A l’Antic Teatre li agrada el risc

16.11.2012

L’Antic Teatre és un dels racons indispensables de Barcelona. El seu jardí interior, perfecte per fer una cervesa a la fresca, el fa present a la majoria dels “top ten” de terrassetes amb encant. Però l’Antic Teatre és molt més que això. Rere la porta camuflada entre taules i cadires s’hi amaga una sala ben coneguda dins l’escena independent per la seva arriscada proposta teatral.

 

Jardinet de l'Antic Teatre | Foto Antic Teatre


L’Antic Teatre, dirigit per la incansable Semolinika Tomic, fa una aposta incondicional per les noves dramatúrgies i la investigació de nous llenguatges escènics. Aquest petit espai multidisciplinar es troba al cor del barri de Sant Pere, a pocs segons del turístic i sempre concorregut Palau de la Música Catalana. L’Antic Teatre s’ubica a l’antiga seu del Círculo Barcelonés de Obreros San José, fundat l’any 1879, del qual la sala actual n’ha heretat l’esperit revolucionari i transgressor.

Des de la seva reobertura l’any 2003, l’Antic Teatre s’ha convertit en el trampolí de molts artistes que per la seva joventut o per la poca convencionalitat de les seves propostes – digues-les-hi massa innovadores digues-les-hi massa atrevides-, no tenen cabuda al circuit comercial de les grans sales.

Per aquesta voluntat d’aparador de nous artistes i llenguatges neix també l’AdriAntic, la fàbrica de creació de l’Antic Teatre. Una incubadora situada a Sant Adrià del Besós que ofereix l’oportunitat de gaudir d’un espai on poder fer recerca, investigar i desenvolupar projectes. Els creadors poden fer-hi residències artístiques de fins a dos mesos de durada gratuïtament. L’únic requisit és que allò que es presenti sigui nou, únic i propi. A la Semolinika no li agrada reconèixer en l’execució de l’espectacle cap gest copiat, cap plantejament adoptat de la metodologia clàssica. Tota creació ha de néixer d’una idea que ha de créixer i transformar-se durant el procés d’investigació fins a poder caminar sola.

El cercle es tanca quan moltes d’aquestes produccions estrenen a l’Antic Teatre. La llibertat de l’AdriAntic fa que els artistes puguin treballar sense estar subjectes a les exigències del mercat i, per tant, experimentin sense pors. Que aportin, en definitiva, una mica d’aire fresc dins una escena teatral catalana on massa sovint s’hi reconeixen les mateixes cares i cognoms de sempre.

 

Foto Alessia Bombaci - Antic Teatre


Fa un parell de setmanes l’Antic Teatre programava un espectacle dels sevillans Gala Fantoche: Dos retratos distorsionados en una realidad deforme, i diumenge la sala era plena. Potser Gala Fantoche té molt poder de convocatòria o potser el veritable reclam per a molts melòmans va ser que un dels artistes participants, Pablo Peña, és membre del grup Pony Bravo. La qüestió és que no hi havia ni un seient buit i això no és fàcil de veure a l’Antic Teatre. Dos retratos distorsionados en una realidad deforme és una proposta completament en la seva línia de programació: una espècie de concert-performance que combina dansa, monòlegs tensos i una banda sonora de màquines i soroll. Els primers minuts, amb una interpretació exagerada i una “melodia” caòtica a un nivell de decibels no apte per a les orelles fines, situavenel públic en un estat de total estupefacció. La primera paraula no va arribar fins al cap de mitja hora, però això no va servir per donar més sentit a una trama difícil de trobar, sinó per evolucionar cap un ambient psicològic intens d’estats d’ànim excessius i delirants. Una cosa és segura: anar a l’Antic Teatre sempre és sorprenent.

 

Foto Alessia Bombaci - Antic Teatre


L’Antic Teatre s’arrisca. Però en canvi, no pisca. Com molts altres teatres, aquesta temporada ha perdut la minsa subvenció pública que rebia. Però la situació, especialment delicada quan parlem de cultura, es torna espinosa quan ho fem de les sales petites. Sense cap mena d’ajut, moltes ho tindran cru per sobreviure, i no s’ha d’oblidar que fan una feina importantíssima i necessària.

Per retre homenatge a aquesta manera de fer i entendre l’art, l’Antic Teatre ha decidit fer una exposició dedicada als orígens de la seva filosofia: el Círculo Barcelonés de San José. Fins a finals de novembre, la sala interior del bar exposarà un Homenatge a Pierrot, un dels artistes vinculats a l’espai. Durant les dècades dels 60 i 70, Pierrot va ser un dels personatges més representatius de la “Barcelona Canalla” mostrant en aquest teatre perversitats, horrors, fòbies i fílies; dins el gènere de teatre de terror, rebatejat com “Teatre d’Impacte”. L’exposició consta d’un recull de fotografies originals, cartells d’estrenes i fulletons de mà d’un artista controvertit que va saber, durant anys, esquivar la censura franquista.

www.anticteatre.com