“A tremolar” amb Senior i el Cor Brutal

22.03.2012

Amb L’experiència gratificant (Malatesta Records 2009), enregistrat a Montevideo (Uruguai), Senior i el Cor Brutal  van sorprendre gràcies a un so poc cultivat pels músics del planter català i a unes lletres plenes de carícies i cops de puny. Ara, amb Gran (Malatesta Records La Casa Calba, 2011), ho han tornat a fer. Però aquest cop s’han superat. I amb escreix. Hi ha ajudat Raül Fernández (Refree), que s’ha fet càrrec de la producció. Ara bé, Senior i el Cor Brutal tenen un directe rotund del qual ells són els únics “culpables”. Els seus concerts aconsegueixen redimensionar el disc, afegint-hi intensitat i perfilant-ne els matisos, fent esclatar un so que no té enganys ni artificis, brut i esgarrapat, profund i dens.

Senior i el cor brutal

El popArb, l’Altaveu i el BAM són alguns dels festivals en què han deixat ben clar per què són un grup que, si no existís, s’hauria d’inventar. Uns quants mesos després, el Barnasants els ha obert les portes perquè demostressin, una vegada més, que són un dels grups més interessants del moment. Diumenge passat Senior i el Cor Brutal van tornar a defensar les cançons de Gran a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet. Una cinquantena de persones vam “tremolar” amb cada paraula i amb cada acord. Les cançons de Gran es van barrejar amb les de L’experiència gratificant (“El joc de demanar”), amb versions d’alguns dels  ianquis que vol (Vine que ja ix el sol” i “El bar no tanca”) i amb avançaments del nou disc (“Ausiàs Marx” i “Càntic als germans de diferents mares”).

Senior i el Cor Brutal són grans, i valents. És l’única explicació possible a cançons com “Amoride”, que Miquel Àngel Landete va cantar a crits i amb la veu gairebé estripada davant l’estupor dels que encara no havien comprovat la potència i potencialitat d’aquest “barbut” que fa de la guitarra un fusell “per matar feixistes”. Aquesta és, certament, una cançó arriscada. Però no ho són menys d’altres, igualment reeixides. Amb tot, les cançons de Landete, si bé són capaces de fer trontollar els ciments més ferms, necessiten ser escoltades, i no tan sols sentides. Cal parar-hi esment i resseguir-ne cadascun dels meandres per poder copsar-ne —també i si es pot— el silenci.

Molts voldríem que després d’un dia trist o cansat hi hagués un concert de Senior i el Cor Brutal que ens capgirés l’estat d’ànim i ens arrenqués uns quants somriures. Malauradament, això només podria passar en el millor dels mons possibles. Un món que, ara per ara, no existeix. I, si existeix, nosaltres (encara) no l’hem descobert. Si us perdéreu el concert de diumenge, aviat tindreu l’oportunitat de tornar a veure’ls en directe. Aquest cop, en un escenari ben especial: el del Primavera Sound.