1.800 professors i mestres es formen pel canvi educatiu

30.06.2017

En els últims anys, hem assistit al sorgiment d’una sèrie de moviments, liderats per Escola Nova 21, que defensen la necessitat d’una transformació educativa que doti els alumnes de les eines —les competències— necessàries per poder adaptar-se al moment actual i tenir un projecte de vida satisfactori en aquest entorn. “L’escola pot ser un instrument que permeti apoderar els nostres infants per donar-los resposta”, assegurava Eduard Vallory, impulsor d’aquest moviment de renovació pedagògica.

Aquest és, precisament, el tema entorn del qual es vertebra l’acció formativa que proposa l’Associació de Mestres Rosa Sensat, juntament amb Escola Nova 21, Xarxes per al Canvi i la Diputació de Barcelona, en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat: el diàleg amb el canvi educatiu. El programa, titulat “Un canvi educatiu inevitable: reptes i oportunitats”, té un enfocament principalment vivencial i vol revisar el propòsit de l’acció educativa i els elements que en fonamenten l’aprenentatge, en un format que ha de permetre els docents transferir-la als centres per contribuir al treball de canvi que estan posant en marxa. A partir de conferències i grups de treball entre els docents, es presentarà un tema general i es desenvoluparan unes conclusions, que es faran públiques el 10 de juliol davant de la consellera d’Educació, Meritxell Ruiz.

Un curs per a docents orientat al canvi educatiu

El curs, que tindrà lloc durant la setmana del tres de juliol, ja compta amb la participació d’un total de 1.800 professors i mestres, que realitzaran conjuntament la formació. De tots els docents que hi participaran, 720 faran la formació en el marc de la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat (510 provinents de Xarxes per al Canvi, 350 dels quals estan becats pel Consorci d’Educació de Barcelona i 210 d’altres xarxes locals d’Escola Nova 21 de la demarcació de Barcelona), mentre que uns altres 780, que formen part de la resta de xarxes locals d’Escola Nova 21 esteses arreu del territori, faran la formació a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Aquests 1.500 professors faran una formació de 15 hores, mentre que els 300 docents dels centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21 restants faran una formació més intensiva, de 40 hores a Barcelona. El nombre d’inscrits al curs d’enguany dobla els inscrits de l’any passat, cosa que s’explica per l’interès creixent dels docents sobre aquesta renovació, per les beques que es donen per inscriure-s’hi, entre d’altres.

“El primer punt d’aquesta formació és afavorir el canvi educatiu en profunditat, tant a les escoles com als instituts”, ha aclarit Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat, que ha afegit que el repte de canvi és tan gran que ha calgut unir i col·laborar de manera conjunta. “És un tipus de formació no només de transmissió de coneixements, sinó que els mestres en seran els protagonistes”, ha agregat Martí.

Mercè Massa, gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, ha destacat l’èxit del projecte: “Aquest és un procés irreversible”, ha subratllat. Al seu torn, Eduard Vallory, president del centre UNESCO a Catalunya i impulsor d’Escola Nova 21, ha volgut emfasitzar el fet que aquest curs només és la punta d’un iceberg amb moltes més ramificacions: “Tant les Xarxes per al Canvi com Escola Nova 21, que formem part d’aquest mateix procés de transformació, han fet una planificació a tres anys, de la qual tot just s’està acabant el primer mig any. La formació que ara es presenta és la culminació del propòsit educatiu de l’escola, i a través seu es vol generar un canvi en la percepció dels docents sobre el que ha de ser l’escola i com s’ha d’articular”.

El canvi també afecta l’estructura interna del centre

La tasca del docent, doncs, va més enllà a ajudar a transformar els seus propis centres, ha de tenir un efecte multiplicador, ha reflexionat Vallory. L’ecosistema educatiu local té la necessitat d’establir tota la seva potència en un marc d’escola avançada, que sàpiga liderar les activitats educatives de l’entorn: “L’entorn també educa”, ha continuat Rafael Homet, diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona.

