Albert García Espuche entre les ruïnes

El reconegut historiador Albert García Espuche ha presentat al Born CC 'Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714', un llibre que explica de forma detallada la vida quotidiana dels barcelonins durant les dues primeres dècades del segle XVIII.

El reconegut historiador Albert García Espuche va presentar el passat dimarts el seu nou llibre Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714 (Grup 62), que explica de forma detallada la vida quotidiana dels barcelonins durant les dues primeres dècades del segle XVIII. L’escenari escollit per presentar-lo va ser el Born Centre Cultural, espai ben conegut per l’autor, a les mateixes cases derruïdes que fa tres-cents anys van ser testimonis de les cròniques, notícies, actes notarials i documentació diversa que ara es reuneixen en aquest extens volum amb una feina de dotze anys a sobre, i amb informació fins ara inèdita.

   Albert Garcia Espuche a El Born Centre Cultural | © Noemi Roset

Tant els acadèmics catalans com un bon grapat d’autors estrangers s’han interessat durant dècades per la conjuntura històrica d’un moment crucial per l’imaginari col·lectiu com  va ser el llarg setge i posterior caiguda de Barcelona el 1714, i en el context actual de Tricentenari l’interès s’ha traslladat a una bona quantitat de publicacions dedicades a entendre de forma precisa aquells fets. Dins el particular món de l’estudi del 1714, la figura de Francesc de Castellví, capità de la Coronela durant el setge, historiador i autor de Narraciones históricas, és potser la més important, per haver viscut els fets en primera persona i haver-ne fet una rigorosa exposició durant el seu exili. Així doncs, i gràcies també a altres autors, tenim una extensa explicació de la guerra i del dia a dia de la ciutat, però fins a aquest moment no teníem una anàlisi de la vida quotidiana de Barcelona, que és el que trobarem al llibre de García Espuche. És aquest llibre, doncs, i en paraules del mateix autor, el “Castellví dels anònims”.

Uns anònims que, a pesar que durant 413 dies va patir la caiguda de bombes i atacs enemics, necessitaven anar al notari per arreglar els seus problemes jurídics, testaments i intercanvis comercials diversos. Tota aquesta documentació ha fet que García Espuche pugui donar una imatge de la societat abans, durant i després del setge. Els notaris de l’època eren gent  molt propera al carrer, i de la mateixa manera la resta de la població, tenien un gran respecte per la res publica, pel funcionament de les institucions i per la justícia. Això, sumat a la voluntat catalana de “fer les coses ben fetes peti qui peti”, que García Espuche vincula amb la nostra mentalitat actual, dóna una documentació extensa sobre el que passava a la ciutat i els problemes particulars dels anònims que van lluitar per mantenir, precisament, les mateixes institucions que tant els agradava cuidar.

El llibre ens parla d’una ciutat que va patir molts canvis en poc temps. L’arribada dels valencians poc després de la Batalla d’Almansa, l’any 1707, o la presència de l’Arxiduc Carles a la ciutat durant dos anys, que va convertir Barcelona en cort reial i destí de molts viatgers de l’època, van deixar nombrosa documentació al respecte i van transformar unes institucions acostumades, durant el segle anterior, a funcionar de forma eficient i llunyana del poder reial. Tot plegat va incidir directament en la població barcelonina. A Una societat assetjada trobem exemples curiosos de la vida quotidiana de Barcelona, com l’experiència de Martí Hereu, cirugià-barber que va ser escollit a sorts per formar part del govern de la ciutat i que no va corrompre’s a pesar de les contínues insinuacions, o d’algunes actes notarials testimonials signades inexplicablement el mateix dia 11 de setembre.

És fàcil posicionar-se i implicar-se amb el bàndol barceloní en conèixer el seu dia a dia, malgrat la fredor i objectivitat de les actes notarials estudiades per García Espuche, i més en el moment d’excitació col·lectiva pel Tricentenari i el romanticisme que destil·la en la societat actual els fets de 1714. No obstant això, al llibre “la presentació dels fets és la que es, i la tria es fa des de baix: des dels anònims, i aquests no estan carregats de simbolismes”.

Tot plegat ha sigut gràcies a la descoberta del Born i a l’arxiu notarial de Barcelona, únic en el món i un dels millors i més extensos d’Europa. García Espuche, que porta tota la vida dedicant-se a l’estudi, publica un llibre imprescindible per comprendre la societat catalana de fa tres-cents anys.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació