200 anys dels germans Grimm

1.06.2012

L’any 1812, ara fa 200 anys, Jacob i Wilhelm Grimm van publicar el primer llibre de la seva col·lecció de contes infantils i de la llar. Amb motiu d’aquesta celebració, el Goethe-Institut Barcelona organitza avui 2 de juny, en col·laboració amb el centre cívic Golferichs, un dia de conte per a nens i grans a la casa Golferichs. Informació: http://www.goethe.de/ins/es/bar/rrp/pmt/caindex.htm

 

La caputxeta vermella | Dividica Landrova, 1959

 

Hi havia una vegada dos germans que vivien a la regió de Hesse, al cor d’Alemanya. Durant els seus estudis de Dret a la Universitat de Marburg, van tenir la influència de professors com Carl von Savigny i altres amics romàntics que van fer despertar en ells l’interès per la poesia medieval, cançons populars i els contes folklòrics. Així és com van començar a recopilar i investigar contes de la tradició oral de la zona i que més tard van ampliar amb altres contes d’origen francès.

El primer volum de contes es va imprimir al 1812 amb el títol Contes per la infància i la llar, i més tard, al 1815, es va acabar el segon volum. La col·lecció no va tenir massa èxit durant els primers anys perquè no eren per al públic infantil. Els contes tenien arrels medievals i això feia que els càstigs als antagonistes fossin massa cruels, a més, contenien massa sexe explícit, els símbols no s’entenien o en aquella època s’imposaven altres imperatius morals i polítics. Tanmateix, en  les següents edicions es van anar suavitzant, corregint i afegint il·lustracions realitzades per un altre germà, Ferdinand Philipp Grimm, i així, apropar els contes al seu nou públic: els nens.

Però, la història del germans no acaba en els contes, sinó que tot just comença. En la dècada dels 20 als 30 del segle XIX, van treballar com a professors a la Universitat de Gotinga. També van confeccionar obres com la Gramática alemanya o el Diccionari alemany en 32 volums, incloent etimologia. Una obra magna que no van concloure fins als anys 60 del segle XX. El germans Grimm van realitzar investigacions en gramàtica comparada i lingüística que van cristal·litzar en diverses obres i lleis, com la Grimm, és a dir, la primera mutació consonàntica de l’indoeuropeu a l’alemany.

L’època en què van viure els Grimm, a principis del segle XIX, Alemanya estava en un procés de transformació constant, des de la invasió napoleònica fins que a finals del segle va acabar amb la federalització del país. Immersos en aquest context històric, els Grimm no van estar exclosos de la política i hi van participar activament amb totes les seves conseqüències. Van ser acomiadats amb altres cinc professors a Gotinga per criticar al conservador Ernest August I de Hannover. Sense feina estable, van passar per penúries fins que, gràcies a la intercessió de Bettina von Arnim i Alexander von Humboldt, Federic Guillem IV de Prússia  els va convidar a treballar com a acadèmics a Berlín.

Precisament, el compromís polític dels germans Grimm en favor de la unitat alemanya els porten a vincular la cultura i el llenguatge amb la concepció de nació i poble. Creien que la unitat cultural s’ha d’entendre com a entitat política. Per això, en 1848, Jacob Grimm va ser nomenat membre de la I Assemblea Nacional Alemanya a Frankfurt per tractar de la Constitució. Allà, va treballar en el primer article: els Drets Fonamentals.

Amb tot, el germans Grimm són i seran recordats pels contes, una recopilació de gairebé 200 rondalles que, en la seva versió original amb anotacions sobre l’origen i altres informacions relacionades, estan considerades des de 2005 com a patrimoni documental per la UNESCO. Una obra de universal, científica i atemporal, traduïda a 160 idiomes i dialectes arreu del món, i només superada per la Bíblia en nombre d’impressions.