Adeu als diacrítics

30.09.2016

Falten dos mesos per poder conèixer la nova Gramàtica de la llengua catalana. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada el 1918. Gairebé cent anys més tard —98, per ser exactes—, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans publicarà la seva primera gramàtica institucional, de caràcter normatiu, i que arribarà a les llibreries el 23 de novembre. Paral·lelament, la Secció Filològica ha presentat la proposta Ortografia de la llengua catalana i està previst que es ratifiqui en la reunió del ple del 17 de novembre.

Institut d'Estudis Catalans

Institut d’Estudis Catalans

Tal com ha explicat Vicent Pitarch, “és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts, que respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps”. La publicació de la nova gramàtica ha anat acompanyada d’una nova versió de l’Ortografia de la llengua catalana, que està previst que es ratifiqui en la reunió del ple del 17 de novembre i que surti a la venda a principis de 2017. Aquesta nova ortografia proposa una sèrie de canvis, com la supressió de 150 accents diacrítics (se’n mantindran 14 de més ús, com més/mesés/es), l’ús de la doble erra en mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r (arrítmiaarrítmiacoresponsablecorresponsableeradicarerradicar); ús del guionet en alguns mots compostos prefixats (exdirectora generalex-directora general), però en canvi sensepapersclocpiu i déu-n’hi-do; compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica (arterioesclerosicardioespasme, però microscòpicatmosfera); accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació (anomèn); supressió de la dièresi en derivats cultes acabats en -al (fluidal, laical, helicoidal).

A més a més, s’han incorporat nous termes com aiatol·làblog o cànnabis i s’han modificat gràficament mots com sèquia per séquia. Així mateix s’han resolt dubtes pel que fa a antropònims i topònims (DèboraRaül, el Figueró), a neologismes i manlleus de grafia vacil·lant però que no recull el DIEC (fitnesgòspel), i compostos i derivats com antisistemacontrarellotgesensesostre.

La mesura que ha aixecat més polseguera ha estat la supressió dels diacrítics, que anava acompanyada d’una Nota introductòria que precisament la justificava: “Ja Fabra havia intentat racionalitzar-ne l’ús, però havia deixat la porta oberta a un augment incontrolat dels casos, amb l’acceptació de l’ús del diacrític en els derivats. La Secció Filològica ha optat per una reducció significativa de l’accent diacrític i distingeix, doncs, només catorze paraules, triades entre les més de 150 que conté el DIEC2”.

A continuació, recollim algunes de les reaccions sobre la reducció de diacrítics a Twitter:

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. El diccionari de l’IEC del 2007 (i la versió en línia) ja havien introduït séquia (en lloc de sèquia). Quant als diacrítics, els han reduït. Però el fet que hagen mantingut món i hagen eliminat dóna o fóra no sembla aclarir quin era l’objectiu d’eixe retoc. Certament, si es tractava de simplificar o d’eliminar diacrítics sobrers, no s’ha lluït.

  2. Per a desgracia meva no en tinc coneixements de fil.lología catalana, però el que si que en tinc és que de fet l’Institut d’Estudis Catalans amb erradicar els diacritics no ha agafat altre camí que el de deixar la llengua en molt més mal esta del que per a desgracia de Catalunya ja n’ésta, tinc de dir-los que jo que en vaig neixer sorda de l’oida esquerre i amb greu pèrdua auditiva de la dreta d’un 50 per cent de la oida dreta, i que en l’actualitat en tinc un 20 per cent d’audició en l’orella anomenada que jo si que en tinc problemes per a comprendre on possar els accents, i que he après la llengua per a autoaprenentatge, tot i fent-n’he moltes faltes ortogràfiques i gramàticals, faltes per les quals en prego disculpa de les que he anat fent en aquest meu escrit. Crec que no s’hauríen d’haver tret aquests accents diacritics, doncs tota reducció en qüestió gramàtical i ortogràfica ens farà perdre qualitat en la seva expressió, i la llengua ja en té prou i massa en el tou i tou de mots que s’han anat arreplegant dins del bàgul de l’oblit, per tan el català que en Pompeu Fabra en va recollir i diagnostica és i serà per a mi el que em valdra, tinguin en compte que la llengua catalana sempre tot i de cara al futur, tot i guanyant aquests estat pròpi que ens pertoca com a nació, us asseguro que sempre li faltarà una espardenya per a caminar dins de la normalitat que en el seu passat que en forma part del present el poble en va formar, per tan en disconformitat amb la decisió presa per l’Institut d’Estudis Catalans deixo en aquest meu missatge la reclamació en la qual demanen de nou dins les normes de l’ortogràfia i la gramàtica catalana els accents diacritics, sobretot per a en Pompeu Fabra, i per a tots/es els catalans/es que en van lluitar per a no perdre cap mot de la seva llengua, llengua que n’és l’esperit de Catalunya, m’acomiado en la espera de que en reflexionin i tornin dins la ortográfia i la gramàtica catalana els accents diacritics amb una salutació de pau i bé, i amb una amable o cordial salutació.
    Ramona Ibarra i Solà

  3. A mi em sembla que l’eliminació d’uns quants diacrítics no farà mès fàcil l’aprenentatge del català, ni la llengua resultarà més seductora per a aquells que vulguin aprendre-la. Hi ha altres “obstacles” gramaticals més prescindibles abans que els accents.