Això és millor que la droga, tio!

21.02.2017

A la Sala de Dalt de la Sala Beckett s’està representant Wasted, de Kate Tempest, l’espectacle d’Íntims Produccions que es va estrenar a FiraTàrrega 2015. Després de fer molts bolos per Catalunya i passar per dos festivals i el Teatro del Barrio de Madrid, finalment arriba al Poblenou el muntatge que vam estar a punt de veure al passat Grec. Oriol Puig Taulé ha conversat amb el seu director, Iván Morales.

‘Wasted’ es pot veure a la Sala Beckett fins al 12 de març

A l’estrena de Wasted a la Sala Beckett del divendres passat hi havia un públic amb una mitjana d’edat d’uns 35 anys (molt jove, si el comparem amb les “platees blanques” de la majoria de teatres de Barcelona), i força representants de la professió i la crítica teatral. Què té aquesta companyia (quasi) novell sorgida de l’Aula de Teatre de Lleida per atreure tanta atenció? Les explicacions són múltiples i diverses: l’estrena del muntatge a FiraTàrrega 2015 va ser molt ben acollida per públic i crítica, on va haver-hi unanimitat en considerar Wasted un dels millors espectacles d’aquella edició. Aquest és el primer text teatral de la poeta i MC Kate Tempest (Londres, 1985), i la primera producció que se’n fa fora de Gran Bretanya. Íntims Produccions ha sabut rodejar-se d’un equip de luxe per aixecar aquesta proposta: traducció de Martí Sales, direcció d’Iván Morales, moviment de Los Corderos, assessorament vocal de Pau Llonch, espai sonor d’Ilia Mayer, espai escènic de Marc Salicrú… I el públic de la Beckett va aplaudir amb ganes un muntatge que aprofita al màxim la Sala de Dalt de la Beckett, on els tres actors Oriol Esquerda, Sanda Pujol i Xavier Teixidó actuen i suen la cansalada a cadascun dels seus racons.

Iván Morales explica en aquesta entrevista com va rebre la proposta dels Íntims Produccions, de qui havia vist El lloc, el seu primer espectacle escrit i dirigit per Jorge Yamam-Serrano, i com van aixecar Wasted durant gairebé un any de feina. Des de la simplicitat del text de Kate Tempest, un homenatge als seus amics, i des de “l’ara i aquí” d’una autora que s’expressa artísticament amb música o sense, al resultat que ara es pot veure a la sala del Poblenou. L’adaptació del text ha traslladat la perifèria de Londres a Lleida, el nostre “far West” particular, i la traducció de Martí Sales farceix el text de Tempest de referències nostrades, des de la cultura més pop a Bárcenas o al Sí, se puede. Aquest és un espectacle ideal per a la gent jove, i encara diria més: perquè la gent jove vagi al teatre i en surti amb ganes de tornar-hi. I qui és jove avui en dia? Posar la frontera als, per dir alguna cosa, trenta anys és totalment absurd i innecessari, vista la imparable peterpanització de la nostra societat, i Wasted té la virtut de ser un espectacle per a tots els públics. O per a tots aquells que ens hem sentit algun cop insatisfets, amb ganes de deixar-ho tot i tocar el dos com més lluny possible.

Oriol Esquerda a ‘Wasted’, amb espai escènic de Marc Salicrú i il·luminació de Miki Arbizu

Llegint les crítiques de l’estrena de l’espectacle a FiraTàrrega molts es quedaven amb l’espai: un claustrofòbic local de sostre baix que els Íntims van omplir de terra mullada. La Sala de Dalt de la Beckett és, creiem, ideal per aquest tipus de proposta. Les parets sense arrebossar reformades per l’estudi d’arquitectura Flores & Prats (Premi Ciutat de Barcelona 2016) semblen testimonis del passat de l’Edu, la Carlota i en Dani, que es retroben per recordar el seu amic Toni. El fantasma de l’amic mort no apareix a la funció, però la circularitat de l’espai que comparteixen intèrprets i públic dóna lloc a una relació espectador-actor molt propera, tan íntima com l’adjectiu que defineix a la companyia. Alerta: no hi ha gaires espectacles ara mateix a la cartellera que puguin presumir de tenir en el seu equip un flamant Premi Ciutat de Barcelona de Dansa (a Los Corderos) i que es representi en una sala que ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura.

Però de què tracta aquest muntatge? Amistat, joventut, festa, droga, amor, infelicitat i anhels escrits des la urgència. Allò local com allò més universal. Londres o Lleida, això és igual. O, tal com diu Iván Morales, el seu director: Wasted és com un bon viatge de droga, amb la seva pujada i la seva baixada corresponents. Però el millor de tot és que no provoca ressaca.

 

 

Per a més informació i entrades podeu consultar el web de la Sala Beckett.