queda més refinat.

AV: Sou una orquestra molt activa. Què feu per dinamitzar-la?

AR: Per exemple, també som presents al Festival de Pasqua de Cervera, ara estem treballant també en funció de l’Any Granados, intentem fer una projecció de l’orquestra a l’estranger en el seu quinzè aniversari. En paral·lel a això hem fet encàrrecs per compositors, recerca musicològica, formacions de cambra; també hem creat una mena de gresols de pensament, pensant de quina manera la música pot alimentar altres disciplines artístiques. La Fundació Julià Carbonell és més que una orquestra, intentem arribar a tot arreu.

AV: També teniu una vocació solidària.

AR: Diumenge passat vam col·laborar amb el grup MAMAPOP, una marató per recollir diners per al càncer de mama. Posem l’orquestra al servei de la gent, hem anat a tocar a presons, a centres de discapacitats… Ara estem mirant que també la Generalitat ens doni suport, que es cregui que és una orquestra que està cobrint la realitat d’un terç de Catalunya en el seu dia a dia, amb una demografia molt complicada i amb ganes.

AV: Finalment, com funcioneu dins de l’ACOP?

AR: L’ACOP és un intent d’aglutinar tot un reguitzell d’orquestres que hi ha a Catalunya, cadascuna amb les seves peculiaritats. Amb algunes tenim més afinitats, com amb Camerata XXI, que coincidim en el fet de ser una orquestra de territori i, per tant, no ser orquestra de la capital; la vocació i la qualitat artística ens uneix a tots, la lluita amb les administracions ens uneix a tots, les raons són diferents en cada cas. És una associació en la qual tothom ha de posar-hi molt seny i molta intel·ligència perquè seria un error pensar que som orquestres que competim. Tenim molt camí per recórrer i caminar junts lluitant per ser un lobby que faci soroll i cridi l’atenció del món polític.