10 històries per descobrir La Biennal

28.09.2016

Des del 10 de setembre fins al 9 d’octubre, Palafrugell acull la novena edició de la IX Biennal de Fotografia Xavier Miscerachs. Aquesta mostra s’iniciava el 1999 amb imatges de Català-Roca, Colita, o Leopoldo Pomés, amb l’objectiu de divulgar i promoure la fotografia documental de fotògrafs que compartien generació amb Miserachs. Una festa fotogràfica que si encara no heu visitat, no dubtem en recomanar-vos. Per fer-ne un tast…

Una model al carrer mentre els homes l'observen fixament. | © Joana Biernès

Una model al carrer mentre els homes l’observen fixament. | © Joana Biernès

1. Disparant amb el cor, de Joana Biarnés (Terrassa, 1935)

No podem evitar assenyalar aquesta exposició en primer lloc. Joana Biarnès, la primera dona fotoperiodista de l’estat espanyol, va tornar l’any 2012 després de més de 30 anys oblidada. La dona que es va colar a la suite dels Beatles, que va enganyar a Roman Polanski i que va arrencar un petó a Clint Eastwood, exposa una selecció de la seva obra que evidencia la seva personalitat tenaç i propera.

Una de les imatges de 'Forced', a Bangla Desh | ©  Pep Bonet

Una de les imatges de ‘Forced’, a Bangla Desh | © Pep Bonet

2. Forced de Pep Bonet (Colònia de Sant Jordi, Mallorca, 1974)

El mallorquí Pep Bonet, conegut per les seves composicions i perspectives impossibles, exposa una problemàtica que encara es dóna avui dia arreu del món: l’explotació infantil. ‘Forced’ és una col·lecció de cinc curtmetratges que volen retratar la vida i condicions dels infants a 5 països diferents. En el primer capítol, que es pot veure durant la Biennal, el fotògraf va viatjar a Bangla Desh, on aquest problema afecta gairebé cinc milions de nens i nenes menors de 15 anys obligats a treballar en fàbriques, mercats, estacions de ferrocarril i bordells en condicions infrahumanes.

Howie deia que aquestes cadires eren "seves". Ell seu al costat Laurel, la seva dona, mentre reben el seu tractament de quimioteràpia setmanal, a Connecticut | © Nancy Borowick

Howie deia que aquestes cadires eren “seves”. Ell seu al costat Laurel, la seva dona, mentre reben el seu tractament de quimioteràpia setmanal, a Connecticut | © Nancy Borowick

3. El càncer, una història de família de Nancy Borowick (New York, 1985)

A Laurel, la mare de Nancy Borowick, li van detectar càncer de mama per tercera vegada, quan al seu marit, Howie, li detectaven càncer de pàncrees, tots dos en estat terminal. Davant la futura mort dels seus pares, Borowick va decidir fotografiar-los per tal de ser aprop seu durant la malaltia, però també després. L’amor, la vida i la mort es fonen en un blanc i negre que enalteix la fortalesa de la parella, com a matrimoni i com a pares.

Els bessons Aldo  i Maximiliano Barrios pateixen una greu afecció per microcefàl·lia congènita, una malaltia associada a l'ús de neurotòxics en l'agricultura transgènica.  | ©  Pablo Piovano

Els bessons Aldo i Maximiliano Barrios pateixen una greu afecció per microcefàl·lia congènita, una malaltia associada a l’ús de neurotòxics en l’agricultura transgènica. | © Pablo Piovano

4. El costum humà dels agrotòxics de Pablo E. Piovano (Milà, 1981)

Durant el 2014 el fotògraf milanès va retratar un problema, sovint no gaire visible però que afecta a milions de persones, com és el conreu de transgènics. A l’Argentina gairebé 13 milions i mig de persones estan afectades per fumigacions amb agroquímics com el glisofat, és a dir, un terç de la població total està afectada. Piovano va visitar les zones rurals del país on aquestes fumigacions han fet augmentar la taxa de càncer i altres malalties greus en treballadors agrícoles i habitants, que pateixen malformacions o afeccions a la pell.

© Tom Sharpe

© Tom Sharpe

5. Tom Sharpe, fotògraf. Sud-àfrica (1955-1961), de Tom Sharpe (1928)

Famós per la seva escriptura, però amb una faceta fotogràfica molt amagada. Tom Sharpe va arribar a Sud-àfrica l’any 1951 on va muntar un laboratori per dedicar-se a la fotografia professionalment, esdevenint un important testimoni de l’apartheid i les dures condicions de vida que patia la població negra. A més a més, la seva militància al Partit Liberal i participació en la lluita contra el règim van fer que l’arrestessin i el deportessin a Anglaterra l’any 1961, fet que el va obligar a deixar enrere tota la seva producció. Enguany la Biennal descobreix la faceta fotoperiodística de Sharpe amb un conjunt de còpies originals, de les poques que van sobreviure. Una perleta pels amants de la fotografia.

Hayat Abu R'maes, 25 (esquerra) va prendre recentment una classe de ioga amb un instructor nord-americà visitant. Ella ara està ensenyant als joves residents del seu poble, Zataara, a les afores de Betlem, a Cisjordània. | © Tanya Habjouqa

Hayat Abu R’maes, 25 (esquerra) va prendre recentment una classe de ioga amb un instructor nord-americà visitant. Ella ara està ensenyant als joves residents del seu poble, Zataara, a les afores de Betlem, a Cisjordània. | © Tanya Habjouqa

6. Plaers ocupats de Tanya Habjouqa (Jordània, 1975)

Viatgem a Palestina, on més de 4 milions viuen sota condicions polítiques i econòmiques extremadament difícils. Enmig d’aquesta angoixa, també existeixen els petits plaers. I això és el que la fotògrafa Tanya Habjouqa cerca retratar en les seves imatges: s’allunya del tractament violent i dramàtic per veure aquesta realitat quotidiana amb un agut sentit de l’humor. Aquesta mirada tan diferent és la que fa d’aquesta exposició un imprescindible de la Biennal.

L'enterrament d'una dona jove i el seu nadó que va morir en un accident de cotxe. Els mennonites d'aquesta comunitat no condueixen, però se'ls permet viatjar com a passatgers. | © Jordi Ruiz Cirera

L’enterrament d’una dona jove i el seu nadó que va morir en un accident de cotxe. Els mennonites d’aquesta comunitat no condueixen, però se’ls permet viatjar com a passatgers. | © Jordi Ruiz Cirera

7. Menonos de Jordi Ruiz Cirera (Barcelona, 1984)

Canviem de continent per descobrir una comunitat mennonita a Bolívia de la mà del català Jordi Ruiz Cirera. Després de perdre la seva feina com a dissenyador gràfic, va decidir viatjar a Sud-amèrica, on a Bolívia va descobrir un seguit de colònies mennonites totalment desconnectades de la societat de consum. I va començar a disparar. Aquesta exposició, que també és la seva òpera prima, retrata el xoc que actualment es viu en aquestes comunitats, on els joves comencen a deixar enrere l’hermetisme dels seus progenitors.

© Rafael Sanz Lobato

© Rafael Sanz Lobato

8. Fotografies (1960-2008) de Rafael Sanz Lobato (Sevilla, 1932 – Madrid, 2015)

Rafael Sanz Lobato és considerat per alguns com un dels fotògrafs més importants i oblidat de l’anomenada Escola de Madrid. Pioner del reportatge humanista d’arrel antropològica, va fotografiar en blanc i negre la postguerra trencant, no només amb la seva herència política i social, sinó també fotogràfica. El sevillà va generar un arxiu documental molt valuós i referència de la fotografia moderna espanyola i que també podeu veure a Calella de Palafrugell.

© Àngel García

© Àngel García

9. El camí dels desposseïts d’Àngel García (Barcelona, 1981)

La Biennal també mostra la crisi dels refugiats, i ho fa amb les fotografies del barceloní Àngel Garcia, soci de Photographic Social Vision. Les seves imatges narren les travessies de les primeres onades de refugiats que fugien de la guerra cap a l'”acollidora” Europa. L’exposició narra com els refugiats que venien des de Macedònia i aconseguien arribar a Hongria, trobaven les fronteres tancades i el pas denegat, veient-se obligats a canviar les seves rutes desesperadament.

En Pepet Gilet, en Mèlio Vigorós, "en blau". Havaneres, agost 1944. Aquesta imatge la mateixa cedent la va ingressar el 1999 (I.16/99). Veure BD Imatges negatiu 3500. Atenció hi consta diferent informació, arrossada al Pinell (Llafranc) aproximadament el 1948. Al llibre d'ingressos hi consta arrossada a Calella. I també hi consta d'e/d, segon terme, dret Joan Pericot i assegut amb ulleres de sol, Joan Baca. (En "Pepet Gilet" realment es deia Josep Bofill Pirroig).

En Pepet Gilet, en Mèlio Vigorós, “en blau”. Havaneres, agost 1944. | J. Roig Forrellad. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Lola Figueras Esteva

10. La cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Petita història en imatges

Per tancar la llista no podem oblidar l’homenatge fotogràfic a la tradicional Cantada d’Havaneres celebrada a Calella de Palafrugell aprofitant el 50è aniversari. Cantaires, les colles, les xefles, les cançons de taverna… Una joia que mostra com l’esforç generacional per mantenir algunes cançons, que sovint només quedaven enregistrades a la memòria dels calellencs, i que durant uns anys semblava córrer perill. En definitiva, una petita joia gràfica de la nostra història.