Accentueu, accentueu, que el món s’acaba!

19.04.2015

Deu divulgadors lingüístics opinen sobre llengua a Canvi d’agulles fent propostes per resoldre problemes que la gramàtica no recull (La Magrana-RBA). I aquesta setmana Toni Soler també s’ha sumat al debat fent una proposta molt polèmica: eliminar els accents.

Toni Soler i Bibiana Ballbè presentant el FFBCN

Toni Soler

L’article que Toni Soler ha publicat al seu blog ha obert la caixa dels trons. Si Toni Soler feia una proposta provocadora, escriure un article sense utilitzar ni un sol accent, ha aconseguit encendre un gran debat al Núvol.

La proposta d’en Toni Soler d’eliminar els accents és provocativament transgressora, i l’encerta de ple per generar debat i perquè a més d’un li agafi un cobriment de cor. Escriure sense accents és ja una pràctica habitual, acotada, això sí, a un àmbit i un registre determinats: com diu el mateix Soler, una part de la nostra comunicació escrita diària –sobretot la que vehiculem pel mòbil– ja la produïm i la consumim sense accents i (gairebé) ningú s’escandalitza”, exposa Jaume Salvanyà.

Simon Perera exposa que l’argument de Toni Soler de considerar una llengua com un recurs que competeix en un mercat mundial per ser adquirida per nous parlants no és del tot adequada, ja que els accents no són l’únic motiu que fa que una llengua sigui menys atractiva.

Jaume Salvanyà admet que “escriure sense accents és ja una pràctica habitual, acotada, això sí, a un àmbit i un registre determinats: com diu el mateix Soler, una part de la nostra comunicació escrita diària –sobretot la que vehiculem pel mòbil– ja la produïm i la consumim sense accents i (gairebé) ningú s’escandalitza. Però per abordar un canvi ortogràfic de grans dimensions s’ha d’anar amb peus de plom. Amb canvis puntuals es pot arribar a aconseguir un cert consens social prescindint de l’acadèmia. Ja s’ha demostrat amb el sisplau en el camp del lèxic, amb el “per + infinitiu” en la sintaxi o amb l’ús de l’interrogant inicial (¿) en el terreny més ortotipogràfic. I en casos com aquests el problema és de l’IEC, que encara no s’ha decidit a donar-los per bons”.

“Dir que l’anglès té l’èxit que té perquè no té accents és d’una frivolitat… diguem que, per ser suaus, indigne d’un personatge de l’altura mediàtica com en Toni Soler. Que els ho demanin als irlandesos —amb una llengua escrita plena d’accents, per cert—, com es va introduir l’anglès al seu país: com per tot, a base de successives invasions, colonitzacions, usurpació de la terra, viles i ciutats cremades, fam planificada, repressió, prohibició i mort. Gràcies a això, l’irlandès, llengua majoritària a Irlanda fins a la Gran Fam (1845-1852), avui en dia és només parlada per un 5% de la població de l’illa, tot i l’esforç titànic i admirable que fan algunes comunitats, com els catòlics del Nord d’Irlanda, per recuperar-lo, malgrat la repressió que durant anys han patit i el menyspreu que encara pateixen. Dir que l’anglès ha tengut èxit perquè no té accents escrits és, si més no, un petit insult a tota aquesta gent”, escriu Amadeu Corbera.

Joan M. Minguet defensa que Toni Soler escrigui el que vulgui al seu blog, ara bé opina que se l’ha tingut en compte només perquè és un personatge públic, no pas pel contingut de la proposta. “La seva proposta d’eliminar els accents de la llengua catalana es concilia perfectament amb la seva feina a la televisió: la reducció, la banalització de la que parlava Molas, la frivolitat, si m’ho permeteu. Perquè és evident que el català és una llengua complexa, amb els seus pronoms febles, amb el seu joc de vocals fortes i àtones, amb el seu sistema d’accentuació… Però això no és pas dolent.”

Marta Pallarès, en l’article titulat “El català que ara es parla”, recorda que Serafí Pitarra, una de les principals cares visibles de la construcció del “català que ara es parla”, nascut durant la Renaixença en contraposició del “català acadèmic”, va defensar l’ús d’una llengua de carrer en un moment en què la llengua “patia desorientació gràfica i gramatical”. “Estaven disposats a acceptar interferències lingüístiques i solucions gramaticals castellanes en un català popular que creien era el més adient per a l’elaboració teatral”, continua Pallarès, per a qui “la idea d’un català sense accents li fa perdre la son”.

Amadeu Corbera ha tornat a carregar amb un nou article, titulat aquest cop “Llengua nacional”, i en el qual aborda no només si tenim una llengua difícil que cal fer fàcil, sinó per què el català continua sent una llengua amb poc perspectiva nacional: “Als Països Catalans tenim, per desgràcia, uns lligams molt debilitats entre nosaltres, però si una cosa es va aconseguir crear i mantenir va ser un model de llengua que ens unís”, diu. “La llengua ens uneix i ens enforteix, i per això aquest model és atacat constantment, perquè és el principal pilar que tenim: si cau, cau tot, caurem tots.”

Abel Carretero, a l’article “Menys resignació i més resistència”, creu que “tenim altres problemes més greus i importants a entomar, crec, abans que plantejar una proposta tan poc assenyada i revolucionària”. Carretero posa de manifest que aquest any ha començat “molt actiu pel que fa a la llengua”. Tot això, segons ell, fa que ens plantegem una pregunta que, tard o d’hora, havia d’arribar: “Què hem de fer amb la nostra llengua perquè en un hipotètic Estat català independent pugui superar les mancances que durant molts anys l’Estat espanyol que sovint ha maldat perquè el català sigui una llengua de segona categoria i ancorada, sempre que sigui possible, en els reductes minoritaris més allunyats de l’oficialitat, li ha denegat pel simple fet de dir-se català i ser la llengua pròpia d’un territori que sempre els ha estat hostil.”

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Abolir els accents de la llengua catalana? 🙁
    Amb el que faciliten la correcta lectura de les llengües llatines!
    Aquesta riquesa que nodreix la llengua, permet continuar amb la històrica escriptura del català, entre d’altres.
    Les llengües germàniques tenen una dificultats afegida a la seva correcta pronúncia.
    No les voldria menystenir, però els idiomes romànics tenen una riquesa indescriptible.
    No els abandonem ni obviem!

    Respectuosament,

    Martona de Girona.
    Nivell K de Correctora de Català per la Junta Permanent de C.