Albert Pla Nualart respon a Salvador Oliva

27.05.2014

Albert Pla Nualart, cap de llengua del diari Ara, ha entrat finalment al debat que vam iniciar a Núvol arran de l’article de Narcís Garolera publicat a Els Marges. Pla Nualart, que ja ha anunciat que intervindrà més extensament en la polèmica aquesta mateixa setmana des de l’Ara, ha deixat ja un comentari a l’article ‘Jo acuso‘ de Salvador Oliva.

Albert Pla Nualart

El comentari de Pla Nualart

“Diu Oliva: ‘A mi, per exemple m’agradaria saber qui és el culpable de les manies que obliguen a fer dir disbarats als locutors i presentadors. Només dos exemples dels molts que es podrien adduir: ser a punt i fer un cop d’ull. La forma viva i correcta és estar a punt. Ningú ha dit mai frases com aquesta’.

Primer, seria més exacte dir que ‘ningú no DEIA mai frases com aquesta’ en grups de parlants poc interferits i poc obsessionats per la possibilitat de cometre castellanismes. Ara, per desgràcia, ja les diu molta gent.

En tot cas, a mi em sembla que esperar que l’enorme pressió del castellà, alhora que porta a fer calcs, no aboqui un parlant cada cop més interferit, insegur i acomplexat a incórrer en ultracorreccions, a recuperar arcaismes o a fer usos impropis, sempre amb la mateixa obsessió de fer-ho més català, és esperar un miracle.

S’equivoca Oliva si creu que cal que un maniàtic imposi aquestes formes (i no dic que en algun lloc no hi pugui ser). Aquestes formes s’estenen de manera força inconscient per impulsos de psicologia col·lectiva, i tenen el camp adobat quan un usuari amb una baixa autoestima lingüística, que viu convençut que ell i els seus no parlen bé, arriba al convenciment que la llengua “correcta” ja no pot tenir com a referent la seva intuïció.

Els locutors que diuen ‘fer un cop d’ull’ i ‘ser a punt’ (i els redactors que ho escriuren) estan plenament convençuts que dir-ho (i escriure-ho) així és més correcte i més bon català. I els mitjans on aquestes formes apareixen més sovint solen ser aquells que no tenen un “maniàtic” (com servidor a l’ARA) que, davant la cara d’absoluta sorpresa de qui ho ha escrit, ho corregeix, ho “castellanitza”, i ho converteix en “donar un cop d’ull” i “estar a punt”. I de formes d’aquestes n’hi ha una muntanya.

Per tant, estem davant una altra cara de la interferència i, sobretot, estem davant un usuari de la llengua que ja fa temps que ha dissociat “correcte” del seu català familiar genuí (en cas que el tingui, que ja no sol ser freqüent), perquè ha après que la “correcció” és prou arbitrària, artificiosa i sorprenent (jo diria que per desgràcia) perquè la intuïció no sigui una font fiable.

I diria, per acabar, que això es veu molt més clar a Barcelona i la seva àrea metropolitana que a zones del país menys interferides”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Comentaris
  1. Els correctors automàtics poden ser una eina útil per a millorar la qualitat de la llengua. El corrector gramatical de Softcatalà/LanguageTool detecta frases com ara “era a punt de fer-hi un cop d’ull” i proposa les solucions adequades.

  2. Aquest “arcaísme” pot ser una errada de picatge, una d’aquestes coses que té escriure ràpid: el text de n’Oliva n’està ple. Però aquest arribar-hi pels propis “medis” és espectaculat, i deixa en ridícul l’intent de desautoritzar Albert Pla per dir “estem davant” en lloc de “som davant”.

    • Al final, en comptes d’abordar el greu problema de la llengua, sembla que tot es redueixi a corregir les faltes dels altres, segurament en paraules escrites a corre-cuita i provocades per un rampell. Penso que, pel bé de la nostra llengua, hauríem de remar tots en la mateixa direcció i procurar no entretenir-nos en nimietats (interessants, però nimietats al capdavall). Estic convençuda que si Garolera, Ponsatí-Murlà, Vidal, Gomà, Oliva, Pla Nualart i altres estudiosos i amants de la llengua posessin en comú els seus coneixements (compartint un bon tiberi, per exemple, pagat per aquests mitjans que «estimen» tant el català), la concòrdia s’imposaria a la dissensió i arribarien a conclusions molt interessants (tret que ja s’entaulessin carregats de prejudicis, circumstància que, malauradament, en el món de la intel·lectualitat, la universitat, la literatura o els mitjans no és ni de bon tros descartable).
      D’altra banda, també penso que cal exigir un bon domini de la llengua als professionals que la fan servir per guanyar-se la vida (incloent-hi professors, periodistes, actors, tertulians…). Aquest matí n’he tingut prou amb cinc minuts de ràdio per sentir «valla», «sitiats» i el famós «dir-lis». Hauríem de ser conscients de la transcendència que tenen els mitjans de comunicació en el present i el futur del català, mitjans que, a més, disposen d’uns lingüistes excel·lents. És per això que, a parer meu, el que convé és que aquests experts no tinguin por a l’hora de corregir els professionals que treballen en els mitjans i, sobretot, que els professionals en qüestió demostrin prou humilitat per esforçar-s’hi una mica més la pròxima vegada que parlin per als milers d’oients que els escolten o que escriguin per als milers de lectors que els llegeixen. I, si no, sempre es pot contractar algú altre que s’hi escarrassi una mica més i que, a part de voler conservar la feina o allargar la seva presència en un mitjà, tingui ganes d’amanyagar aquesta llengua nostra cada cop més masegada.

  3. M’ho sembla a mi o l’Oliva no ha respost al Pla Nualart, sinó que ha seguit absolutament a la seva?
    El Pla Nualart ha dit, precisament que ell no és partidari d’encotillar la llengua en una correcció exagerada que deixa fora la naturalitat a l’hora de parlar. Ha dit això i ho diu tot sovint en els seus articles.

  4. Encara hi ha gent que parla català a la Catalunya Nord. En 50 anys, sempre he sentit a dir ‘ ser a punt ‘ al Rosselló i mai ‘ estar a punt.” Quan conservem formes catalanes, ens titllen d’arcaistes.

  5. No estic d’acord amb Wordgirl en això que diu que corregir les faltes dels altres siga una nimietat, i que el problema greu que cal abordar és un altre. No sé a quin altre problema es refereix, però per a mi n’hi ha dos. Un, la davallada en l’ús social (i també institucional fora del Principat), que potser siga el que Worldgirl vol abordar. Dos, la ‘catanyolització’. En aquest segon problema és justament on pot ajudar la correcció de faltes: jo personalment considere que he millorat bastant el meu català a força de les correccions que m’han fet altres parlants, encara que haja sigut en escrits redactats a corre-cuita. Perquè en molts casos, encara que els tornes a llegir, hi haurà coses de què no eres conscient. Per exemple, en l’escrit de Pla Nualart he llegit: “ha dissociat “correcte” del seu català familiar genuí (en cas que el tingui)”. Per molta fe que li tinga a tan gran professional del català, jo gosaria corregir-li eixe “el tingui” per “en tingui”, encara que siga una digressió, perquè es plantege si efectivament escau el pronom ‘en’, i millorar així entre tots la nostra llengua.