“Aeroport”: Ironia també a l’estiu? Sí, gràcies

14.07.2017

Aeroport és un dels nous programes de la graella estiuenca de TV3, una sèrie documental en clau d’humor que ens mostra l’ecosistema humà de l’aeroport del Prat, tant els que hi treballen cada dia com els passatgers que hi són de pas. La narració de Queco Novell és l’encarregada d’injectar tensió dramàtica i comicitat als diferents retrats personals, amb l’objectiu que l’espectador s’enganxi a les petites tragèdies que un espai com aquest presencia –i indueix– constantment. I la veritat és que se’n surt: els 40 minuts passen com si res, reblant el clau que es pot demanar a una proposta per a les vacances, que és entreteniment sense pretensions però sense ofendre el nivell d’exigència de l’espectador.

En Ricardo, l’encarregat del Last Minute de Vueling

Al film Up in the air, el personatge interpretat per George Clooney es dedica a viatjar arreu del món per acomiadar els treballadors d’una gran multinacional. El seu estil de vida ha convertit els aeroports en casa seva, i el retrat que en fa ha esdevingut un lloc comú: espais freds i impersonals d’estètica desarrelada on l’hospitalitat i els somriures són un subproducte artificial dels cursets de formació. És un tòpic tan cert com reversible, i Aeroport ens mostra l’altra cara de la moneda: un aeroport amb el mateix sentit de comunitat i els mateixos vincles quasi familiars que podem trobar al llogarret més entranyable d’El foraster.

El secret per aconseguir-ho és el punt de vista. La càmera del programa sempre és a l’altura de les persones, concentrada a seguir les seves corredisses i a fer que se sentin prou còmodes per deixar anar material sucós, confirmant l’infinit poder d’un teleobjectiu per arrencar opinions i confessions que la prudència aconsellaria no compartir amb mig Catalunya. Des de la Laura del punt d’informació d’Aena, que no sap si prefereix la carn o el peix, fins a l’irritant somriure del Ricardo, encarregat de posar a prova –amb gran professionalitat– els nervis dels passatgers que acudeixen al last minute; la gent és l’única protagonista del programa i s’agraeix molt l’absència de seqüències de muntatge estilitzades celebrant la infraestructura aeroportuària.

La gran virtut del format és l’aposta clara pel personatge d’en Queco Novell. Tal com ens va demostrar a Caçadors de bolets, una veu en off que sàpiga trobar el to és capaç d’amenitzar fins i tot la més àrida de les situacions. Sense aparèixer mai en pantalla, Novell fa d’Òscar Dalmau, simulant el diàleg directe amb els entrevistats i salpebrant l’acció amb acudits ben redactats. En Queco carrega una immensa motxilla de personatges televisius que ens han fet riure, i la seva sola veu és capaç de posar a l’espectador tevetresí de bon humor com si fos la campaneta del gos de Pàvlov.

Cal destacar el magnífic funcionament dels grafismes que, tan prescindibles com resulten a altres produccions de la corporació, aquí han trobat la gallina dels ous d’or amb el recurs de parodiar els lapsus i incorreccions verbals dels protagonistes. Quan passem la comunicació oral pel filtre de l’anàlisi textual escrupolosa, el riure està garantit gràcies a expressions tan nostrades i polisèmiques com xiribili.

Aeroport és un bon programa d’estiu, que treu petroli d’un plantejament senzill. L’estrena de dimecres passat va ser el més vist del dia a Catalunya amb un 18,5% de share. La clau rau a fugir de l’excitació festiva a la qual tendeixen els productes televisius durant aquests mesos i oferir-nos una dosi d’ironia, un registre que mai hauria de fer vacances.