Jordi Basté: “Vist des de fora, Catalunya és un país difícil d’entendre”

5.09.2014

Roser Pros-Roca ha escrit el llibre “20 converses sobre la independència de Catalunya” que publica amb l’Editorial Gregal. Entre les personalitats entrevistades hi ha Jordi Basté, Màrius Serra, Santiago Niño-Becerra, Mariscal, entre molts d’altres. A continuació us oferim un petit extracte de l’entrevista a Jordi Basté.

Jordi Basté.

 

El difícil encaix de Catalunya dins d’Espanya

Cada dia de cada dia des de ja fa bastant de temps, les notícies que arriben de Madrid causen una profunda frustració en la gent.

El dia 12 de desembre de 2013, RAC 1 va interrompre cap a la una del migdia la seva programació habitual i Jordi Basté va tornar a posar-se davant el micròfon perquè estava a punt de passar alguna cosa molt important: el president Artur Mas estava a punt de comparèixer en roda de premsa al palau de la Generalitat juntament amb els líders d’Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya i la CUP, per anunciar que a la fi, després d’intenses negociacions, havien arribat a un acord pel que feia a la pregunta i la data en què es realitzaria la consulta als catalans i les catalanes. Era un gran pas endavant que concretava i fixava en el calendari de la gent una cita important, històrica, davant les urnes. «Crec que no hi haurà consulta perquè el Govern espanyol no la permetrà», explica reflexivament i seriosament Jordi Basté. «Llavors, fer una consulta amb urnes de nyigui-nyogui és com fer un partit de costellada el dia de Nadal, que no val per res, que és un grup de gent que vol passar-ho bé una estona i que hi tornaran segurament d’aquí a un any. Penso més aviat que en comptes de fer una consulta anirem a unes eleccions plebiscitàries en les quals la majoria dels partits polítics de l’arc parlamentari català faran constar a l’ordre del dia la declaració d’independència i, per tant, si aquests partits assoleixen la majoria desitjable, proclamaran la independència del país. A partir d’aquí no sé què pot passar, no goso fer cap previsió de futur, ni el més immediat ni a mig termini.»

Quin és l’escenari que des del seu punt de vista, pot afavorir més Catalunya? «Es veu força clar que es va cap al que s’ha anomenat un xoc de trens entre Catalunya i Espanya i, de moment, no sembla que sigui evitable. Està clar que no és la situació ideal i desitjable però, si no ens deixen cap més camí, Catalunya tirarà endavant. Tot plegat és esgotador perquè concerneix a un tema certament delicat que hauria de tractar-se amb obertura de mires i pensant en el bé de la gent. Jo sempre dic que “de la sang se’n pot dir però no se’n pot sentir a dir” i entenc que, vist des de fora, Catalunya és un país difícil d’entendre.

»Hi ha molta gent que fins fa poc es preguntava per què ha augmentat tant l’opció de la independència, perquè ha crescut tant el desig en la gent que Catalunya sigui una nació amb estat, com totes les nacions del món. Des del meu punt de vista la resposta és fàcil de donar: perquè cada dia de cada dia, des de ja fa bastant de temps, les notícies que arriben de Madrid causen una profunda frustració en la gent, fins i tot un sentit de rebel·lia, perquè a cada declaració que arriba es fa més evident que Catalunya és la gran incompresa per part d’Espanya i que Catalunya no encaixa dins el marc tancat que Espanya ha establert i mantingut des de fa molts anys. Llavors la independència es presenta en el sentir de la gent com la millor solució possible. Jo crec que en el fons de tot s’amaga la frustració i el rebuig que genera en la gent la forma de fer de Madrid i per això molta gent que fa deu anys no s’hauria plantejat la idea de la independència de Catalunya, que no li havia passat mai pel cap, ara s’ho planteja. Molta gent que era agnòstica han deixat de ser-ho. Gent que fins i tot era militant convençuda d’una Espanya plural ha deixat de creure-hi i ara pensa que és impossible que aquesta Espanya respectuosa amb la singularitat catalana en tots els sentits, pugui existir.»

És agosarat preguntar pel futur, mirar d’intuir a partir del que ja sabem què és el que passarà? «Doncs no ho sé. Fa uns quants anys el periodista Pedro J. Ramírez va escriure un article en un editorial del diari El Mundo en què deia que “a los catalanes hay que darles las selecciones catalanas, el pacto fiscal y competencias plenas en cultura y educación”. Si ara Espanya ens donés tot això, que per altra banda fa molt de temps que ens és molt necessari, si aquesta proposta s’acceptés, estic convençut que hi hauria gent que signaria i que donaria per bo el suggeriment que va fer Pedro J. Ramírez. Ara bé, en aquest moment jo crec que una majoria absolutíssima de catalans no ho acceptaria. Ho prendria com una propina perquè estiguéssim contents i callats i no hi estaria d’acord perquè vol la llibertat absoluta per Catalunya. Hi ha gent que s’ha mogut entre l’agnosticisme i un independentisme més light que segurament ho acceptarien, però és que ara, en aquest moment, no passa pel cap de ningú que Espanya cedeixi i ho ofereixi, i això que fins i tot el director d’un dels diaris més bel·ligerants respecte a la voluntat de Catalunya ho veia amb bons ulls. Què vol dir això? Doncs que les coses han canviat molt en els darrers anys i que els pensaments han quedat, lamentablement, molt enquistats per les dues bandes.»