A teatro con Eduardo

24.03.2016

El Teatre Lliure estrena el 30 de març A teatro con Eduardo, espectacle de Lluís Pasqual format pel primer acte d’Home i senyor i la peça La gran il·lusió, d’Eduardo de Filippo. Dues obres fusionades, una festa teatral, un homenatge a Nàpols i els napolitans… I un gran repartiment encapçalat per Ramon Madaula, Jordi Bosch i una Mercè Sampietro amb moltes ganes de cantar i fer comèdia.

A teatro con Eduardo. © Ros Ribas

A teatro con Eduardo. © Ros Ribas

 

Eduardo de Filippo fou un home de teatre total: actor, director, dramaturg, empresari… Un Capocomico, en definitiva, que escrivia les seves obres pensant en els actors de la seva companyia. Lluís Pasqual, coneixedor i amant del teatre italià i d’Eduardo de Filippo, ha unit el primer acte d’Home i senyor (Uomo e galantuomo, 1922) i l’obra La gran il·lusió (La grande magia, 1948), creant un espectacle unitari, interpretat per deu actors: Laura Aubert, Jordi Bosch, Robert González, Oriol Guinart, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Francesca Piñón, Albert Ribalta, Marc Rodríguez i Mercè Sampietro. L’Hotel Metropol dissenyat per Alejandro Andújar i el propi Pasqual és l’espai on té lloc tota l’acció, aprofitant al màxim la teatralitat de la Sala Fabià Puigserver (“El neó és la dramatúrgia”, va respondre el director a la pregunta de com havia unit les dues peces). Un dels reptes de Pasqual a l’hora de posar en escena els textos de Filippo ha estat el de trobar el to d’interpretació adequat. El teatre de l’autor napolità és falsament naturalista, res més que la resposta poètica, tendra i irònica al caos permanent d’una ciutat com Nàpols. El director ha volgut defugir el tòpic de “l’actor interpretant un personatge italià”, i evitar que els seus actors facin com Lawrence Oliver i companyia, que als anys setanta posaven en escena els textos d’Eduardo de Filippo al National Theatre, bàsicament gesticulant i movent les mans tota l’estona.

Home i senyor tracta d’una “tristíssima companyia” que assaja la seva nova obra, i dels conflictes que sorgeixen entre l’apuntador (figura indispensable) i el Capocomico. Teatre dins del teatre igual a metateatre, i Pasqual ressalta que el fet que de Filippo escrivís pensant expressament en els seus intèrprets. La gran il·lusió s’ha definit com l’obra més pirandelliana de l’autor napolità, i gira al voltant del debat sobre si és millor afrontar la realitat o bé fabricar-nos una il·lusió que ens satisfaci. Una parella amb problemes, un mag, una dona que desapareix i un home que enlloc de tenir un psiquiatra té un il·lusionista que l’escolta i aconsella. En el moment de la seva estrena l’obra no va tenir massa èxit, i quan Giorgio Strehler la va dirigir el 1985 al Piccolo de Milà el propi de Filippo va permetre que el director canviés un 40% del text. Ramon Madaula és el marit enganyat, i a la roda de premsa explicava com amb Lluís Pasqual van intentar trobar el to de distanciament que té una pel·lícula de dibuixos animats, l’aire melancòlic i poètic d’un Dumbo, per exemple. No es tracta d’una farsa, d’un esperpent ni d’una paròdia, i el públic s’ha d’emocionar sense fer tragèdia.

Ramon Madaula a A teatro con Eduardo. © Ros Ribas

Ramon Madaula a A teatro con Eduardo. © Ros Ribas

Encara que sembli mentida, aquest serà el primer Eduardo de Filippo que dirigeix Lluís Pasqual, el director d’un Teatre Lliure on ara mateix s’està representant, a la seu de Gràcia, un Hamlet amb totes les entrades exhaurides, i que les passades festes va recuperar amb gran èxit El rei Lear. Pasqual va reconèixer que hi ha d’haver lloc per a tots els autors i gèneres a la cartellera barcelonina, i que de vegades també s’ha de fer “teatre benèfic”. No va esmentar, però, que als recents Premis de la Crítica hi va haver una multitud de premiats relacionats amb espectacles del Teatre Lliure: Ros Ribas, Núria Espert, El curiós incident del gos a mitjanit, Clara Segura, Pol López, Ramon Madaula, o Mammón. Com ja ha declarat en diverses ocasions, Lluís Pasqual va recordar que el bon temps i la platja són a partir de la primavera els dos grans enemics de les platees barcelonines. Però des d’aquí estem segurs que el Lliure seguirà amb la seva tònica de les darreres temporades i no tindrà cap problema per omplir la Sala Fabià Puigserver.

Mercè Sampietro a A teatro con Eduardo. © Ros Ribas

Mercè Sampietro a A teatro con Eduardo. © Ros Ribas