Alcohol de romero

28.12.2015

Julià Guillamon publica al número de desembre de L’Avenç l’últim lliurament d’una sèrie de relats sobre el barri on va néixer i es va criar, que s’han anat publicant en aquesta publicació sota el títol El barri de La Plata. L’autor desvela l’arrel dels problemes del seu pare, que el van acabar allunyant de la seva família. 

Alcohol de romero | Font: L'Avenç

La meva mare va saber de seguida que el meu pare no girava rodó. Ho sé perquè he trobat la carta que correspon a un dels primers conflictes que hi va haver. És del 25 d’agost de 1961: a l’Hostal Castell s’acabava la temporada, es van casar al mes d’octubre i jo vaig néixer al novembre de l’any següent. La meva mare és feliç perquè ha rebut carta del seu xicot, que diu que hi pensa molt. Li ha explicat que ha trucat al seu pare, el meu avi Quimet, que feia de cambrer i passava l’estiu treballant a Barcelona. La meva mare li agraeix que es preocupi per la família. Però de cop la carta fa un gir inesperat:

«Te quiero, lo sabes, pues si te quiero y mucho, te extraña que te lo diga, pues no puedo por menos, pues has de saber que mi cariño es mucho mayor que antes, cuando a veces te digo que ahora no es igual que antes, te digo la verdad, ahora te quiero más, no sé si más tiernamente y siento mucho más por ti y te he vuelto a tener plena confianza, si ahora me faltases o me hicieses una mala faena, no sé lo que haría. Pero bueno, no quiero pensar en cosas feas, sino en todo lo bueno que la vida nos deparará a los dos juntos.»

M’imagino què devia passar. El meu pare havia anunciat que pujaria a veure-la. La meva mare el va estar esperant i el meu pare no es va presentar. Puc afigurar-me la desolació de la meva mare, la vergonya i el penediment del meu pare, que dies després va trucar al sogre, per saber com li provava treballant a l’estiu a Barcelona. La manera que tenia la meva mare d’oblidar ràpidament el que acaba de passar, com si tot tornés a començar de nou, excusant-lo, perdonant-lo o, quan no es podia excusar ni perdonar, pensant que el canviaria. La reacció horroritzada dels meus avis que veien que aquell xicot que la meva mare estimava tant tenia una part negra, un fons imprevisible i ingovernable. L’horror que devien sentir quan el meu pare els afalagava i els tractava afectuosament. I la relació violenta del meu pare quan descobria qualsevol ombra de desconfiança o de sospita, que li permetia alimentar els retrets amb els quals justificava el seu comportament. I la vergonya que la meva mare sentia davant dels pares i del germà gran quan havia de defensar el seu amor per un home que la feia infeliç, que la comprometia i que comprometia el nostre futur.

Però tota aquesta construcció és perquè sé com va acabar la història. En aquell moment les coses devien ser molt més senzilles. Potser només s’havien barallat una mica. En altres cartes he trobat que el meu pare retreia a la meva mare que no l’estimava prou, que quan eren a l’hostal no estava prou per ell (és clar: treballava!). La meva mare tenia por que el meu pare s’atipés de la vida de color de rosa que ella li proposava i que tornés a enamorar-se a cada moment, com solia. No tinc clar que hagués aparegut l’alcohol. Però és segur que ja en aquella època el meu pare bevia. Ho sé per una carta del seu gran amic. No sé si té família i li diré S. El meu pare era a Mallorca, en el muntatge d’una fàbrica. Era el 4 de juny de 1958: tenia vint-i-nou anys a punt de fer-ne vint-i-nou. S. també era calderer i treballaven plegats. Va tornar a Barcelona i va escriure una carta als companys que havia deixat a Palma:«Apreciados y distinguidos amigos, os mando esta simpática carta para deciros que llegué bien. Lo único que llegué un poco mareado, pero no del barco, sino de las copes de coñac que me endiñé, pues me junté con los señores licenciados y se armó la juerga padre.»

El tabú que he viscut tota la vida al voltant de l’alcohol és tan gran, que llegir aquestes dues frases tan directes em produeix una sensació estranyíssima.

Podeu llegir l’article sencer i en obert aquí. El sumari del número de desembre de L’Avenç el trobareu aquí. Us recordem que la revista es distribueix a quioscos i llibreries i la podeu comprar en paper aquí, o bé en la versió digital aquí i aquí. Si us hi voleu subscriure, per només 58 € l’any, cliqueu aquí.