La catarsi del Noucentisme

16.04.2015

Al número d’abril de L’Avenç, el compositor i musicòleg Joaquim Rabaseda recupera la història del Jardí dels Tarongers, un edifici emblemàtic d’estil Noucentista que ara torna a acollir cicles de concerts, com va fer a mitjans del segle passat. L’any 1942, l’industrial Josep Bartomeu i Granell va comprar una casa a Pedralbes i va encarregar la reforma a Josep M. Martino, arquitecte que combregava amb la doctrina noucentista. El resultat va ser, amb paraules de Rabaseda, “tot un manifest d’estil”: un edifici que reivindicava “els valors mediterranis i els referents clàssics d’una arquitectura pretesament catalana”.

Entre 1948 i 1959, Bartomeu va organitzar-hi concerts de diferents formacions –cambra, lied, òpera, conjunts vocals i orquestrals… –, amb un repertori que anava de Monteverdi a Britten. Les pintures de la casa, d’Antoni Vila Arrufat, partien d’un mateix programa iconogràfic amb figures com l’Apol·lo Musageta, Orfeu o Santa Cecília. Com explica Rabasseda, “l’element comú a totes les escenes, religioses i mitològiques, era la música, la gran passió de Bartomeu.”

tarongersLa programació del Jardí dels Tarongers s’articulava amb eixos temàtics que posaven de costat compositors moderns i melodies medievals, un diàleg entre allò antic i allò nou. Conscient de la funció social de la música, el mecenes barceloní va “transformar casa seva en un espai públic al qual tothom hi era convidat, sense necessitat de d’invitació personal o de pagar una entrada.”

Els concerts, però, no van ser un brot cultural aïllat. Rabaseda explica que el projecte anava en paral·lel a altres iniciatives que volien reactivar la tradició cultural d’abans de la guerra. El propietari, l’arquitecte i el pintor del Jardí dels Tarongers formaven part de la mateixa  generació de compositors com Toldrà, Blancafort o Lamote de Grignon, que s’havien format a la dècada dels 20 i que aleshores, a mitjan de segle, es trobaven en la plenitud de la maduresa. Rabaseda analitza, com a exemple paradigmàtic de l’esperit d’aquesta generació, el Quartet de Pedralbes que Blancafort va dedicar a Josep Bartomeu: “El quartet de corda, les pintures i el projecte arquitectònic desenvolupaven per vies diverses una sola ideologia artística.” Aquesta ideologia i les propostes culturals que impulsava havien esdevingut “una purificació espiritual que reconfortava i ajudava a superar les hores grises de la vida laboral i la burocràcia del règim.”

Josep Bartomeu va decidir deixar l’edifici del Jardí dels Tarongers a la Generalitat de Catalunya amb la condició de donar continuïtat al projecte. Ara, trenta anys més tard i gràcies al Consell Català de la Música, el compromís comença a realitzar-se.

Podeu llegir l’article aquí.