10 coses que no sabies del Barça

Del Barça se’n parla tant que algú pot pensar que ja ho sap tot. Tot i així, Manuel Tomás i Frederic Porta han decidit capbussar-se en la història del club a Barça inèdit (Editorial Córner, 2016), on hi trobem detalls que marquen la relació entre el club, la ciutat i el país, i que fan visibles diferents persones que han influït l’equip. N’hem escollit 10 però el llibre compta amb 800 històries, un pròleg de Martí Perarnau i un epíleg d’Antonio Franco.

1. L’origen del blau i grana. Era 1899 quan Arthur Witty, jugador i president del FC Barcelona, va proposar a Joan Gamper que els colors de la samarreta del Barça fossin el blau i el grana. Segons Tomás i Porta, tot sembla indicar que els colors són els de l’equip de rugbi del col·legi anglès Merchant Taylors de Liverpool, on Witty havia jugat els anys 1893 i 1894.

2. Estrena dels Madrid-Barcelona. El primer Madrid-Barça de la història es va disputar a la capital de l’Estat el 13 de maig de 1902 i s’incloïa dins del torneig de commemoració de les festes de coronació de l’aleshores nou rei espanyol, Alfons XIII. L’equip blaugrana va guanyar el partit per 1-3 davant de dos mil espectadors.

3. Xarxa, quina xarxa? Ni les porteries del Barça ni de cap camp de la Ciutat Comtal van gaudir de xarxa fins el 7 de desembre de 1902, quan John Parsons va donar-ne unes quantes al club. Així, les polèmiques sobre si la pilota havia entrat per davant o pel costat van passar a ser història.

4. El lema ja rondava. “FC Barcelona vol dir alguna cosa més que un simple club de futbol, i per això, és considerada indispensable la seva representació en els llocs d’honor i de compromís. Per Catalunya i la seva grandesa, el FC Barcelona hi està sempre disposat”. Això sortia publicat l’any 1933 al Butlletí del F.C. Barcelona, text redactat 35 anys abans que el president de Carreras encunyés el lema “més que un club”.

5. De catalanista, poc. Parlant de Narcís de Carrera, hi ha una falsa percepció sobre la seva catalanitat. L’informe realitzat per la Dirección General de Seguridad del 7 d’octubre del 1952, diu que “Narciso de Carrera (sic) Guiteras obseva buena conducta moral en todos los aspectos, carece de actividades poítico-sociales y se les considera adicto al Glorioso Movimiento Nacional. Antes de la guerra pertenecía a la Lliga Regionalista. En 1937, consiguió evadirse de la zona roja i pasó a la Nacional, donde colaboró con el Servicio de INformación y Policía Militar”. Entre els anys 1967-71, va ser procurador de Les Corts franquistes.

6. Familiars dels caídos. El 1940 la junta del Barça va prendre la decisió de recordar setze membres de la tribuna de Les Corts posant la inscripció caídos por Dios y por España a la seva cadira, sobre un fons amb els colors de la bandera espanyola. De fet, la junta no tenia cap altre alternativa, tenint en compte els temps que corrien. També es va acordar que aquelles cadires de tribuna passarien a ser propietat dels descendents directes dels morts, “quien tan heroicamente supo dar su sange por España”.

7. La golejada més gran de la història de la Lliga espanyola. Sí, l’ha rebut el Barça: el 18 de febrer del 1931 l’Athletic de Bilbao va marcar ni més ni menys que 12 gols a l’equip blaugrana, que només va ser capaç de fer-ne un. Expliquen Tomás i Porta que aquell dia els jugadors barcelonistes, entre ells Piera, Sastre, Goiburu, Arnau i Parera, van optar per fer una vaga de cames caigudes per protestar contra les abismals diferències econòmiques entre ells i la junta blaugrana.

8. És Bernabéu… El gener de 1970, don Santiago Bernabéu va dir: “El Barcelona tiene algo que no tiene el Madrid: una región detrás”.

9. La dieta de Cruyff. El 1974, Cruyff s’esplaià explicant a un periodista el secret del seu èxit: “Como a base de fruta, verdura, productos puros y genuinos, como el arroz y el azúcar de caña. Mucho pescado asado, poca carne, nada de embutidos ni pan. Vino, sólo los lunes; nunca licores, algunos cigarrillos y, ocasionalmente, una pipa. Sigo también un régimen de higiene sexual: hago el amor durante toda la semana, excepto el domingo por la noche después del partido”.

10. Els onze, de casa. El 25 de novembre del 2012 Tito Vilanova alineava, per primer cop en la història del Barça, onze jugadors formats en les categories inferiors del club. Aquests van ser Víctor Valdés; Montoya, Piqué, Puyol, Alba; Xavi, Busquets, Cesc; Pedro, Messi i Iniesta. Vuit catalans, un argentí, un canari i un manxec.