Aquesta formació vol crear un producte que es pugui traspassar al funcionament intern del centre: el canvi topa amb més dificultats a secundària que a primària, sobretot per la diferència estructural dels dos ensenyaments, ja que, mentre que primària el mestre assumeix una funció més transversal, a secundària el professor és especialista de la seva matèria. Segons Vallory, el sistema educatiu secundari està actualment obsolet i cal avançar cap als treballs globalitzats en tot l’ensenyament obligatori: “La figura del professor que fa només una assignatura ja no funciona i cal encaminar-se cap a un model convergent i globalitzat. Cal que hi hagi una linealitat en l’educació obligatòria i treure’s del cap que són mons diferents”, ha exposat.

L’Escola d’Estiu de Rosa Sensat

L’Associació de Mestres Rosa Sensat organitza l’Escola d’Estiu des de 1965, amb l’objectiu d’actualitzar la formació dels mestres, amb propostes per a la reflexió, l’anàlisi i el posicionament crític i compromès, per contribuir, així, a la renovació pedagògica. L’Escola d’Estiu és una activitat emblemàtica per als mestres, que recupera la iniciativa impulsada a principis del segle XX per la Mancomunitat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Seria molt demanar, com diu el senyor Henry Ettinghausen, una mica de concreció temàtica sobre aquest curs? I ja posats a definir els objectius que els guien, quin tractament pensen fer de les humanitats i de les ciències? En lloc d’anatemitzar el professorat de secundària que fa una assignatura i intenta ser competent a l’hora d’impartir-la, per què no s’esforça el senyor Vallory a entendre que, fora del seu “model convergent i globalitzat”, hi ha molta bona feina feta en el món educatiu dels instituts i que caldria potenciar-la des de les institucions. És escandalós i preocupant que entitats públiques, com la Diputació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona (amb diners públics), sols apostin per les discutibles “innovacions” de l’Escola Nova 21.

  2. Proposta vaga, vaporosa embolcallada de pirotècnia verbal aparentment innovadora. Res de nou, ni tan sols el menyspreu per la feina feta per molta gent de secundària amb l’acusació de ser especialistes d’alguna matèria. Un desconeixement de la problemàtica educativa que fa esfereir. Si tot ho hem de fiar al seu model “convergent i global” anem servits.

  3. Escola Nova 21? Venedors de fum aixoplugats sota la teulada dels jesuïtes, la banca i altres poders. I dementre, els carallots del Departament llepant-los-hi el cul. Estem ben arreglats. Quina desgràcia de país. Tot és un lladram.

  4. El que trobo més fort d’aquest article és que ni tan sols es molesti a referir-se a un d’anterior publicat no fa gaire en aquest mateix mitjà i que, precisament, es dedicava a esbudellar el projecte d’Escola Nova 21 de manera molt ben argumentada. És que ni cas…
    D’altra banda, em sorprèn l’actitud dels superprogres de Rosa Senat. Ja no en tenen prou amb el bilingüisme/bilingüismo?

  5. Deuen voler dir que 1.800 professors opten per a cobrar el juliol apuntant-se a un d’aquests cursos mafiosos.

  6. La llengua és tan rica (i la literatura tan valuosa!) que crec que, en poquíssimes paraules, podem ser capaços de sintetitzar l’arrel de la situació: el problema és que a molts d’aquests pedagogs aparentment tan innovadors (no pas tots, eh?) el que els passa és que “fugen d’estudi”.

  7. Com que no he professat mai de professor fora d’Anglaterra, i porto setze anys jubilat, estic totalment i feliç al marge dels dos bàndols en els quals, segons sembla, s’ha dividit el professorat a Catalunya. Però permetin-me dos comentaris. Per un cantó, lamento i m’entristeix la mala llet que demostra tant un bàndol com l’altre. No entenc la seva manca de voluntat d’entendre’s. Al meu parer, caldria sobretot reduir el paper predominant de la memorització en el sistema educatiu, i incrementar el de la creativitat (debatre, fer assaigs valoratius, etc.), la qual cosa no vol pas dir necessàriament que s’hagi de llançar el nadó juntament amb l’aigua bruta de la banyera (si se’m permet fer servir una locució anglesa).