10 curiositats sobre la situació sociolingüística del català

El mes de novembre el conseller de Cultura Santi Vila, juntament amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va lliurar a Carme Forcadell l’últim Informe de Política Lingüística 2015, que s’elabora de manera anual des del 2000 i que conté les actuacions més rellevants en matèria de política lingüística dutes a terme durant l’any. També s’hi poden trobar dades que permeten conèixer la situació de la llengua catalana a diversos àmbits de la societat i és útil per fer un seguiment de les polítiques lingüístiques que s’impulsen des del Govern.

L’Informe de Política Lingüística 2015 conté dades i indicadors referits a la situació de la llengua (coneixement i ús de les llengües de la població, usos del català al sector comercial, cultural, a l’ensenyament, la justícia, etc.), a l’acció de govern i a la incidència que tenen les polítiques lingüístiques aplicades. Així mateix, l’Informe també dedica un apartat a la situació de l’occità-aranès a l’Aran i a la llengua de signes catalana (LSC). També s’hi recull el marc legal d’incidència en matèria lingüística i especifica el pressupost dedicat el 2015 al conjunt d’accions de política lingüística empreses des dels departaments de la Generalitat i els òrgans que hi estan adscrits.

Alguns dels aspectes que destaca l’Informe són l’evolució positiva de la inscripció als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que augmenta després d’anys de davallada gràcies a les millores en l’oferta i la comunicació, així com el dinamisme de la llengua al món digital, i la importància estratègica de les grans marques per a l’ús del català. Podeu consultar els resultats principals en aquest enllaç, dels quals en destaquem deu.

1. 662.300 persones tenen llengües inicials diferents del català i el castellà

La població total a Catalunya el 2015 és de 7.508.106 habitants, el 64,7% dels quals han nascut a Catalunya, mentre que el 35,26% de la població ha nascut a fora, el 17% a l’estranger i el 18,26% a la resta de l’Estat. Més de la meitat de la població (63,6%) es concentra a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, zona que, juntament amb el Camp de Tarragona, acumula la presència més alta de nascuts fora de Catalunya (20,3% i 19,6%, respectivament). Segons l’Informe, en total 662.300 persones tenen llengües inicials diferents del català i el castellà: la primera és l’àrab, que és la llengua inicial de més de 150.000 persones, seguida del romanès, amb més de 56.000 persones, i la tercera, l’amazic, amb gairebé 42.000 persones.

2. La diversitat sociolingüística arreu del territori catalanoparlant

Un altre dels aspectes destacats que mostra l’enquesta és la diversitat sociolingüística arreu del territori catalanoparlant: les Terres de l’Ebre, Ponent, Alt Pirineu i Aran, les comarques centrals i Girona són les zones amb un coneixement més alt del català. Una altra dada rellevant és que de les 50 ciutats més poblades de Catalunya, Sant Cugat del Vallès és on més se sap parlar català (82,2% de la població) i Santa Coloma de Gramenet, la que té l’índex més baix (50,6% de la població). És interessant subratllar que les Terres de l’Ebre té el percentatge més alt de població que té el català com a llengua inicial, d’identificació i habitual (superior al 70%), mentre que a l’entorn metropolità de Barcelona aquest percentatge és el més baix (el 22,60% té el català com a llengua inicial, el 25,2% té el català com a llengua d’identificació i el 24,2% fa servir el català com a llengua habitual).

3. El 60% de la població està d’acord en la unitat del català arreu del territori

L’informe també destaca que es poden identificar dos grups de territoris quant a la consciència d’unitat de la llengua: el 60% de la població està totalment d’acord en la unitat del català a Catalunya, les Illes Balears, Andorra i la Franja, mentre que a l’Alguer, la Catalunya del Nord el percentatge dels que hi estan totalment d’acord és del 30%.

4. Més català a la ràdio i menys a la televisió i la premsa impresa

Una de les dades que constata l’Informe és que la ràdio és el mitjà amb més consum en català, amb el 64,1%, superior a l’any anterior, a diferència de la televisió, en què el català ha reculat del 54,2% de televidents al 51,8% (el 51,8% dels televidents han vist programes en català, mentre que el 82,3% els han vist en castellà). En el darrer període, el consum de ràdio en català ha augmentat lleugerament, cosa que també es produeix en el consum en castellà i altres llengües.

Pel que fa als mitjans escrits, l’IPL 2015 destaca que es publiquen 104 mitjans digitals professionals en català, 14 mitjans més que en el mateix període de l’any 2015. El 57,1% de la població que llegeix diaris n’ha llegit un en català, mentre que el 65% ho ha fet en castellà. Tanmateix, el consum de diaris en català ha disminuït dos punts percentuals respecte al 2014, tot i que continua sent més alt que al 2013.

En relació amb el consum de revistes, aquest ha caigut dotze punts percentuals respecte al 2014, mentre que el consum en castellà i en altres llengües ha augmentat lleugerament. El 33,3% de població que ha llegit revistes ho ha fet en català, davant del 85,3% que ho ha fet en castellà.

5. Els 10 web més consultats a Catalunya tenen tots versió en català

Segons l’IPL 2015, el català és present als 10 webs més consultats a Catalunya. El castellà, l’anglès i el francès hi són menys presents, si bé aquestes llengües s’ofereixen a totes les xarxes socials i aplicacions més utilitzades a Catalunya, on el català té menys presència. Una altra dada interessant és que el 54,5% de la població que ha consultat Internet ha visitat pàgines en català, de manera que el consum de webs en català ha augmentat 7 punts en relació amb l’any anterior. El català és al 30% dels webs de grans marques i al 60% dels telèfons d’atenció al client.

