Ajoblanco torna per donar ales a la cultura lliure

3.04.2017

L’exposició “Ajoblanco libertario 1977” posa èmfasi en un any clau pel procés de transformació cultural i polític d’Espanya. Quaranta anys després, els propis creadors d’Ajoblanco revisen la implicació de la revista contracultural en els moviments socials de l’època i la seva vigència a l’actualitat amb una exposició que es podrà visitar fins el 6 de maig al Nivell Zero de la Fundació Suñol. L’exposició és la primera etapa del retorn d’Ajoblanco: està previst que a la primavera surti una nova Ajoblanco en paper, amb el mateix esperit de sempre.

Fernando Puig, Toni Mir i Pepe Ribas a la redacció d’Ajoblanco el gener de 1977. | Foto: Pepe Domènech

A París va ser el 68 i a Barcelona el 77: anys d’extraordinària agitació social, cultural i política. Després de 39 anys de franquisme, les noves generacions volien deslligar-se dels imperatius jeràrquics que havien dictat la seva realitat fins llavors. Els joves van optar per transformar el seu dia a dia, construint nous estils de vida que havien imaginat. Les idees llibertàries van unir a milers de persones entorn de xarxes de col·lectius i ateneus que apostaven per alternatives com l’ecologia, el feminisme, el sexe lliure i l’amnistia total.

Bona part d’aquests grups eren lectors d’Ajoblanco, una publicació que va documentar i influir aquest pensament llibertari en una època convulsa i de gran potencial creatiu.

La mostra “Ajoblanco libertario 1977” permet explorar els esdeveniments històrics d’aquell any i el seu reflex en la revista. És per això que al Nivell Zero de la Fundació Suñol es podran consultar, llegir i examinar els números de 1977, així com fotografies i altres materials que documenten les aportacions d’Ajoblanco i del que va significar la seva existència. A més, la mostra inclou el documental “El tiempo de las cerezas. 1977-79, eclosión libertaria” (Juan Felipe, 2015), que a través de testimonis directes investiga els successos destacats de finals dels setanta en relació a l’organització de les idees d’esquerres i el moviment llibertari.

L’exposició en el seu conjunt ofereix una singular mirada sobre la revista per part dels seus propis creadors, que han seleccionat per a l’ocasió documents originals de l’època i han destacat els temes més representatius dels números d’Ajoblanco durant l’any 1977. D’aquesta manera, han creat una ruta pel seu imaginari, que inclou les formes de cultura llibertària, les comunes, l’ecologia i el naturisme, l’educació, el feminisme, la sexualitat i l’antipsiquiatria, els viatges, les drogues i les ràdios lliures, les polítiques i les seccions “Cloaca” i “Minipimer”, uns apartats de la revista oberts a la participació dels lectors la consulta dels quals ens apropa a l’estil de vida de llavors.

Aquesta mirada d’assumptes dissidents, lúdics i inconformistes, que es van poder llegir a les pàgines de la revista durant aquell any, suposa un bon resum de la trajectòria completa de la publicació en la seva primera etapa.

El retorn d’Ajoblanco

Pepe Ribas, un dels veterans d’Ajoblanco que el 1974 va impulsar el primer número de la revista llibertària, afirma que “actualment no hi ha una alternativa clara al neoliberalisme perquè ho té tot: les universitats, les multinacionals, els museus”. No obstant això, Pepe Ribas afegeix que “hi ha símptomes de que està passant alguna cosa. Molts ens han dit que és el moment d’Ajoblanco, perquè és el moment d’allò social i cultural sense dogmatismes, amb la participació verdadera de la gent”.

Portades dels exemplars 22 i 24 de l’any 1977. | Archiu Ajoblanco

Dit i fet. Sota el lema “Revolver”, la revista torna 16 anys després amb un nou espai cultural al barri de Gràcia “per reflexionar i debatre” i una nova publicació en paper que sortirà a la primavera. Per aconseguir-ho van engegar una campanya Verkami que ja ha obtingut el suport de més de 800 subscriptors.

La idea es que la nova Ajoblanco surti cada 4 mesos, en paper i amb un terç de la publicació dedicada a la participació de la gent. El seu cost serà de 7 euros, una revista de 180 pàgines sense publicitat institucional; “si les institucions ens volen ajudar, perfecte. Sinó, ho farem igualment”, afirma Pepe Ribas. Aquest primer número de la nova etapa d’Ajoblanco tindrà un apartat en què es repassarà la realitat social dels 16 anys sense la revista, un ampli apartat fotogràfic satiritzant l’actualitat i una tercera part que inclourà tot allò que es rebi dels col·lectius contraculturals. A més a més del format en paper, la revista anirà recollint continguts i activitats que s’actualitzaran en una nova web.

Pepe Ribas explica amb gran entusiasme que “tornem perquè en un moment de guerres, canvi climàtic, Donald Trump i auge de l’extrema dreta a Europa, cal donar ales una altra vegada a la cultura lliure i facilitar eines a la gent per reflexionar i entendre”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Ajoblanco , gran revista lliure, contracultural i llibertaria. Només una cosa Coralí , abans del 77 i encara amb el Caudillo viu hi havia un molt interessant moviment en la direcció que després va aglutinar Ajoblanco. Mireu els continguts de la WSN (web sense nom) Una web que té 10 anys de vida amb un contingut interessantíssim sobre aquests gloriosos anys setanta a Barcelona i la seva immensa creativitat al marge de tota la parafernàlia del carrusel polític-cultural que ja s’estava cuinant i avui encara patim.