Abcdari per adults: sexe, droga i llonganissa

8.04.2016

“Cada llibre és una història d’amor”, diu Iolanda Batallé des d’una classe de parvulari de l’escola Ipsi. “La feina d’editora és fer que això sigui així sempre, per això només es pot editar amb cor i tripes”. Iolanda Batallé, que com va dir-me Flavia Company té fusta d’escriptora, parla d’una nova publicació engegada pel segell Bridge. El títol és Adcdari per a adults i pronostico que serà un èxit de Sant Jordi. Per què? És curt, té sexe, droga i rock and roll, i està farcit de dibuixos. L’ha escrit el mediàtic Òscar Dalmau de bracet amb la il·lustradora vigatana Pilarín Bayés, gran d’edat i jove de somriure. Quan periodistes i becariat hem entrat a l’aula per asseure’ns en cadires diminutes, Dalmau i les seves ulleres ens han passat llista un a un, tal com s’escau en una escola.

bayes dalmau

Bayés, Batallé, Dalmau. Fotografia extreta d’El País.

“Aquest llibre se’l llegirà tothom que el compri o el rebi, i axò és més del que passa amb la majoria de llibres”, diu Batallé. Pilarín Bayés seu al costat d’ella però ben aviat s’incorpora i es disposa a dibuixar un sol i flors per tota la pissara, presa del mateix horror vacui que l’ha portada a dibuixar a tort i a dret des dels anys seixanta. Batallé reconeix la seva passió pel llibre il·lustrat i Òscar Dalmau precisa que hi ha tota una generació de quarentons que han crescut amb els dibuixos de la Pilarín i que fins ara havien quedat orfes. Per això es presenta, en una escola de nens, un llibre de format infantil i de contingut exclusivament adult, un manual de paraulotes tabú que ens recorden les lletres de l’abecedari. Dalmau diu que la idea és parodiar, en aquest cas el llibre il·lustrat per nens aprenents de lectors. Afegeix que la paròdia és la millor recepta de l’humor i que la seva especialització són els esquetxos: “Quan surts a la tele tothom vol que escriguis novel·les. Jo no faré novel·les, no en sé”. Ja ho veurem, això, però el cert és que aquest Abcdari és una compilació de vint-i-sis esquetxos/rodolins entre surrealistes i atrevits. A l’edició castellana n’hi ha vint-i-set, perquè s’hi ha afegit l’ñ de coño.

D’entrada se’ls va ocórrer fer un recopilatori de parafílies sexuals, que n’hi ha moltes. “Però a mi m’interessava tocar altres conceptes tabú per la societat adulta a banda del sexe: el consum de drogues, el racisme”, comenta Dalmau. Més enllà de la temàtica sucosa de l’Abcdari, que té forma de single en honor exprés a la passió que Dalmau sent per la música, de fons hi ha un homenatge als primers dissenyadors gràfics. El presentador d’El gran dictat menciona sobretot Jordi Fornas, de nom conegut per pocs però de traç familiar per molts, perquè va ser creador de totes les portades d’Edicions 62. La mateixa Pilarín és una pionera de l’ofici a casa nostra, i en aquest sentit Òscar Dalmau ha subratllat la intenció que l’equip editorial tenia que l’un i l’altra treballessin de forma còmoda i conjunta, simbiòtica. Sobre Pilarín Bayés, Iolanda Batallé diu: “La vida no ha derrotat la nena que va ser, i conserva una gran capacitat de treball i d’amor”. Cabells de neu i somriure d’orella a orella, Pilarín Bayés fa que, com ha apuntat Iolanda Batallé, “de (més) gran vulguis ser com ella”.

 PILARIN BAYES Y OSCAR DALMAU

L’schnauzer Serafí sodomitza un santbernat simpàtic

M: La mosca Margalida menja molta merda marró. “És la merda més gran que he dibuixat mai”, diu la Pilarín. També assegura que en la co-producció del llibre ha après paraules que no coneixia –com ara “urolàgnia”, que cap de nosaltres sabía que és el tecnicisme eufemístic per designar “passió per l’orina”. La vigatana es declara encantada de sentir-se rejovenida, l’afalaga el fet que un modernet com en Dalmau i una dona com la Iolanda hagin comptat amb ella: “Quan tens una certa edat et diuen senyora pona, i és el que arribes a ser amb els anys. També arribes a ser invisible. Per això fa gràcia que mites de la modernitat creguin que encara pots treballar amb ells”. La Pilarín prové del món de la catequesi, ha il·lustrat la Bíblia per a nens. I heus-la aquí dibuixant de quina manera El visó voyeur vol veure la vagina de la vaca Violeta. Bayés ho confessa: “He fet una trapelleria, però a la meva edat els reptes no es poden passar per alt”.

La veu de la Pilarín és d’un rogallós que fa patir, però té un neguit jovenívol i simpàtic. De fet, no para de moure’s en cap moment. Els fotògrafs segueixen encantats amb ella i Òscar Dalmau el presentador exclama: “Començo a estar gelós de tanta atenció”. Allà a Vic alguns familiars es pensen que Bayés repapieja, no aproven aquesta deriva artística seva. Però la Pilarín es manté aliena a aquests comentaris superflus i, al final de l’acte i per sorpresa de tothom, es disposa a regalar llonganisses d’Osona entre els assistents. Com ho fa? Ens assenyala a dit mentre taral·leja Una plata d’enciam amanida, ben amanida, ben amanida. A Llucia Ramis li toca una llonganissa.