A mi em cauen bé els intel•lectuals

16.11.2012

Què voleu, a mi en cauen simpàtics els intel·lectuals. Perquè sé que són persones dedicades a la cosa intel·lectual, al coneixement, persones que tenen una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació. No s’ha de confondre amb la intel·ligència, o amb ser intel·ligent.  (Fins aquí, i pel que fa a les definicions, diccionari dixit). No em negareu que és bonic això!

 

Mario Vargas Llosa

 

Per tant, a mi els intel·lectuals em cauen bé. I comprovo que no només a mi, perquè de tant en tant, com aquell qui treu el sant cristu gros (les retallades han arribat arreu), a les espanyes no tan profundes, i dins sempre d’un maremàgnum d’esverament sobtat digne de millor causa, a algú li agrada treure en processó, a l’hora del toc d’arravatada generalitzat dintre de les persones d’ordre i cregut progressisme, els plomalls dels seus “intel·lectuals”. Aquest són, tot s’ha de dir, bàsicament persones avesades a les flonges forges dels dominicals de diari i de pensament circumscrit a esbrinar d’on raja la mamella; en metàfora futbolística els anomenaríem intel·lectuals de lliga Adelante, més de futbolí que de camp de futbol, per entendre’ns.

Així, doncs, de cop i volta, aquests autoanomenats intel·lectuals es veuen avocats a signar un manifest i, al crit d’arri, van i signen el text que se’ls posa davant. I el signen sense llegir, perquè ni cal ni fa falta, ni en tenen ganes, que tothom té pressa i poc temps a perdre. Com a màxim en saben el leitmotiv, i per a ells, persones habitualment dedicades a honrades feines i poc propenses a deixar-se atabalar, el que el promotor, de la colleta, escriu, va a missa i segur que ja els hi està bé.

I d’aquesta manera passa el què passa: el que l’acaba llegint veu d’una hora lluny que es tracta d’un manifest amb menys idees que una roda de premsa del Mou, ple de topics i ciris trencats, quan no mentides descarades i, si més no, una gran ceguesa per veure la realitat, perquè les rucades no deixen de ser rucades, i com va escriure en Pla, “en aquest país de xerrameca i d’incoherència, gairebé tothom tendeix a creure que les solucions estan en el pensament més que en la realitat de les coses mateixes. És de les vulgaritats que neix el criteri.”  Fer volar coloms amb dèries que no vol ni creu ningú, dóna la sensació de que és poc intel·lectual. Tot molt pobre, molt gris, bastant patètic.

Però torno al què deia: a mi en cauen bé els intel·lectuals, perquè són persones dedicades a la cosa intel·lectual, al coneixement, persones que tenen una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural… però jo, quan sigui gran, no crec que sigui intel·lectual de definició, però sé que vull ser com aquests de segona divisió i tenir feina assegurada dins l’estructura de les teranyines de l’estat.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris