Cinc crims per una setmana poc santa

11.04.2017

Mercè Balada és periodista de La Vanguardia i enguany ha publicat el llibre Catalunya en negre: 150 anys de crims i criminals (Albertí Editors, 2017), on relata casos sagnants de la història catalana partint d’un exhaustiu exercici de documentació. Des de les ciutats grans als pobles petits, Balada reuneix històries que posen en entredit els límits de la crueltat humana. En destaquem cinc, i si voleu més detalls podeu consultar la novetat més truculenta d’aquest Sant Jordi.

 

1. El vampir de Terrassa. Salvador Cazorla era un home d’Almeria que havia arribat a Terrassa amb la seva mare. Allà havia demanat una subvenció municipal per dedicar-se al toreig, cosa que no va aconseguir però que li va fer merèixer el sobrenom d’El Torero. Cazorla va ser acusat l’any 1932 d’haver matat un bebè de tres mesos mentre els pares d’aquest eren fora de casa. Els mitjans de comunicació explicaven que El Torero havia begut part de la sang de la víctima, per això es feia referència a ell com un vampir. El criminal mai va anar a presó, sinó al manicomi, perquè els metges van concloure que es tractava d’”un boig”.

2. El misteri dels nens del Trull. Mercè Balada ens transporta al 1897, a Torrelles de Foix, a la casa del Trull de les Valls. Els masovers havien sortit a missa al matí, i quan havien tornat la porta estava entreoberta i els seus dos fills, morts. L’acusat fou un noi de dinou anys, Joan Mestre i Solé, “lletós i amb un somriure permanent”, especifica Balada. Només una persona testificava contra ell, perquè deia que l’havia reconegut en la llunyania gràcies al seu caminar coix. Tot i així, els jutges mai van poder provar l’autoria del crim, Joan Mestre va ser absolt i la mort dels dos fills del Trull no es va resoldre mai.

3. Els tísics de Capellades. El 1926, la tuberculosi era una malaltia endèmica a Catalunya. Mercè Balada ha recuperat la misteriosa història que va succeir a Capellades, poble paperer de la comarca de l’Anoia, quan la senyora Antònia Albertos va tornar a casa i no va veure-hi el seu fill Pepito. Un veí del poble el va trobar en un hort, degollat i sense ni una gota de sang al cos. Li havien tret per a utilitzar-la com a medicament. El cas va tenir repercussió en diversos mitjans de premsa nacional però va acabar sense resoldre’s, i Balada recull els detalls de la inquietant investigació.

4. L’arrop de la Xatona. En una setmana, una família sencera va desaparèixer a la Granja d’Escarp, un poble del Segrià. La mare va morir diumenge, el pare dimarts i el nen dijous. A això s’hi sumava la mort dels dos inquilins anteriors. Els veïns ho tenien clar, havia estat un enverinament i sabien qui era el culpable: la Xatona, muller del primer mort. A la presó, la Xatona “deia que la tractaven millor que a casa i es mostrava alegre i despreocupada com una nena petita”, explica Balada. Tot i el recurs presentat per l’advocat defensor, la causa va caure en l’oblit per l’esclat de la Guerra Civil, i l’acusada i la seva mare van viure a la presó de Lleida fins a la fi dels seus dies.

5. Un cadàver sota les rajoles. El 1932, el propietari d’una caseta de Badalona entrà a l’habitatge per fer-hi una ullada. La casa era pràcticament buida, i el llogater morós per fi li havia tornat les claus. Li va estranyar un fet: una part de l’enrajolat del terra estava fixat amb guix en lloc de ciment. Sota les rajoles hi trobà un sac, i a dins, “el cadàver d’una dona grassa en avançat estat de descomposició […] l’assassí havia doblegat el cos […] els genolls li tocaven la barbeta. Tenia moltes contusions al cap i cabells arrencats, a més d’un profund tall al coll”. Balada explica com es resol el cas, i acaba amb un apunt curiós: la dona assassinada, Emmy Langer, tenia un lloro que va veure el crim. L’animal va esdevenir protagonista d’acudits i fins i tot d’anuncis publicitaris, fins a consolidar-se com una estrella popular.

Podeu comprar Catalunya en negre: 150 anys de crims i criminals a Libelista.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Això sembla “El Caso”, però en català i al llarg d’una pila d’anys. De fets luctuosos com aquests n’hi ha a totes les societats. On és, la novetat o la notícia???

  2. No m’agrada la crònica negra del meu país. Nascut a Barcelona l’any 1927, m’ha tocat viure una època farcida de crims de tota mena, amb víctimes familiars. Arribo a les acaballes dels meus dies i encara soc testimoni de la bestialitat desfermada dels humans (?). No tenim remei.