48 Hours Open House

1.11.2012

Barcelona ha celebrat el festival internacional d’arquitectura, el 48 Hours Open House Barcelona 2012. S’han obert les portes a gairebé 150 edificis de la ciutat per deixar-nos descobrir les seves interioritats.

Cartell del 48 Hours Open House BCN 2012.

El festival 48 Hours Open House Barcelona és part d’un projecte internacional que busca acostar l’arquitectura a la ciutadania, i ho fa de la forma més fàcil possible: obrint els edificis i podent passejar-hi per dins, i en molts casos acompanyat d’un bon guia -que t’explica les interioritats de l’edifici- o dels mateixos arquitectes que els han construït o remodelat.

La història de l’arquitectura com a part de la història de la humanitat ha anar evolucionant per convertir les construccions en solucions a les seves necessitats a cada moment. Així ens ho demostren la llarga llista d’edificis de la ciutat.

En la multitud d’edificis visitables no hi ha un estil únic, sinó tot el contrari, la gran quantitat d’estils  presents ens permeten conèixer com ha variat l’arquitectura i els seus usos al llarg de la història. Des del segle XIV amb la Casa de la Ciutat, un centre de poder municipal ja en època medieval, fins a les reformes de pisos de l’Eixample, per adequar-los a les noves necessitats del segle XXI.

L’obertura dels edificis ens permeten conèixer els diferents espais que ocupen institucions polítiques, entitats, centres de recerca, empreses i particulars, i moltes vegades amb un accés difícil -o impossible- per a qualsevol ciutadà.

Així hem pogut descobrir les interioritats d’edificis construïts en les dues exposicions internacionals celebrades a Barcelona el 1888 i el 1929. Entre ells destaquen l’Umbracle, l’Arc de Triomf,el Palau Nacional, seu actual del MNAC, les entranyes de la Font Màgica de Montjuïc o el pavelló alemany de l’exposició del 29, obra de Mies van der Rohe. L’edifici actual és una reconstrucció realitzada el 1986 per recuperar un dels edificis que més van influir en l’arquitectura racionalista.

Sense deixar les Exposicions Internacionals i les reconstruccions d’edificis s’ha pogut visitar el pavelló de la República, construït per Josep Lluís Sert i Luís Lacasa el 1937 per l’Exposició Internacional de París que acollí la pintura de Picasso, el Gernika. A la vegada a París va rivalitzar amb l’altre pavelló espanyol, aquest cas construït pel bàndol franquista.

Altres edificis ens presenten el passat industrial de la ciutat, encara que es tracta d’edificis reformats i ara ocupen centres educatius (IED Barcelona), museus i centres culturals (Antiga Fàbrica d’Estrella Damm) o centres de tallers artesanals (antiga fàbrica Lehman). El model productiu del segle XIX era la fàbrica, amb el segle XXI és el treball col·laboratiu i en xarxa, i així podem conèixer els centres Coworking AAA Barcelona o el Coworking BCN 575 al vell mig de l’Eixample.

Es tracta d’espais amagats a la vista, però prou importants. S’ha pogut passejar per sota els carrers enmig de les clavegueres i conèixer també un dels espais on es recull l’aigua de pluja, el dipòsit de regulació d’aigües pluvials del Parc Joan Miró.

Les visites no es redueixen a edificis antics, sinó també a les noves construccions realitzades els últims anys del segle XX i ja aquest segle XXI, visitant edificis com el MediaTIC o el CMT situats al nou barri del 22@ del Poblenou.

Per acabar us parlaré d’uns edificis que uneixen el vell amb el nou, el passat amb el present. Aquests són els hotels, encara que sembli mentida, els hotels de 5 estrelles utilitzats pels turistes del segle XXI i la seva funció d’acollir temporalment a visitants ens uneixen amb els antics convents medievals. Els convents no només acollien la comunitat de monjos, sinó també els viatgers i pelegrins. Així que visitar el Convent de Sant Agustí i els hotels Catalonia Catedral o l’hotel Rey Juan Carlos I ens pot transportar de forma ràpida a través de la història, passant dels turistes medievals -que venien a peu o cavall- als turistes actuals que utilitzen els avions o els trens.