Pel que fa als programes de missatgeria, com Whatsapp o Facebook Messenger, sis dels deu més utilitzats a Catalunya hi són en català, i quatre de les deu xarxes socials més utilitzades al territori també l’incorporen.

6. S’impulsen nous projectes de foment del català a l’empresa i el comerç

Una de les accions que ha dut a terme el Govern ha estat el suport a 41 projectes d’empresa en català i nova línia de subvencions per a la traducció d’obres no literàries. D’aquesta manera, s’ha donat suport a empreses que han incorporat el català en productes tecnològics (programari i aplicacions) i a editorials.

Així mateix, la DGPL ha engegat campanyes com “El teu web, també en català”, per incrementar l’ús virtual de la llengua entre les pimes i ha ofert 1.112 hores de formació en català a través dels centres de promoció econòmica en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, mentre que des del CPNL s’han signat 965 nous acords i convenis amb el sector socioeconòmic. Per la seva banda, l’Oficina de Garanties Lingüístiques, que atén queixes ciutadanes relacionades amb els drets lingüístics i l’ús de la llengua, així com altres peticions, ha rebut 561 peticions, 157 de les quals fan referència als drets lingüístics.

7. La qualitat, una fita per al català

Durant el 2015, l’Optimot, el servei de consultes sobre llengua, ha atès 13.500.000 consultes a través del cercador, i 4.888 consultes a través del servei d’atenció personalitzada: ha augmentat un 5% els usuaris del sector de les empreses que han fet ús del servei respecte al 2014. Així mateix, cal destacar que el traductor automàtic intern de l’Administració de la Generalitat de Catalunya ha traduït 39.840.907 paraules i ha resolt 330.640 peticions de traducció, principalment del català al castellà, mentre que el traductor automàtic català-occità ha traduït 12.560.787 paraules i ha atès 222.815 peticions de servei.

D’altra banda, s’ha incorporat un nou diccionari en línia de definicions en català de WordReference.com i un noi espai web de toponímia. Pel que fa al lèxic, el Termcat, que compta amb 106 diccionaris terminològics en línia i més de 112.000 articles terminològics nous, ha aprovat 317 termes nous durant l’any.

8. La presència del català a la justícia és molt deficitària

Les dades de l’Informe demostren que la situació dels registres de la propietat, mercantil i de béns mobles en català és molt desigual segons la zona geogràfica: al Registre de Berga la documentació presentada en llengua catalana està per sobre del 66%, mentre que al Reigstre 17 de Barcelona la documentació presentada no arriba a l’1%. En conjunt, s’observa una tendència negativa des del 2012 en el percentatge de documentació presentada en català en la mostra de 23 registres de la propietat. La mitjana d’aquesta mostra del 2015 és de 15,6%, un punt percentual per sota del 2014. Aquesta mateixa situació es troba en l’àmbit de la justícia, ja que el percentatge de sentències en català és del 8,4%, si bé els jutjats de primera instància són els que n’emeten més (23%).

9. La situació lingüística a l’Aran

Actualment 9.926 persones viuen a la Vall d’Aran, unes 50 menys que al 2014, cosa que confirma la tendència de decreixement poblacional iniciada el 2010. Pel que fa als coneixements de l’occità, l’Informe destaca que el 80,7% de la població de 15 anys i més de l’Aran entén l’occità, el 55,6% el sap parlar, el 59,3% el sap llegir i el 34,9% el sap escriure. Així mateix, també destaca que el castellà és la llengua habitual per al 55,1% de la població de l’Aran de 15 anys i més, i que l’occità és la llengua habitual del 21,4% de la població aranesa i el català, del 16,4% d’habitants. Un 7% té altres llengües i combinacions de llengües com a llengua habitual.

Cal destacar també la consolidació de la formació en llengua i cultura occitanes, tant a l’Aran com a Barcelona, amb activitats com la Dictada Occitana a Barcelona o la 8a Mòstra de Cinèma Occitan, que ha arribat a 34 localitats. Des de l’any 2010, 1.791 alumnes han fet el curs d’aranès en línia i s’han obert nous cursos en línia d’introducció a la llengua i cultura occitanes i l’aranès ha vist incrementada la presència a la programació del 3/24.

10. 225 persones aprenen LSC

El nombre de persones amb discapacitat auditiva a Catalunya és de 29.330, segons les dades del 2015 del Departament de Benestar Social i Família. Per satisfer les necessitats d’aquest col·lectiu, actualment hi ha 47 centres d’agrupament d’alumnat sord que són referència en educació infantil, primària i secundària obligatòria, set dels quals es troben a Barcelona, Sabadell i Girona i ofereixen educació bilingüe LSC-català a l’ensenyament obligatori. Durant el curs 2014-2015, s’han iniciat contractes de 500 hores setmanals d’intèrprets de llengua, entitats han organitzat 34 cursos de LSC per a 225 alumnes, amb el suport de la DGPL, i s’ha donat suport a l’IEC per desenvolupar el Corpus LSC. Així mateix, el Govern ha creat i atorgat per primera vegada el premi LSC a persones i entitats que impulsen la llengua de signes catalana.