Adéu al Faraday

El festival de Vilanova i la Geltrú s’ha acomiadat per sempre aquest cap de setmana, amb una desena i última edició del Faraday rodona, en la qual han actuat bandes com Junip, House of Love, Pony Bravo, Tuya o Jonathan Wilson. El Faraday ha dit adéu amb un cartell de luxe i un so immillorable.

El festival de Vilanova i la Geltrú s’ha acomiadat per sempre aquest cap de setmana, amb una desena i última edició del Faraday rodona, en la qual han actuat bandes com Junip, House of Love, Pony Bravo, Tuya o Jonathan Wilson. El Faraday ha dit adéu amb un cartell de luxe, un so immillorable i un ambient màgic que fan que el buit que deixa el festival sigui gairebé impossible d’omplir.

Més d’una vegada havia sentit a dir que el Faraday era el millor festival de Catalunya (i part de l’estranger) i que el lloc on es feia era tan idíl·lic que valia la pena d’anar-hi encara que fos només per això. Si bado una mica més gairebé no sóc a temps de comprovar-ho, però finalment sí. He tingut la oportunitat de viure el petit festival de Vilanova i la Geltrú i ara ja podré dir allò de  “jo hi vaig ser”. I de quina manera.

El cert és que, tot i que el Molí de Mar em va semblar un espai amb molt d’encant, no em va impressionar tant com esperava, probablement, ho reconec, perquè les expectatives prèvies eren massa altes. Posats a somiar, la meva ment s’havia imaginat una mena de paradís d’arena blanca al peu d’un far, només habitat per  palmeres i cocoters, on no hi havia cap rastre d’edificis ni tampoc, és clar, cartells d’Estrella Damm o cabines de telefòniques patrocinades per Movistar. El cervell, de vegades, ens juga aquestes males passades i les expectatives poden arribar a distorsionar molt la realitat. Passat la primera petita decepció (repeteixo, totalment fruit de les grans expectatives auto-imposades), he de dir que, m’uneixo al sentiment unànime i estic d’acord amb que el Molí de Mar és un escenari preciós, ideal per crear la intimitat necessària per un festival petit i intens com ha estat el Faraday aquests 10 anys.

En canvi, això del millor festival no m’ho acabava de creure, sobretot amb un cartell del qual no en coneixia la meitat dels grups, però ara no me’n queda cap dubte. La gran qualitat del so, l’ambient íntim i proper, i l’aposta per artistes poc coneguts però d’un indiscutible talent han fet del Faraday un festival únic. Un festival que deixarà una empremta inesborrable a tots aquells incondicionals que l’han seguit fins a la seva desena edició.

 

Divendres, 5 de juliol.

No m’imagino una millor manera de començar una nit d’estiu com la del divendres del Faraday 2013. Fa calor, però ja no s’enganxa. Són les nou tocades i al cim de les escales del Molí de Mar s’hi escolta una veu tendra, càlida, deliciosa. A l’escenari hi brillen Jose González i la seva guitarra, envoltats de la resta de músics de Junip. Els seus temes embolcallen la posta de sol, mentre ens adverteixen, la avui serà una gran nit. Junip transmeten una comunió entre percussió, corda i veu, a la qual bona part del públic s’uneix, sobretot quan sentim Line of fire. Només arribar i l’atmosfera Faraday ja està servida. Això tot just acaba de començar. Amb Junip comença una nit de grans descobriments que, de fet, és només el preludi d’una segona jornada encara més apoteòsica.

Si Desert no acaben de convèncer al públic, que no acaba de sentir-se partícip dels inquietants moviments que posseeixen la cantant, els francesos Alba Lua aconsegueixen estrenar els primers balls tímids del públic. Se’ls veu molt joves i una mica inexperts dalt de l’escenari, però les seves cançons són fresques i dolces. Encara no han acabat que de la barra enllà ja comencen a sonar Headbirds o el que és el mateix, el productor Daniel Guijarro, que tot sol està fent vibrar l’auditori a ritme d’electrònica amb aires tropicals. El canvi podria haver estat brusc però la veritat és que resulta ser un bon teloner per House of Love. Tan bon punt entren a escena els anglesos, el Faraday al complet pateix una regressió als anys 80 que arriba al seu punt àlgid amb Shine on, la cançó que interpreta feroçment un Guy Chadwick de gairebé 60 anys, corejat per les sempre agraïdes primeres files. Un lloc, per cert, que el Faraday no reserva exclusivament als més fans. Si hi ha un tret característic del Faraday és aquest. En aquest festival no cal prendre posicions una hora abans del concert, sinó que t’hi pots afegir tranquil·lament un cop començat i hi trobaràs un forat a un màxim de dos metres de l’escenari. Fins i tot podràs fer un parell de visites a la barra i al lavabo durant el concert i tornaràs a tenir la mateixa sort.

Després d’un concert que alguns van considerar fluix però que resulta tot un descobriment per a molts, House of Love s’acomiaden entre forts aplaudiments. Els mateixos amb els que comencen a punxar Miqui Puig i Miqui Otero, que vénen carregats de hits més aviat petardos. En aquest duel de DJ hi arriben a sonar, consecutives, Quiero ser como tu (sí, la el Libro de la Selva) y El verano ya está aquí. El toc tradicional el posen els porrons de vi que arriben al públic directament des de l’escenari i que van passant de mà a mà, mentre fem temps per Tokyo Sex Destruction, la banda més esperada de la nit pels vilanovins, que tot i ser de casa no havien actuat mai al Faraday fins avui. I no deceben perquè pugen a l’escenari amb ganes de menjar-se’l y amb una actitud rockera que no s’ha vist encara en aquesta edició del festival. RJ Sinclair, el cantant i ànima de la banda, mossega el cable del micro mentre canta i apel·la al públic, provocatiu, amb un “Gracias, Sitges”. Les lletres de TSD són inintel·ligibles, impossibles de cantar, però misteriosament aconsegueixen crear una connexió total amb el públic que ja està totalment entregat a una nit que s’allargarà fins que es faci de dia gràcies a DJ Graham. Demà serà un altre dia, però només amb aquest el Faraday 2013 ja ha valgut la pena.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació