Pla Nualart titlla de ‘totum revolutum’ l’article de Garolera

Aquest divendres Albert Pla Nualart intervé des del diari Ara en el debat sobre el català als mitjans que s’ha originat a partir de l’article ‘El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació’, de Narcís Garolera, publicat al número 103 d’Els Marges i contestat o defensat des de Núvol.

Aquest divendres Albert Pla Nualart intervé des del diari Ara en el debat sobre el català als mitjans que s’ha originat a partir de l’article ‘El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació’, de Narcís Garolera, publicat al número 103 d’Els Marges i profusament contestat o defensat per diferents autors a Núvol.

En el seu article, el cap de llengua de l’Ara explica que se sent amb una certa obligació moral de dir-hi la seva. I sosté que la tesi de Narcís Garolera, exemplificada amb múltiples casos, és un ‘totum revolutum’ que fa més fum que llum. Segons Albert Pla Nualart, “barrejant dèries personals amb agudes observacions, Garolera fa perdre crèdit al conjunt i exhibeix una incoherència de criteris que sorprèn en algú tan preparat”.

En el seu article d’aquest divendres, que hem pogut consultar ja aquest dijous a l’edició de les 23h, Pla Nualart anuncia que rebatrà els exemples adduïts per Garolera a l’Ara.cat, on podrà esplaiar-s’hi més, i se centra en consideracions sociolingüístiques.

En primer lloc, Pla Nualart veu la castellanització com un fet obvi i en certa manera irreversible. “Només cal parar l’orella en un pati d’institut o llegir els contes que escriuen els alumnes per Sant Jordi per fer-se’n una esgarrifosa idea. És una castellanització per acció i per reacció. Per acció calcant directament de la llengua veïna i per reacció caient en la ultracorrecció i preferint formes –arcaiques, dialectals o directament artificioses– que alhora que s’allunyen de la llengua assimiladora s’allunyen també del català més general i genuí: d’allò que la majoria sempre havíem dit”

Pla Nualart recorda que la castellanització es remunta al segle XVI, “per evidents raons de progressiva subordinació política a Castella (…) Buscar culpables dels estralls que això ha fet i fa en la genuïnitat del nostre estàndard és una missió delicada i perillosa, perquè, de fet, bàsicament tots en som víctimes i tots intentem com podem capejar el temporal. I és directament injust fer-ne els culpables uns mitjans que en plena crisi del paper veuen com cada dia minven més els controls de qualitat mentre augmenten els becaris o semibecaris que fan pans de lletra des del primer dia deixats de la mà de déu”.

Pla Nualart lamenta, en canvi, que Garolera hagi obviat el daltabaix que el català ha patit a l’ensenyament: “L’enorme importància d’haver negligit gairebé del tot l’excel·lència lingüística dels docents, d’haver-los posat a fer classes en català sabent que molts només les podien fer en catanyol, compensant la seva inseguretat, això sí, amb formes ultracatalanesques i ultracorreccions”

Pla Nualart es guarda prou de culpar l’ensenyament. L’escola n’és “una víctima més i segur que reaccionarà quan tingui recursos per fer-ho. Però, mentrestant, els mitjans s’alimenten de tot un sistema educatiu que catanyolitza, i fan el que poden perquè no es noti gaire”.

Defensa dels mitjans de comunicació

Pla Nualart es planta, això sí, quan Garolera afirma que “els mitjans fan servir un catanyol que corre el perill de convertir-se en un patois vergonyant”. El cap de Llengua del diari Ara troba injust, fals i una mica paranoic per part de Garolera parlar d’“un idiolecte imposat pels mitjans de comunicació”.

Segons Pla Nualart, “si seguíssim la lògica Garolera podríem fer un sucós article titulat ‘La degradació de la llengua dels professors universitaris’. Jo us asseguro que n’hi hauria prou prenent uns quants apunts en unes quantes classes, sense excloure les de literatura catalana, per fer un llistat més greu i escandalós que el del seu article. Jo no el faria mai, perquè sé molt bé que de professors –com de mitjans– n’hi ha de moltes menes i que n’hi ha, com el mateix Garolera, que fan les classes en un català modèlic”.

El català que ara es parla

Lluny del to apocalíptic de Garolera, Pla Nualart sosté que “el català dels mitjans –amb tots els seus defectes i limitacions– és, en general, una falsificació molt millorada del ‘català que ara es parla’. És el resultat d’un notable esforç per fer-lo més correcte, ric, adequat i genuí. Cada dia llegeixo desenes d’articles i no tinc la sensació que el català que fan servir limiti la seva força expressiva ni la complexitat i precisió de les seves idees.

Per Pla Nualart, resulta decebedor que Garolera arribi a la conclusió que per millorar la situació n’hi hauria prou amb “exigir un coneixement més aprofundit del català i la supervisió rigorosa de les traduccions automàtiques del castellà. “Em decep i m’estranya que ell, tan exigent, no sigui capaç de veure que escriure-ho tot –o gairebé tot– en castellà, passar-ho per una màquina que ho tradueix al català i després, en molt poc temps, fer que uns correctors corregeixin la màquina, és ja, de per si, un sistema pervers que no treballa ni pot treballar en la direcció de descatanyolitzar-nos, per bons que siguin els correctors” conclou Pla Nualart. “Seria, en canvi, un pas en la bona direcció que els grans diaris d’àmbit nacional estiguessin pensats i escrits en català”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació