Això no és africà

20.03.2013

L’escriptor, periodista i bloguer Marc Serena (Manresa, 1983) acaba de publicar Això no és africà (La Magrana / RBA, 2013), un viatge per Àfrica a través dels amors prohibits. Són quinze relats que parlen de persones que són perseguides per la seva orientació sexual, en un continent on el tema és un gran tabú.

 

Marc Serena

 

El llibre, que no és ni un relat de viatges ni un recull d’entrevistes – sinó més aviat un retrat realista de la seva experiència tan o més agradable de llegir com una novel·la d’aventures-, és ple d’anècdotes al voltant de la fràgil situació que viuen, entre d’altres, aquest personatges: una lesbiana de Mauritània, un refugiat del Marroc, una advocada camerunesa, un gai albí de Kènia o el primer transsexual zambià que passa pel quiròfan.

Això no és africà va ser presentat a Barcelona el dilluns 18 de març, a la Casa del Llibre, amb la presència de l’autor, l’editor Jordi Roureda, Alfredo Pazmiño (membre de la Fundación Triángulo Canarias), una representant de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i la presentadora, Èlia Varela. La sala on es va fer la presentació es va quedar literalment petita, gràcies a les més de dues-centes persones que l’omplien de gom a gom i que van poder gaudir de les paraules de l’autor i de tots els presents a la taula, començant per una cita esfereïdora, ni més ni menys que les desafortunades paraules del president de Zimbaue ( “Els homosexuals són pitjors que els porcs i els gossos”). I seguint per unes paraules gens encoratjadores de l’editor: “Aquest llibre ho tindrà molt difícil”.

Sortosament, el vespre de presentació del segon treball d’en Marc Serena no es va deixar refredar per les tristes paraules que el van encetar, al contrari, es va anar escalfant a mesura que el piano de la Clara Peya i la veu de l’Alessio Arena, que van revisitar uns versos emotius de Lorca, van anar enlairant-se fins a deixar l’ambient carregat d’alegria. Era l’alegria de compartir aquest llibre únic amb totes les ànimes presents, que després van fer cua durant una hora per poder veure estampada la signatura de l’autor al seu exemplar.

Sens dubte, tots ells s’havien encomanat d’aquella alegria, l’alegria de fer d’una presentació literària una festa, amb mots, amb música, amb cançó i amb molta joia, però sense renunciar a la denúncia i al compromís, dos dels motors que mouen en Marc Serena.