A Gràcia, Parking Gratis per a clients

13.10.2013

L’escultor Nico Nubiola (Barcelona, 1964) torna a Eat Meat, la galeria del carrer Alzina del barri de Gràcia, després de la primera exposició del 2011. Torna amb una nova tanda d’escultures, d’uns personatges, carn de fusta, que busquen la complicitat per la via de l’absurd, des d’aquesta mena de 3D que aconsegueix penjant-los de la paret.

 

Nico Nubiola

 

“El dibuix és present tota l’estona”, diu Nico Nubiola. Amb una ullada, la feina recorda el còmic underground dels 60’s. Principalment, el nord-americà. Com la rotunditat de Robert Crumb, amb aquelles dones espatarrants de les seves historietes que semblaven abandonar la vinyeta. “L’escultura normalment treballa el volum, jo prefereixo esculpir la perspectiva dels baix relleus”, diu mentre s’explica sobre l’esbós d’una de les figures. “Primer, dibuixo: en el paper hi encaixo les siluetes dels taulons de fusta que caldran, munto els taulons i després, al damunt, hi refaig el dibuix”. Amb els càlculs i les proporcions, sap la fusta que necessita, com ajuntarà els taulons per aconseguir el volum necessari. El resultat, del paper a la paret, creix de forma exponencial. L’home dorment de “Presupuesto sin compromiso” sembla poder entrebancar el visitant amb els peus gegants que suren dels pantalons.

Paper de vidre, gúbies, martells i la motoserra, són les eines principals que fa servir en el taller de Llançà. Taulons de fusta, el material. Polir fins trobar la forma dibuixada, donar volum i perspectiva. Llavors, la policromia. “Vaig començar acolorint amb el guix, però vaig descobrir els llapis de colors. M’agrada la vibració que deixen en la fusta. N’hi ha molts i de molt variats, barrejant-los, em permet aconseguir un efecte realista”. Després d’una visió general, una segona, al detall, descobreix el color que dóna vida a les escultures. Nubiola les ha vestides amb un traç metòdic segons les parts. La pell, els ulls, el cabell, la roba, el pubis. La mescla ofereix el punt perfecte d’ironia. La malaltia social que amaga la mostra. “Parking gratis (per a clients)”.

Els títols de les obres amplien el volum final de l’acabat. “Descuento para grupos”, “Free Delivery”, “Verge Extra”, “Todo Incluído”, “Máxima Discreción”. “Seria una manera de mostrar que els eslògans de la publicitat cada cop tenen menys a veure amb els desitjos de les persones”, explica l’autor. Una visió de l’absurd de la vida en el món consumista, afegeix. El joc vol mantenir les distàncies, amb la fusta que aporta calidesa i naturalitat, amb els colors que hi donen innocència. Amb el nu que manifesta puresa, però també indefensió. De la paret on pengen, baden esperant que passi alguna cosa. Un nou destí per al seu vernís, potser. Ho manifesten amb un somriure amagat darrere les estelles, retorçant-se o badallant després d’una capcinada. Oferint-se, verges.

Iniciat en procediments escultòrics a la Llotja, Nubiola ve de muntar l’Elefant de Saramago per a una companyia de teatre portuguesa. El seu currículum inclou muntatges per Xavier Albertí, Calixto Bieto, la Fura dels Baus, en una carrera vinculada al camp de l’escenografia i l’escultura de gran format.

“Parking gratis (per a clients)”, del 10 al 26 d’octubre, a Eat Meat, Alzina, 20, Barcelona.

Telèfon lliure.