Albert Sánchez Piñol. Quan érem genocides

13.02.2017

Núvol presenta un nou e-book, Quan érem genocides, d’Albert Sánchez Piñol, que recull una sèrie d’articles publicats per l’autor de Victus al diari Ara l’any 2012.  Aquest nou llibre digital forma part de la nova programació estable de la Biblioteca del Núvol, que oferirà un títol cada mes als subscriptors. Us podeu subscriure a partir de dimarts 14 de febrer a través de Verkami en aquest enllaç.

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol

Encara que només sigui per les dificultats materials i logístiques que comporta, l’extinció total i absoluta d’una comunitat humana sembla una empresa dificultosa, però la història ens ha demostrat que no és així. En aquest recull d’articles publicats al diari Ara l’any 2012, Albert Sánchez Piñol recupera cinc exterminis ignorats de diversos grups ètnics que han desaparegut en el no-res, i s’han endut amb ells una manera única de viure l’experiència humana. Una petita gènesi del genocidi modern, inventat per la Castella catòlica i imperialista i continuat per colons anglosaxons, francesos… i catalans, que van ser determinants en la conquesta de la Baixa Califòrnia. Però el genocidi, com veurem, no és patrimoni exclusiu d’Occident.

Les víctimes? Caçadors recol·lectors de Tasmània i indígenes nord-americans de tribus extingides entre Califòrnia i Terranova que fugien dels fusells dels blancs i els seus microbis. Menys a Groenlàndia, on els inuits, més coneguts com a esquimals, es van venjar de l’arrogància, la violència i l’autisme cultural dels víkings, que els havien menyspreat i vexat amb paraules i punyals. Fins que les inclemències del clima van començar a dir-hi la seva i els van aïllar en aquella illa de gel: bloquejats, indefensos, incapaços d’adaptar-se al fred extrem, es van convertir en el blanc dels esquimals, ben acomodats en aquell entorn i tips dels seus abusos. Ningú s’estima a qui l’apunyala.

Quan érem genocides és un passeig històric macabre, horripilant i tristament humà a través de tirotejos i punyals, tortures, violacions i esclavatges que deixen testimoni del sadisme i la crueltat incomprensibles de què hem estat i som capaços els animals racionals. Entre nosaltres mateixos. Fins a l’extermini desbocat del proïsme.

En el fons, però, no som altra cosa que contradiccions amb potes; éssers pusil·lànimes que, tard o d’hora, patim la mala consciència de l’assassí.

A principis del segle XIX, una expedició militar va viatjar fins a l’interior de Terranova, però no per exterminar els últims indis, sinó per salvar-los. La darrera supervivent serà Shanawdithit, una jove d’excepcional bellesa que moriria el 1829 de tuberculosi. El 1851, Shanawdithit va ser anomenada “la princesa de Terranova”. Ironies de la debilitat i la inconsistència humanes.

“És com si l’ésser humà no fos capaç d’assumir la immensa riquesa que significa l’alteritat, la diversitat humana i cultural, fins que la perd. I aleshores, oh tragèdia hipòcrita, plora la desaparició d’aquest germà tan distant, tan estrany, a qui no ha sabut entendre”, escriu Sánchez Piñol.

Aquest nou e-book de Núvol és una invitació a la reflexió sobre l’odi a la diferència, sobre la perversitat i la perpetuació dels nostres errors com a societats voraces, obcecades per un poder que ens fa perdre el món de vista. La diferència, avui dia, és que aquest poder ha après una lliçó: la sang embruta. “¿Per què hem de practicar genocidis físics, amb tota la truculència que comporta, si podem matar l’ànima sense matar el cos, és a dir, amb genocidis culturals? Quan França anihila les cultures bretona, basca, catalana i occitana del seu territori no fa res més que matar el salvatge interior. I com ho fa? Matant-lo a l’interior de cada individu”.

Us hem preparat un avançament de la programació de la Biblioteca del Núvol. Més info aquí.