Fàbrica Freixas, un col·lectiu d’artistes a L’Hospitalet

13.06.2013
Marc Romero "Ànima". Ferro i fusta reciclada, 250 cm x 500 cm diàmetre, 2013

Marc Romero "Ànima". Ferro i fusta reciclada, 250 cm x 500 cm diàmetre, 2013

Hi trobareu una selecció d’obres d’artistes que treballen a pocs minuts d’aquí i en un lloc especial: l’edifici Freixas. Tot seguit, som convidats, a ritme de la Batucada per Les Arts a L’Hospitalet, a visitar els espais de treball dels artistes. La sessió de portes obertes culminarà amb el concert en directe de la banda de jazz Bandoneón, liderada per Fabián Carbone. Avui us obro la finestra a aquest espai situat al cor de Santa Eulàlia.

L’edifici Freixas, privat, es troba molt a prop de la Fundació Arranz-Bravo i del Centre Cultural Tecla Sala. Als anys 60 havia estat un important magatzem de la Fábrica de Lámparas “Z”, una filial de la Philips. En marxar, es convertiria en un autèntic viver d’empreses del sector químic, plàstic i tèxtil. El creixement d’uns i el tancament d’altres, l’anà transformant, fins que a l’any 1998 hi arribà l’artista madrilenya María Martín Ayala i lentament també, altres artistes, industrials i artesans.  Avui, entre les 9 de la nit i la mitjanit hi podeu entrar i conèixer els artistes que hi treballen cada dia. L’edifici té set plantes. S’alça al costat de la via de tren i d’altres indústries. Molts dels espais estan ocupats, però també en queden de lliures.  Hi arriben sons i ritmes de treballs ben diferents, disciplines artístiques també diferents, com el disseny, l’escultura, la ceràmica i la fotografia, que conviuen amb els oficis industrials, com poden ser la restauració i el poliments d’or i plata o la serigrafia i la impressió digital.

Fora, la ciutat dibuixa perfils ben diferents. Les torres dels grans hotels s’alcen enmig de grans extensions d’edificis construïts durant les allaus migratòries. La vista que regalen les àmplies finestres de Can Freixas és espectacular. També la seva llum. En un d’aquests espais trobem la Paola Masi. Treballa la ceràmica i ens invita a “escoltar amb les mans”.  El temps sembla voler-se aturar: terra, aigua, secat, fins arribar al foc. Portes enllà, Marcos Romero treballa la fusta i ens parla de la necessitat per a tornar a meravellar-nos amb la naturalesa. La fusta es deixa escoltar i fins i tot olorar. De la mà de Raúl Hernández, ens acostem a les textures del fang, i al segell de la pressió, mentre Sophie-Elisabeth Thompson ens porta uns poètics dibuixos i unes escultures amb guix, carbó o argila. El so del martell damunt la xapa de metall construix formes primitives. Som a l’espai de l’escultor argentí German Consetti; batecs i ritmes diferents, perfectament compatibles amb els que s’escolten a pisos de distància. Des d’allà ens arribem els tractaments de metall, el banys de níquel, or i plata o el so d’una soldadura. També els estudis de llum i disseny. Tot això i més queda recollit en el magnífic treball de vídeo que ha editat el fotògraf Manu da Costa, per a donar a conèixer Can Freixas, mentre contemplen el seu treball de fotografia i de resines. Francesca d’Alfonso treballa unes poètiques escultures biomòrfiques; parla de fòssils i d’un temps passat preservats en la transparència d’uns flascons de vidre. De Can Freixas surten també les creacions de Joan Guillén, escenògraf d’alguna de les millors produccions de Els Comediats. També hi trobem Quico Estivill i el treball del col.lectiu de dissenyadors Mermelada, format per Juan Miguel Juárez, Laura Blasco i Àlex Estévez amb productes carregat d’històries per a explicar, com el gronxador industrial o els canelobres cerimonials.

Albert Mercadé, director artístic de la Fundació Arranz-Bravo, ens porta avui, i fins al 29 de setembre, una selecció del que allà s’hi fa. Fidel al seu objectiu de suport als artistes més joves, ha fet un pas decisiu en la dinamització d’aquesta àrea de L’Hospitalet: acostar-nos a un espai de creació i a un espai clau per al teixit cultural de la ciutat. En l’horitzó es dibuixa la voluntat de L’Hospitalet per a crear un districte dedicat a la música i les arts al voltant del Tecla Sala, la fàbrica Freixas i el que serà la futura escola de dansa i música Can Trinxet. Mercadé ho té clar: “La fàbrica Tecla Sala és un dels millors pols de difusió cultural de la província barcelonina, però sens dubte necessita altres espais satèl·lit que li forneixin la matèria primera del talent i la creativitat. En aquest engranatge, la fàbrica Freixas està cridada a convertir-se en un dels espais de producció artística de referència a la ciutat”. Tant de bo que la festa d’avui i l’exposició a la Fundació Arranz-Bravo constribueixin a consolidar aquesta infraestructura que desitja la ciutat i que necessita també l’artista.