10 claus de l’estat actual de la cultura i les arts

18.11.2016

Carles Duarte i Gemma Sendra, membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), han presentat aquesta setmana l’informe sobre l’Estat de la Cultura i de les Arts del 2016, que investiga nexes i divergències en la política cultural. El CoNCA, que es troba en funcions mentre no s’aprovin els pressupostos, retrata el moment cultural actual i a un seguit de reivindicacions. Aquí teniu les 10 claus de l’informe:

Vila del Llibre de Cervera | © Ester Roig

Vila del Llibre de Cervera | © Ester Roig

1. L’esperança és l’últim que es perd

Després d’anys de retrocés dels indicadors referents a la situació del sector cultural, en el darrer exercici es detecta una certa tendència de recuperació. Com que la davallada sembla aturar-se en alguns sectors, el CoNCA vol transmetre un missatge d’esperança tot i admetre que encara estem molt lluny del 2008. Després de 5 anys de caiguda continuada, a partir del 2014 els pressupostos s’estabilitzen i inicien un lleu increment (822 milions l’any 2013, 882 l’any 2015), majoritàriament provinent del pressupost d’ajuntaments i diputacions, i el sector privat també aixeca cap poc a poc.

 

2. Els 7 reptes del 2013

L’any 2013 l’informe anual del CoNCA identificava 7 reptes del sistema cultural català. Des d’aquell any fins el 2016, la crisi continuada no ha suposat grans variacions de xifres ni de polítiques, i és necessari seguir treballant aquests 7 punts. Són els següents: incrementar la interconnexió territorial i la col·laboració institucional; incrementar el nivell de sostenibilitat dels projectes, millorar-ne la fiscalitat i augmentar la participació del finançament privat; evolucionar cap a una administració més intel·ligent i eficient; millorar la dignitat laboral dels artistes i creadors; abordar la revolució digital; promoure un sistema d’educació artística; atendre la pluralitat i millorar les dificultats d’accés a una gran part del sistema cultural.

 

3. La manca d’un observatori global de la cultura

Comparar dades sobre cultura és difícil perquè no hi ha un observatori global sobre aquest àmbit, i per tant els últims anys estudiats no són sempre els mateixos en cada temàtica. Per aquest motiu, el CoNCA denuncia que han de fer estudis amb dades desiguals. De moment, a l’informe d’enguany hi trobem comparades les xifres del 2015 o 2016 amb diferents anys, sobretot 2013 i 2014.

 

4. La perspectiva dels agents culturals

Els agents culturals suspenen les polítiques realitzades pel Departament de Cultura durant l’any 2015: les puntuen amb un 4,16 sobre 10. Creuen que malgrat el bon estat creatiu del país, manquen recursos públic per la creació. També admeten que hi ha presència de la cultura catalana a l’exterior però que encara es pot millorar, i denuncien que els mitjans de comunicació públics han de fer una aposta més clara per la producció cultural catalana i reflectir-la en la seva totalitat. A més, defensen els programes compartits per tal de millorar la cooperació entre administracions.

 

5. La mirada positiva: els llibres, el cinema i el teatre

El 2015 va finalitzar amb un increment del 5,3% de la facturació del sector editorial respecte l’any anterior; l’exhibició cinematogràfica va recuperar espectadors (un 8,2%) i recaptació (un 10,4%); també la producció de pel·lícules va millorar i va registrar 93 produccions (un 31% més que l’any 2014); va augmentar la quota de pantalla del cinema català (del 5,2% del 2014 al 7,7% del 2015) i les dades de recaptació del sector teatral van registrar un increment del 18,5% entre el 2013 i 2014.

 

6. La mirada negativa: la música i els museus

El sector de la música segueix sense tenir suficient dinamisme. El 2015, el nombre de concerts programats i el d’assistents van caure un 4,2% i un 4% respectivament, mentre que la facturació ho va er en un 2,8%. De fet, el volum de facturació de la indústria discogràfica s’ha situat en un mínim històric de 8,6 milions d’euros, xifra que suposa una caiguda del 15,6% respecte el 2014. Els museus catalans l’any 2014 han perdut un 6,1% de visitants i un 12,4% de participants d’activitats programades respecte l’any anterior.

 

7. Seguir reclamant el 2% del pressupost

El CoNCA segueix reclamant el 2% del pressupost, i ho fa recordant que el sector cultural és un motor de creació econòmica. El 2014, l’últim any del qual es tenen dades, el valor afegit brut (VAB) generat per les activitats culturals de Catalunya va suposar 3.758 milions d’euros; és a dir, un 2,0% de la riquesa generada pel conjunt de l’economia catalana. “Aquest país no se’n sortirà si no és a través de la cultura i el coneixement”, diu Carles Duarte. A part del pressupost, els agents culturals creuen que és necessari crear nous sistemes de finançament que ajudin a reemplaçar la caiguda dels recursos públics.

 

8. Comparació amb Europa

Quan es compara la despesa de cultura per nivell d’administracions de diversos països europeus, s’observa que les administracions catalanes fan una despesa cultural per habitant superior a al realitzada per altres països del marc mediterrani, com és el cas d’Itàlia, Portugal i Espanya. En el cas dels països centreeuropeus, com els Països Baixos, la despesa és superior, i hi destaca la curiosa excepció d’Alemanya, que destina menys diners per capita a cultural que alguns països del sud d’Europa. Els països escandinaus, amb Noruega al capdavant, són els que fan una major despesa per habitant.

 

9. Recomanacions sorgides de l’informe

Algunes de les recomanacions sorgides dels resultats de l’enquesta a agents culturals giren al voltant d’una revisió de les preferències del Departament de Cultura; la posada en marxa d’un seguit d’actuacions individualitzades per trencar les barreres entre la ciutadania i l’activitat cultural; una major acció pública per al foment de la participació ciutadana; uns mitjans de comunicació més atents, i més suport a la creació i a les noves tecnologies, entre d’altres.

 

10. La situació del CoNCA

Al Consell Nacional de la Cultura i les Arts li costa aconseguir una certa estabilitat. Al juny, quatre dels seus sis membres s’haurien d’haver renovat, però de moment hi segueix havent el mateix equip en funcions. El CoNCA ho atribueix a l’espera per l’aprovació de la Llei d’acompanyament, que no entrarà en vigència fins que no s’aprovin els pressupostos de la Generalitat. La llei modificaria el règim laboral de vinculació dels membres amb el CoNCA per evitar problemes de compatibilitat. Segons Duarte i Sendra, “el moment actual no és de crisi” i la intenció és esperar perquè els nous membres entrin amb la nova legislació. Aquest no és l’únic contratemps del Consell, ja que el parlament té pendent crear un grup de treball per reflexionar sobre el model del CoNCA. Segons Duarte, el més essencial és que es preservi la independència d’aquest òrgan.