10 recomanacions de no ficció per Sant Jordi

22.04.2017

Sant Jordi arriba amb novetats en el terreny de la no ficció. Recollim 10 propostes que van des d’investigacions del territori català fins a reflexions de pensament universal, des de l’assaig fins al recull d’articles. Aquest Sant Jordi, també podem tocar bé de peus a terra.

Roger Vinton

1. La gran teranyina, Roger Vinton. Aquest autor anònim fa cinc anys que volta per les xarxes socials amb gran èxit. A través del seu blog i d’un compte de Twitter, Vinton, que també ha col·laborat amb Núvol, divulga informació sobre el poder català i els seus negocis. Això mateix és el que trobarem a La gran teranyina, on l’autor posa al descobert els orígens i els moviments d’alguns dels lobbys empresarials i familiars amb més poder del nostre país, com ara El Barça o La Caixa. Editat per Periscopi.

2. L’amic de la Finca Roja, Mercè Ibarz. Aquest és un llibre centrat en la figura de Carlos Pérez (València, 1947-2013), pedagog i expert en art i avantguardes. Ibarz guia les experiències estètiques de la carrera de Pérez, avesada a la crítica d’art. A través de més de 200 pàgines, el llibre explora els corrents artístics del segle XX des de la perspectiva de la relació entre l’autora i el seu amic, oferint una mirada que permet analitzar allò que envolta el crític: l’art. Editat per Tusquets. Llegiu ressenya aquí.

3. La vida que aprenc, Carles Capdevila. “Prou sé que la vida s’aprèn vivint-la, sovint a patacades, però mirar d’endreçar els aprenentatges per escrit els consolida”, escriu Carles Capdevila al pròleg d’aquesta obra. Capdevila ha decidit que era el moment de posar en solfa l’obra periodística. D’endreçar l’opinió obstinada i clara que ha exercit en més de dos mil articles a la columna diària Ara i aquí de l’Ara. El periodista ha escorcollat els seus textos per fer-ne una selecció i reunir-los en aquest recull editat per Arcàdia. Llegiu ressenya aquí. 

4. PensaFrancesc Orteu. En aquest Manifest inquietant a favor de la ignorància, tal com defineix el mateix subtítol del llibre, el filòsof Francesc Orteu reflexiona sobre per què tenim la sensació que el món no funciona correctament i com es pot solucionar. “En aquest manifest afirmo que sí que s’hi pot fer alguna cosa: pensar”, escriu al principi de l’obra. A partir d’aquí, Orteu vertebra el llibre a través de preguntes sobre com pensem i sobretot, quines finalitats pot tenir l’acte de pensar. Editat per Catedral. Llegiu entrevista aquí.

5. D’on trec el temps, Màrius Serra. Després de gairebé tres dècades de fervosa producció literària, amb 21 títols publicats, més de 9000 mots encreuats i 4000 articles, traduccions, conferències, tertúlies a la televisió i la ràdio, etc., Serra ens desvela en el seu últim llibre algunes claus de com treure profit a les hores esmunyedisses que se’ns escolen de les mans. Editat per Empúries. Llegiu ressenya aquí. 

6. Retrotopia, Zygmunt Bauman. Aquest gener del 2017 ens va deixar el pensador Zygmunt Bauman, del qual ara se’n publica aquest assaig pòstum. A l’obra en qüestió, el Bauman reflexiona sobre el concepte retrotopia, que és l’escrisió entre el poder i la política, entre la capacitat de fer coses i la de decidir quines cal fer. La retrotopia xoca amb l’optimisme de l’utopia, i el filòsof en qüestió analitza el context d’aquest fenomen contemporani. Editat per Arcadia.

7.  El gen. Una història íntima, Siddharta Mukherjee. Aquest autor indi és metge, genetista, oncòleg i biòleg, i en la seva darrera obra hi trobem la història de tres intimitats: la primera, la seva personal, on explica els trastorns mentals d’alguns membres de la seva família; la segona, la de la intimitat del nucli cel·lular, explorada i historiada; i finalment, la tercera i més important, la història intima de la nostra evolució com a espècie. Editat per La Campana. Llegiu ressenya aquí. 

8. No sóc el meu ADN, Manel Esteller. Aquest metge, investigador i una de les màximes autoritats mundials en epigenètica, publica aquesta obra per explicar-nos què vol dir aquesta paraula, per què ha revolucionat la nostra comprensió de la genètica i com ens pot ajudar a tractar malalties com el càncer o l’alzheimer. El llibre d’Esteller està pensat per divulgar la matèria d’una manera ràpida, clara i, sobretot, senzilla. Cada episodi correspon a un cas concret o anècdota. Editat per La Magrana. Llegiu ressenya aquí.

9.Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859). Cap a una revisió de la Renaixença. Després de La cultura del catalanisme, La llengua maltractada i Llengua, nació i diglòssia, l’infatigable historiador de la sospita Joan-Lluís Marfany torna a la càrrega amb més de nou-centes pàgines sobre Nacionalisme espanyol i catalanitat (Edicions 62), una revisió crítica dels anys de profunda transformació cultural, social i política que desemboquen en la Renaixença. Llegiu ressenya aquí.

10. La carpeta és blava, Adrià Pujol. Fa 20 anys que Adrià Pujol va començar a escriure La carpeta és blava, un assaig sobre el collonar empordanès: “Com a empordanès, perseguia un llibre sobre l’humor local, em semblava que n’hi havia d’haver un”, explica ell mateix. Així és com neix aquesta obra que, segons l’autor, és quatre en un: un assaig, un dietari, un treball de camp i un estudi antropològic, que es mou des d’Aristòtil, Kant, Hegel i Bataille, fins l’humor de l’Empordà. Editat per LaBreu.