Activistes literaris

10.09.2012

No hi ha societat literària sense una conversa. La república de les lletres la formen escriptors, editors, crítics, divulgadors, prescriptors i, sobretot, lectors. La conversa al voltant de les novetats editorials s’ha mantingut durant dècades en el clos reducte de revistes i suplements literaris. Però el món ha canviat. La comunicació editorial ja no es concentra únicament en la premsa impresa. La irrupció d’Internet amenaça d’arraconar el paper. Han canviat les regles del joc. Els blogs i els portals literaris són avui una nova font de contagi.

 

Jordi Cervera, Jordi Milian i Teresa F. Matalí a la Setmana del Llibre

 

Jordi Milian, fundador del portal literari L’illa dels Llibres, ha moderat en el marc de la Setmana del Llibre en Català un debat al voltant del nou espai que ocupen es blogs literaris en l’ecosistema literari del país. Els blogaires han anat acumulant una autoritat per prescriure lectures, però la seva dedicació, per més rigorosa que sigui, no els permet encara aspirar a la plena professionalització. Patricia Tena, una de les integrants del bloc Llegir en cas d’incendi (juntament amb Manel Haro i Marta Planas) explica que el seu activisme literari és professional, per bé que tots es dediquen a altres coses. “Estem oberts a llegir llibres de tots els gèneres i editorials”, explica Patricia Tena. “Procurem abordar la lectura amb una actitud professional, però sense caure en l’erudició. Tant podem parlar d’un bestseller com d’un llibre poc comercial. No ens casem amb ningú i si no ens agrada, expliquem per què.”

Jordi Cervera, que manté des de l’any 2006 un blog literari que porta el seu nom al web de Catalunya Ràdio, sosté que les editorials encara no han assumit el canvi que s’ha produït. “Molts editors encara estan massa pendents dels suplements literaris. Ara la cosa ha canviat. Hi ha blogs molt professionals i un cap de premsa s’ha de prendre la molèstia de rastrejar-los i seguir-los. No n’hi ha prou amb la premsa”, afirma Cervera.

Neus Chordà, directora de Chordà Comunicació, ha treballat durant molts anys com a cap de premsa en diversos segells editorials i gaudeix d’un gran prestigi en el sector. “Internet és una revolució que ha canviat les relacions entre l’autor i el lector”, explica Chordà. “Ara l’autor pot arribar directament als seus lectors sense intermediaris. Internet obre als editors noves possibilitats de comunicar-se directament amb els seus clients, però no veig pas que totes les editorials estiguin apostant per aquest camí”. Chordà apunta també que el 80% de les editorials de casa nostra no tenen blogs dels seus editors i per tant és difícil que puguin rebre comentaris dels seus lectors. No s’han actvat, doncs, mecanismes per escoltar els seus clients.

Ester F. Matalí, fundadora de Llibres per Llegir, defineix el seu portal com una xarxa social, on cadascú pot deixar un comentari o ressenya sobre un llibre que ha llegit. Els mateixos usuaris, per tant, són els creadors i consumidors de la pàgina. “Els lectors es retroalimenten. I no som esclaus de la novetat editorial, perquè els lectors poden comentar qualsevol llibre que els arribi a les mans”.

Jordi Milian, que va arrendar amb l’aventura de L’illa dels llibres l’any 2006, és també un dinamitzador incansable. No fa gaire ha convocat el premi de L’illa dels LLibres, que ha estat concedit per votació popular a El mercader, de Coia Valls, també present a l’acte. Xulio Ricardo Trigo plantejava la impossibilitat de definir, en el gran magma d’Internet, marges de credibilitat que otorguessin una certa autoritat als blogs davant dels lectors. Anna Maria Villalonga, investigadora i professora a la UB, manté des de fa anys un blog especialitzat en novel·la negra, A l’ombra del crim, és un exemple que demostra que l’autoritat es guanya i que la credibilitat només es pot construir amb un esforç prolongat en el temps.

 

Patricia Tena, Jordi Cervera, Jordi Milian, Teresa F. Matalí i Neus Chordà