A distància del Pròxims

23.08.2012

Jaume Pla, Mazoni.

A tocar de la platja, entre el port i un rocar s’hi encabeix l’escenari de la Porta Ferrada, un festival  que es caracteritza per oferir una gran i àmplia varietat d’espectacles escènics i musicals. La nit a càrrec del Pròxims era un caramel per gaudir de les vacances o per fer una aturada lúdica pels treballadors. L’ordre de la nit, no del tot encertat per qui escriu, va ser Enric Montefusco de Standstill fent un acústic, Mazoni, Maika Makosvky i Antònia Font.

Standstill són tant bons que és inevitable voler-los complets. Tot i així, Enric Montefusco va oferir un repertori de les cançons, sobretot, dels dos últims treballs del grup: Viva la Guerra i Adelante Bonaparte. Va deixar al públic amb ganes d’escoltar algun avançament i ho va fer assegurant “Que fins l’últim dia de gravació, les cançons evolucionen”. El fet és que Montefusco transpira fe en allò que fa i per això, va ser un aperitiu dels que omplen la panxa.

Mazoni són a punt de tancar la gira de l’últim treball, Fins que la mort ens separi. Com a públic, al grup liderat per Jaume Pla, se li pot exigir un bon directe i un servidor és incapaç de recordar-ne un de regular. El repertori va fluir del pop a la psicodèlia fins a un rock per fer ballar l’instint. La novetat agradable va ser Jordi Casadesús (La iaia, Pau Vallvé, Gramphone Allstars) exercint d’una guitarra elèctrica vital. Els marges van ser Esclatasangs i El cromosoma kamikaze. Amb Mazoni dalt l’escenari, el rock en majúscules està assegurat.

Maika Makovski | Foto de Carla González i Maria Cabrera

 

I entre Mazoni i Antònia Font, va aparèixer Maika Makovski. Tot el que se’n parla és bo i teníem ganes d’escoltar-la perquè en coneixíem el segon disc. Maika Makovski és una criatura nascuda a l’underground capaç de captivar a qualsevol. Els ritmes i les melodies fan de mirall a una forta personalitat. La seva veu més que dir-nos, ens sedueix. Rock en descàrrega directa, baix bateria i guitara, es situen en un magnífic segon pla. De la balada electrificada al rock de tall industrial, Makosvki és pura creativitat magnètica.

Antònia Font

Calia anar a la barra a fer una cervesa, la pausa, tot i que llarga, es va agrair per buidar el cap i deixar-lo anar perquè hi sonés Antònia Font. Els de Mallorca necessiten una sola cançó per crear un món ple d’imatges i melodies precises, un mar enmig de l’univers. Amb Lamparetes com a fil conductor, van regalar-nos les millors cançons. Bonic món surrealista, el seu. És escoltar-los en directe i deixar-se anar en un balanceig terapèutic, oblidar la llibreta, viatjar i punt.