La immortalitat en blanc i negre

El Museu Solterra de Torroella de Montgrí inaugura al públic la seva programació expositiva de l'estiu

La Fundació Vila Casas ha iniciat la seva invasió a l’Empordà. No patiu, es tracta d’una ocupació artística, no bel·ligerant. Si la setmana passada inaugurava la programació al Museu Can Mario de Palafrugell, ara torna a atacar a Torroella de Montgrí. Tres exposicions coincideixen ara al majestuós Palau Solterra, estrenant així l’agenda expositiva de la temporada d’estiu. Carme Masià, Jordi Puig, Jordi Belver i les obres participants, seleccionades del Premi de Fotografia 2017, seran els encarregats de dotar de màgia aquest edifici.

Entre 1977-2007, el fotògraf Jordi Belver (Barcelona, 1950) ha estat captant aquella aura invisible que sol envoltar els artistes. Mirada i gest. 35 fotografies és una exposició amb més d’una trentena d’obres que retraten la sensibilitat d’aquests personatges. Però Belver no està sol. El crític d’art i comissari d’aquesta exposició, Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944), marina les peces amb uns textos breus, de caràcter poètic, i totalment brillants. Aquestes descripcions poden contenir dosis d’humor i genialitat, però a la vegada són sensibles com les fotografies a les quals es refereixen, usant un llenguatge subtil, emotiu i precís. El binomi atorga una doble personalitat a cada peça: una literària i, l’altra, fotogràfica.

Joan Miró, Salvador Dalí, Eugènia Balcells, Jorge Oteiza, Antoni Tàpies, Xavier Corberó, Mabel Palacín o Perejaume són algunes de les celebritats que ha captat la mirada del fotògraf. “El que pretenc és deixar constància de les grans figures artístiques d’aquest país. No de les seves obres, sinó dels mateixos personatges”, afirma Belver.

A Mirada i gest. 35 artistes, les diferents peces, seleccionades d’entre una cinquantena, insten a dialogar, a immiscir-se dins dels marcs per trobar-se amb els protagonistes. La sinceritat dels retrats, el tractament de la llum i la delicadesa amb què el fotògraf dispara té un resultat espectacular i càlid. Mostra la part més humana de grans figures, en capta l’ànima.

Quan parlem amb Belver, li preguntem per què totes les obres són en blanc i negre. Ens contesta que les fotografies estaven tant en blanc i negre com en color, però que ha decidit homogeneïtzar-les per una qüestió harmònica, d’equilibri. A més, afegeix que “el color s’ha vulgaritzat amb l’ús i l’explotació publicitària i comercial dels darrers anys. Són modes. I actualment, el blanc i negre té un sentit més discursiu”.

A la sala contigua s’hi guarden uns petits tresors. L’obra de Carme Masià (Girona, 1952) interactua amb Nakazora 828 de l’artista japonès Masao Yamamoto. Una sèrie de natura morta, on Masià aposta per un tractament respectuós, valorant les peces i amanyagant-les a través d’una il·luminació diàfana, cuidada, i ressaltant les textures.

La fotògrafa opta per insinuar la sensualitat del quotidià, recuperant objectes familiars que evoquen records, vivències i experiències, jugant amb el passat i invocant la màgia del temps. Una copa de vidre, trencada, simbolitza el desgast. Com el quadernet que pertanyia a la seva mare i que significava, per a l’artista, misteri i curiositat. Per això s’alterna, en les fotografies, obert i tancat. Les fotografies de Masià transmeten aquella fragilitat i delicadesa inherents en tots els éssers humans. Res és per sempre.

L’exposició, per a més inri, està edulcorada amb uns versos del poeta zen Daigu Ryokan pertanyents a Gota de rosada en una fulla de lotus.

Jordi Puig (Cerdanyola del Vallès, 1963) serà l’artista del fons de la fundació escollit per a aquesta temporada d’estiu, que exposarà part de la seva obra, atrevida i suscitant el conflicte visual. Puig gaudeix d’una trajectòria arriscada però meritòria treballant com a fotògraf i editor.

A més, el Palau Solterra ha acollit una mostra protagonitzada pels finalistes al Premi de Fotografia, que enguany ha comptat amb una selecció de 37 propostes, eclèctiques, suggestives i enigmàtiques que de ben segur no deixaran indiferent a ningú.

Totes les exposicions van ser inaugurades el 17 de juny. També es van fer públics el veredicte del Premi de Fotografia 2017 i l’entrega de premis respectiva, dirigida a la peça guanyadora Rocket2017, d’Álvaro Sánchez Montañés (Madrid, 1973). Es podran visitar fins al 26 de novembre de 2017. Podeu consultar més informació adreçant-vos a la web de la fundació.

Foto de la portada: Miquel Barceló, de Jordi Belver (1987).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació