700 anys de la mort de Ramon Llull aquest gener a Serra d’Or

13.01.2015

El número de gener de 2015 «Serra d’Or» dedica la seva portada a l’escriptor Ramon Llull. Com a destacats hi ha l’entrevista a Rigoberta Menchú, defensora dels drets dels indígenes i premi Nobel de la Pau 1992. També s’hi inclou un repàs a càrrec de Joan Josep Isern dels aniversaris i commemoracions que tindran lloc al llarg de l’any.

Ramon Llull

Ramon Llull

Amb motiu de la commemoració del set-cents aniversari de la mort de Ramon Llull, «Serra d’Or» publica un article on Lola Badia, Joan Santanach i Albert fan un repàs exhaustiu de l’obra de Llull com a escriptor català. Josep E. Rubio també escriu sobre aquest autor i presenta l’accés actual a la publicació de la seva l’obra llatina.

L’entrevista a Rigoberta Menchú és un dels continguts més destacats d’aquest número. Pere Ortís es desplaça a Guatemala per trobar-se amb la defensora dels drets dels indígenes, que a part de ser la guanyadora del premi Nobel de la Pau l’any 1992, ha rebut altres guardons internacionals com el premi de la Unesco Educació per a la Pau i el Premi Internacional Llibertat atorgat pel National Museum of Human Rights dels Estats Units.

Josep Poca, editor de les memòries de Maurici Serrahima, dóna notícies poc conegudes de les amistats femenines de Serrahima, «seductor devot» que va trobar en el món femení l’admiració i el reconeixement que cercava, i de l’especial relació amb Teresa Sastre, muller del seu entranyable amic Joan Vinyoli.

El reportatge escrit i fotogràfic de Xavier Fabré mostra l’entorn de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch a Argentona. L’edifici, una obra íntima i personal de l’arquitecte, es troba en procés de restauració després d’anys de degradació quasi irreversible.

A la secció d’espectacles Pilar Parcerisas dedica un article a evocar l’obra internacional del desaparegut Jaume Xifra, artista conceptual artífex de cerimonials sobretot a París, on residia des de fa molts anys. Cal ressaltar també l’article de Paco Poch on, a partir de l’entrevista a Patrick Quinet, explica la seva reeixida proposta de la tax shelter, un instrument financer clau que ha ajudat a crear en el camp audiovisual sis mil nous llocs de treball, atraure més de mil empreses inversores en el cinema belga, produir més de cent films per any i obtenir un quaranta-nou per cent més de premis internacionals per als films belgues.

Etiquetes: