Adéu Pedrals!

16.07.2015

Sí, en Pedrals ho deixa. No pas la poesia, però sí que es retira de l’Horiginal després de tretze anys. Laura Basagaña ha publicat a Llavor Cultural una crònica del recital de comiat de Josep Pedrals com a coordinador del cicle de poesia que se celebra cada dimecres al Bar Horiginal, al carrer Ferlandina de Barcelona. 

Josep Pedrals | Foto: Sonia R. Seisdedos.

Josep Pedrals | Foto: Sonia R. Seisdedos.

El dimecres 1 de juliol l’Horiginal va rememorar els seus inicis i va retre homenatge a una de les seves ànimes, el poeta Josep Pedrals, que després d’una dècada i tres anys obre un parèntesi en la coordinació del cicle poètic de cada dimecres. El cicle continuarà, ara, de la mà de l’altre agitador cultural horiginalenc-amb qui Pedrals feia tàndem- Ferran Garcia. Pedrals continuarà preparant altres projectes literaris suculents que, fins al moment, encara no podem desvelar.

Tretze anys es diuen ràpid. I són ben bé els que Josep Pedrals ha dedicat a llaurar el camp de la dinamització poètica a l’Horiginal: instal·lant -al costat de Ferran Garcia- un centre neuràlgic de lletra on acollir noves tendències, diversitat, lletraferits de tota mena i celebrar la poesia brindant amb cervesa a la barra del bar.

L’Horiginal, aquell projecte que va engegar la poeta Meritxell Cucurella Jorba -també coneguda amb el sobrenom de dígraf del desitx- abans que hagués de marxar a viure fora de Barcelona. L’Horiginal, el cau dels poetes d’arreu- que en algun moment o altre han campat per la ciutat comtal-. L’Horiginal, la nau clandestina de versos -alguns (encara) per publicar, altres per rememorar-.

En Ferran Garcia va demanar al poeta Josep Pedrals que l’ajudés a aixecar el temple. Mentre el dia 1 de juliol fan memòria dalt l’escenari d’aquella primera època, en Martí Sales fa sonar un fil musical eclèctic desvetllador de records, èpoques d’inici, gestes i anècdotes. Diferents amics de les lletres -la fauna autòctona literària que ha viscut cada etapa nova a l’Horiginal- pugen a la tarima de fusta i donen la seva versió dels fets: 13 anys d’història que marquen una època.

El Dr. Stefano Maria Cingolani s’encarrega de parlar de l’abans de l’Horiginal: els antecedents, la poesia oral, els Jocs Florals, les primeres trobades de poetes. Eduard Carmona ens acosta als primers dies d’interaccions literàries, explica la imatge que va emportar-se d’en Pedrals quan el va conèixer -un Don Joan seductor que recitava poesia per enamorar les donzelles- i també, esbossa la idea del local i la poesia lligada al lloc: el bar de poetes -on les parelles canviaven, les relacions es reestructuraven, les còpules se succeïen (aqui potser els narradors exageren una mica!) i des d’on es planificaven i projectaven excursions d’un indret cap a l’altre, extenent la taca poètica de versos arreu del territori, escampant la lletra dita-.

Ramon Mas i Miquel Adam | Foto: L.B.

Ramon Mas i Miquel Adam | Foto: L.B.

L’escriptor Miquel Adam -de qui ben aviat podrem llegir els relats que enguany sortiran a la llum- també va passar molts vespres a les entranyes de l’Horiginal (i al passadís de fumadors!) escoltant poesia i fent teràpia de grup, amb altres lletraferits que s’aventuraven en la dura (i tremenda) tasca d’esculpir les lletres sobre el paper en blanc -com que Adam va estudiar Economia, fa la crònica econòmica-.

Després arribarà el torn de Joan Vigó -amant dels misteris irresolts- que posarà damunt la taula la part fosca del bar de poetes: la crònica negra, els rapsodes desapareguts, els sorolls macabres de la nevera i tants d’altres angles inquietants. La veu profunda de Vigó ens posarà els pèls de punta.

Jordi Florit evocarà el pas del temps, el riu de la vida, les etapes que encadenen meandres de transformació, girs i recomençaments. La maduresa! Els artistes-però- sempre conserven aquella part jovenívola, elixirs i essències d’infant, pinyol vital creatiu que acaben abocant a la seva obra.

Prop de la barra del bar, en Marc Torrent ens obsequia amb delicioses il·lustracions humorístiques que fa en directe.

Pedrals puja a l’escenari i explica els èxits i també se’n riu dels fracassos. És el viu exemple del talent unit a la perseverança, a l’amplitud de mires, i a la gestació de grans reptes amb l’actitud humil dels genis: recorda la quantitat ingent d’iniciatives que no van acabar de quallar i subratlla els moments daurats, com l’arribada de poetes d’arreu del territori de parla catalana (i també d’internacionals) per recitar a l’Horiginal, l’organització del bingo poètic -que va acabar guanyant el poeta Esteve Plantada- l’homenatge a Bolaño (ideat per Miquel Adam), el recital de poetes Hindignats, i tantes i tantes festes i presentacions de poemaris nous i concerts musicals units a la l’art poètica. L’Horiginal és un lloc on conversar, tramar nous projectes i donar cabuda a somnis de paper. Pedrals recorda que editorials com LaBreu Edicions van néixer al carrer Ferlandina número 29 i també menciona a Edicions Terrícola, que diu “és la segona editorial de la casa, perquè també va ser gestada aquí”. Pedrals menciona els idiomes amb què s’ha llegit poesia a l’Horiginal -una trentena llarga- i els 600 actes organitzats. També diu unes paraules per als poetes que ja no estan entre nosaltres, però que van fer molta vida a l’Horiginal -com Francesc Garriga, a qui el bar li ha dedicat la taula on sempre seia-.

L’Horiginal ha sobreviscut a licitacions, a deslocalitzacions i a tota mena de canvis. En Ferran Garcia-puntal de l’Horiginal i ideòleg del projecte, company d’aventures horiginals d’en Josep- agafa les regnes amb força. Que la poesia no s’aturi i que la casa dels poetes ens continuï aixoplugant! El traspàs de poders ja s’ha fet i tots ens delim per continuar assaborint versos en directe. Seguirem informant!

Font de l’article: Llavor Cultural.