5 consideracions de Josep Pla sobre els pobles

6.02.2017

De Josep Pla se n’han dit moltes coses. Que si era franquista, que si no ho era tant. Tot això ha afectat la valoració de la seva obra, que s’entengui com s’entengui té un valor literari altíssim. Com a homenatge als 947 municipis de Catalunya, fem un recull de 5 descripcions que Josep Pla fa sobre la vida de poble. Què, creieu que l’encerta?

Josep Pla al Mas Llofriu

1. “Gairebé tots els veïns de la casa que habitem al carrer del Sol són renyits. Estan a matar. S’odien i es barallen constantment. Com més petit és un poble, més forts són els estralls de la proximitat de la gent. Els sentiments provocats pels contactes humans massa immediats poden arribar a tenir una objectivitat tan sòlida que es podrien estudiar amb la mateixa precisió que hom pot posar en l’observació de les aranyes o les formigues. Contemplades des d’un núvol, aquestes picabaralles resultarien insignificants si poguessin ésser vistes. Constatades de prop, enutgen i molesten perquè generalment resulten incomprensibles” (El quadern gris, 2015, p.66)

2. “En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió. Això darrer no és perdonat ni pels amics” (El quadern gris, 2015, p.78)

3. “En els pobles tothom es coneix, més o menys. I així, a les noses personals de la vida, s’hi afegeixen les que produeix la presència de l’altra gent, amb les seves inesgotables fantasies” (El quadern gris, 2015, p.149)

4. “Al Canadell es produeix, entre les famílies, una certa promiscuïtat. Des de molts anys que hi va la mateixa gent. Això fa que gairebé tot se sàpiga. Hi ha famílies caracteritzades per la puntualitat […] A l’hora del bany, sempre xisclen les mateixes persones. Aquests xisclaires es podrien agrupar per famílies amb gran facilitat […] N’hi ha que semblen incapacitades per deixar de fer cada dia, passi el que passi, el mateix passeig, i d’altres que no podrien viure sense una llibertat espontània de moviments més folgada. Hi ha una família que està íntegrament, tradicionalment preocupada pel seu restrenyiment” (El quadern gris, 2015, p.175)

5. “En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la vora de la realitat i de la vida, les reaccions són violentes. Al costat de la imprecisió camina sempre una ratlla de sequedat. La indiferència de la naturalesa, la melancolia de les coses, la naturalitat sensual del paisatge, es resol, una vegada hom ha esgotat la potència d’imaginació, en pura desil·lusió. Cal, però, especular sobre aquesta caiguda, no deixar-se arrossegar i extreure de l’enquadrament de la petitesa humana en la immensitat de la vida l’elegia dolça i conformada” (El quadern gris, 2015, p.383)

 

El quadern gris (1966) es considera l’obra mestra de Josep Pla. És un llibre en forma de dietari en el qual no tot el que es narra és autobiogràfic -el va reescriure amb voluntat literària-, però en el que totes les anècdotes parteixen de la vida quotidiana, el dia a dia, les hores, les converses, els hàbits. La simplicitat i la ironia que veiem reflectides en aquestes cinc cites sobre la vida de poble són dos característiques constants en l’obra de Pla.

De personalitat extremadament tímida, l’escriptor odiava les converses buides i les actituds artificioses. A través d’un català quotidià i escarrassant-se sempre a trobar l’adjectiu adequat, va establir un estil planià “fidel a la necessitat d’una escriptura clara, precisa i sòbria”. Les seves obres són fruit d’una observació meticulosa i detallista de la realitat, que com podem veure en aquestes cinc observacions sobre el poble, sempre mirava des d’un punt de vista cínic.

 

Pla, J. (2015). El quadern gris. Edició de Narcís Garolera. 3a ed. Barcelona: Edicions Destino.

Article publicat originàriament a AnoiaDiari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Josep Pla va tenir sort de néixer a casa bona i tenir accés a unes vistes que la gent de poble no podia gaudir, perquè estaven de cara al terròs, darrera del matxo, pagant els estudis de fills d’altri. Els pobles no, però sí les masies aïllades, han produït individus molt i molt peculiars i gens adotzenats, com ens els vol pintar Pla. Gent que, pel poc contacte amb la tribu eren a unes quantes desviacions estàndard de la mitja. Els ha sabut observar, en Pla, o només validar-se a si mateix com a més culte i elevat que la xusma de poble?

  2. En els judicis sobre la gent, els pobles i les ciutats, Pla seguia, mimèticament, les valoracions del seu admirat Stendhal, a qui els francesos no perdonaven les crítiques a algunes de les seves ciutats.

  3. En Pla, espia d’en Franco. Traït pel ‘régimen’ de la postguerra, s’anà reconduint o moderant ideològicament, conscient de la seva actitud.
    En Pla, escriptor és un geni indiscutible del seu temps, que no s’assembla gens al tarannà dels mateixos pobles a l’actualitat.

  4. ‘Poble’ en el sentit que s’empra a l’article, és un castellanisme molt facil de corregir per VILA. La progressió de gran a petit és aquesta:

    CIUTAT > VILA > VILATGE o LLOC > LLOGARET.

  5. Pla oblida les virtuts de la gent de poble, con ara la senzillesa, l’honestedat, la proximitat, la solidaritat, l’estima pel territori…

  6. Ja seria hora de començar a deixar aquesta polèmica estèril de si Pla va estar franquista o no. En tot cas va ser un vencedor vençut. Jo no he vist res de franquista en cap dels seus llibres, que he tingut la droperia de llegir-los tots. Per a mi, l’encerta sempre o gairebé. Sí, com Stendhal.