7 d’un cop! al Mercat de les Flors

14.07.2012

Lectures dramatitzades a l'Obrador d'estiu de la Sala Beckett 2012.

L’Obrador d’Estiu 2012 està a punt d’acabar, però lluny de patir els efectes del cansament que tanta intensitat porta implícita, continua bategant fogosament. Suposo que les forces vectorials generades per la confluència de tants corrents creatius proporcionen el sosteniment necessari per a no defallir. Ara bé, començo a pensar que aquesta bacanal creadora no és apta per a cardíacs i menys encara si decideixen davallar fins a la planta menys quatre de l’Institut del Teatre. Jo ho vaig fer.

¡¡¡Vamos, vamos, vamos!!! Ponte la camisa. ¿Cómo te pondrías la camisa? ¿De pie? ¿O sentado? Ahí. Sonríe. Texto. Vamos. Quítate la camisa. Huélete el sobaco. Míralo. No te muevas. Sonríe. Enséñale los dientes. Vamos. Texto. Enga. Te desesperas, tienes ganas de llorar, mírale. Texto. Sonríe. Ahí. Enséñale los dientes. Los de abajo también. Vamos. Imita la pantera. Ríe. Ríe como una hiena. Vamos. Como una hiena. Contén, contén más. Texto. No hagas el ridículo. Sigue, sigue, sigue. Ríete. Ríete con sonido. Texto. No fuerces, no fuerces nada. Sigue, sigue. Habla. Vamos. Sigue. Qué asco de tío.

Muy bien. ¿Qué tal? ¿Problemas y posibilidades? Amb aquestes interrogacions Andrés Lima, cloïa el treball amb dos dels actors que participen en el curs Interpretar amb “LA QUALITAT” 2 que imparteix aquests dies a l’OE12. A partir d’aquí es va encetar el debat entre la resta d’actors, el mateix Lima i els directors-dramaturgs que assisteixen gustosos i relaxats a les vigoroses classes magistrals del director de la companyia Animalario. Ser-ne testimoni, encara que només sigui durant un parell d’hores, és un veritable delit. Més enllà de poder veure en acció aquesta bèstia de la direcció, és desmesuradament estimulant escoltar les dues- centes paraules per segon que és capaç d’articular en resposta a les inquietuds dels alumnes.

Potser, ho he anat repetint en excés al llarg d’aquesta setmana, però després de tantes hores deambulant per les aules de l’obrador, emfatitzo: és un privilegi tenir a l’abast tant talent, tanta saviesa i tantes eminències de la nostra professió condensades en aquest oasi teatral que és l’OE12. Ara bé, la fertilitat resultant d’aquest punt de trobada estiuenc, no es fa palesa només en el territori català, sinó que traspassa els confins físics i temporals que l’embolcallen.

Una bona mostra de l’abast internacional de l’Obrador d’estiu es va poder veure ahir a la tarda al Mercat de les Flors. 7 d’un cop! va ser el títol escollit per al tast de les diferents peces de Paco Bezerra (Espanya), Marta Buchaca (Catalunya), Davide Carnevali (Itàlia), Guillem Clua (Catalunya), Oliver Kluck (Alemanya), Nick Payne (Anglaterra) i Frédéric Sonntag (França). Set autors que havien participat en alguna de les edicions anteriors de l’Obrador com a autors emergents,  ahir van donar a conèixer el seu treball, ara ja, com a dramaturgs consolidats.

Com explicava Toni Casares durant la presentació de l’acte, un dels objectius la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramaturgia és servir d’espai de dinamització de la dramatúrgia internacional. És per això que, a banda de realitzar les lectures dramatitzades que es van poder veure ahir, han editat un catàleg, una eina promocional, amb l’esperança que de 7 d’un cop! en surtin productors, directors o companyies disposades a portar a escena els textos que ahir es van mostrar.

Dir-vos que la garantia de qualitat que prometia el subtítol, va complir amb escreix les expectatives generades. Durant dues hores, vam gaudir d’una exhibició dramatúrgica carregada de talent. A més, entre lectura i lectura, Víctor Muñoz va entrevistar els autors d’aquestes peces excel·lents. Això, va permetre, que els espectadors afortunats – i ho dic no només per la qualitat dels textos, sinó per remarcar la sort d’aquells que no quedàrem fora per manca de localitats– vam poder conèixer, encara que fugaçment, als genitors d’aquest saber fer escènic.

Val a dir, que tot i la impossibilitat de resumir el treball que ahir degustàrem, m’agradaria recalcar, que tots i cadascun dels textos salicaven compromís, no només temàtic, també estilístic i estructural. Ara bé, l’exteriorització del risc va anar acompanyada en tot moment del rigor propi de qui sap què està fent. D’aquell que a través de la consciència i el coneixement, decideix trencar, restablir patrons i generar-ne de nous. I si a tot això hi afegim el compendi de nacionalitats que s’aplegaren a l’escenari, el resultat és, sens dubte, un plat exquisit; una altra lliçó dramatúrgica.