2014, musicalment parlant

Una de les tendències més destacades és el retorn del vinil, que sembla definitiu. Fa temps que la tendència s’ha anat accentuant a les botigues. Diuen que el vinil podria salvar el negoci a còpia de descavalcar el format mp3 del CD tan fàcil de compartir i piratejar. Veurem.

Una de les tendències més destacades és el retorn del vinil, que sembla definitiu. Fa temps que la tendència s’ha anat accentuant a les botigues. Diuen que el vinil podria salvar el negoci a còpia de descavalcar el format mp3 del CD tan fàcil de compartir i piratejar. Veurem. De moment, els formats conviuen en les superfícies de les botigues. ¿I què passa amb el cassette, també retornarà? Pel melòman, la tornada a la carpeta de cartró i a les cares A i B (amb l’inconvenient d’haver de girar el disc quan s’acabava), té un plus voluptuós. Ni que sigui per la nostàlgia i el record dels vells temps. O perquè el so és diferent, més real i orgànic. De moment, el vinil representa un increment d’entre tres i cinc euros per unitat. Fins i tot, més. Salvarà la industria? Ara per ara, tot plegat pinta a fugida cap a l’abisme. Veurem.

Súper-vendes & Clàssics: La diva Beyoncé ha engegat la partida amb l’homònim “Beyoncé”, amb bones crítiques i 800.000 copies venudes en una setmana. Bruce Springsteen també té al carrer “High Hopes”, un poti-poti, però, de versions i vells temes descartats. A finals de més, el retorn d’un mite: David Crosby treu “Croz”, després d’onze anys de silenci. I pel març, “Out among the stars”, una recopilació de temes inèdits de Johnny Cash. U2 té llest el nou disc però sense data de sortida. Com Radiohead i Coldplay, diuen que entre la primavera i l’estiu. A partir d’aquí, Metallica, Foo Fighter, Red Hot Chilli Peppers, Adele, Morrisey, Lana del Rey, Lady Gaga… per triar i remenar. I en la distància sembla que es desperta aquell personatge que fa uns anys es feia dir Prince.

A seguir:

Entre gener i abril: Torna Beck amb “Morning Phase” després de SIS anys sense novetats. Sembla que el treball tira més cap el bell i reposat “Sea Changes” que no pas el trencador “Odelay”. Annie Clarke i el seu projecte St. Vincent reapareixen pel febrer després del disc i la gira que va fer amb l’ex Talking Head, David Byrne. Es titula “St. Vincent” i segons la nota de premsa, és un disc de festa per a funerals. Els anglesos Temples s’estrenen amb “Sun Structures”, la seva potent psicodèlia avisa de convertir-se en sensació de l’any. Uns altres que editen són els malians Tinariwen; “Emmaar” segueix la senda del blues tuareg que els ha fet populars. La veterana Neneh Cherry tira de veu i d’un jazz genèticament provat per torna a les botigues amb “Blank Project”. Pels amants de Blur i Gorillaz, el 3 de març Damon Albarn estrena “Everyday Robots” per seguir experimentant amb el soul i el folk. Finalment, els inclassificables Liars aterren de nou amb “Mess”, una nova demostració del seu rock espinós.

Tot esperant notícies:

Segons els seu segell, Matador, els escocesos Belle & Sebastian, reis del pop lleuger, podrien publicar cap a la tardor després de quatre anys de silenci i de projectes paral·lels. Uns altres amants del pop, els canadencs The New Pornographers tenen el disc fet des de l’estiu de l’any passat i busquen data de llançament per aquest 2014. Diuen que el màster del tecno Richie Hawtin va enregistrar el darrer àlbum en cinc dies, els seus bits i clics esperen edició en algun moment de l’any. Les llegendes del hip-hop Outkast descansen des que el 2003 van guanyar-ho tot amb “Speakerboxx – The Love Below”. La tardor passada van anunciar reunió i gira pels EUA. Potser tinguin un disc preparat, potser siguin el cap de cartell sorpresa del Primavera Sound 2014. Els novaiorquesos TV on the radio fa temps que treballen en un nou disc i que aquest any gairebé segur que editen. Com l’ex White Stripe, Jack White, convuls i treballador, apart del seu disc, diuen que en té fet un altre amb Neil Young que podria aparèixer aquest any. L’asturià Nacho Vegas també té a punt el seu disc, segur que per demostrar que segueix en estat de gràcia musical. Com el que pretenen els pamplonesos El Columpio Asesino i els barcelonins Sidonie, tots amb la vista fixada en les gires i festivals d’estiu que els donaran de menjar els propers mesos. Per acabar el repàs, els Enemigos anuncien reunió i nou disc pel setembre després de quinze anys d’inactivitat com a banda.

A tocar:

Hi ha vida més enllà d’Antonia Font. Mazoni ja té al carrer el pop orquestral de “Sacrifiqueu a la Princesa” (per saber més, consulteu l’entrevista que els hem fet). D’entrada, el presenten 21 i 22 de febrer, tres vegades (el 22 fan doblet), a la sala d’assaigs del Palau de la Música de Barcelona. Un altre plat fort de la temporada serà “La filia i la fòbia”, el nou disc de Joan Colomo, el seu pop lluminós segur que ens treu el fred dels ossos. I ull amb el nou disc dels Esperit!; la banda del Montseny segueix exprimint la seva visió del blues a “La Iluminosa”. A partir d’aquí i de forma repartida, aniran passant Sanjosex, Macho, No more Lies, Renaldo i Clara, Free Fall Band, La Banda Municipal del Polo Norte, Me and the Bees…

Seguirem informant…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació