Adéu a l’escultor Xavier Corberó

La seva filla ha fet pública la notícia a través de Twitter

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ens ha deixat l’escultor Xavier Corberó (1935-2017), artista barceloní que ha passat gran part de la seva vida entre Nova York i Catalunya. La seva filla ha fet pública la notícia a través de Twitter, amb un missatge on recorda que Corberó “va viure la vida de manera grandiloqüent i amb colors” i que era “una persona estimada, fins i tot adorada”.

Buscant construir la casa dels seus somnis, l’artista català Xavier Corberó va començar a adquirir terres fora de la seva Barcelona natal el 1968. Així és com el Washington Post comença el seu article interactiu sobre l’obra de Corberó, escultor que ens va deixar la nit del 23 al 24 d’abril. La casa a la qual el mitjà nord-americà fa referència es troba a Esplugues de Llobregat, i és un niu d’acer i totxana on l’artista tenia el seu taller.

Una bona part de la vida de Corberó ha passat fora del territori català, a Suïssa, Anglaterra o Nova York, on va anar a viure el 1960. En una entrevista al diari Ara, l’escultor explica com en aquesta dècada va conèixer a la seva colla d’amics de Cadaqués: ni més ni menys que Marcel Duchamp, Max Ernst, Roberto Matta, Man Rayi i Salvador Dalí, entre d’altres. “Jo era molt jove al seu costat, però em van acceptar com un més i jo estava encantat, perquè a Cadaqués, a començaments dels anys 60, tenia tot el que no trobava a enlloc a Espanya, tan tancada, tan mancada d’informació cultural, al marge de la universitària, que a mi sempre m’ha interessat més aviat poc”, afirmava l’escultor a la periodista Cristina Ros.

Abans de la seva inserció en aquest grup, Corberó va participar en la seva primera gran mostra a la Biennal Hispanoamericana del 1955, on va fer els primers passos dins del món de l’art. A Catalunya, l’any 1992 va assessorar l’Ajuntament de Barcelona en la tria d’obres d’autors de prestigi internacional per posar als carrers durant els Jocs Olímpics, i va ser l’encarregat de dissenyar les medalles olímpiques. El mateix 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi, i s’ha mostrat en desacord amb qualsevol discurs independentista català.

Corberó, que estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a la Central School of Arts and Crafts de Londres, va començar a definir-se dins del corrent informalista per acabar dedicant-se a la màxima potenciació del tractament tridimensional de l’espai. El seu millor exemple és la casa d’Esplugues del Llobregat, que l’artista va crear amb la voluntat de convertir-la en la màxima expressió de la seva feina.

L’edifici en qüestió, que té uns 48.000 metres quadrats repartits en nou edificis interconnectats amb al voltant d’una dotzena de patis situats entre tots més de 300 arcs, i que l’artista mai va deixar de construir mentre seguia amb vida, demostra la influència de l’art romà en les seves peces i la seva inseparable essència mediterrània que acompanya les columnes i els espais oberts de l’habitatge.

“M’agraden les coses que sembla que sempre han estat allà”, deia Corberó al Washington Post. Les seves pintures i escultures es poden trobar a Europa, l’Orient Mitjà i els Estats Units, en col·leccions privades, espais públics i galeries d’art.

Tuit de la filla de Xavier Corberó, Ana Corberó, anunciant la seva mort

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació