Equilibri, plom i moviment

12.06.2017

Una immensa nau plena de petits objectes enigmàtics i fascinants. O per aquells que busquen una experiència més claustrofòbica, una petita sala que recull mort, desesperació i una enorme sensibilitat vital. Entremig, una cambra que guarda el secret del moviment, de la proporcionalitat i de l’equilibri cinètic. La Fundació Vila Casas presenta la programació estiuenca del Museu Can Mario de Palafrugell, que inclourà tres exposicions dedicades als artistes Joan Furriols, Lluís Carulla Ruiz i Víctor Dolz.

“Silenci”, de Joan Furriols

Mutisme i veritat

El famós kōan budista planteja la paradoxa de l’arbre que cau al bell mig del bosc i no hi ha absolutament ningú a prop que ho vegi o ho noti. La pregunta és si aquest faria soroll en caure o no. L’artista vigatà Joan Furriols juga d’alguna manera amb aquest concepte, desafiant l’espectador a qüestionar-se la versemblança dels sentits i les percepcions. El Museu Can Mario acollirà aquest estiu l’exposició Silenci, amb una vuitantena d’obres pertanyents a etapes diferents.

Anna Llopis, curadora de la mostra, va declarar durant l’acte de presentació que Silenci s’endinsa en una senda ambigua, on la juxtaposició, la transformació i la manipulació esdevenen un canal de comunicació sensible entre les peces, provocant “una atmosfera relaxant, estranya i inquietant”. Segons Llopis, el motiu de les obres no s’entén sense la relació entre l’harmonia, la calma o la serenitat.

A Silenci, el públic es podrà submergir en un estat d’absolut repòs, gairebé terapèutic. Pot fer la sensació que Furriols ha escollit i preparat tot de forma atzarosa, però no hi ha res més lluny de la realitat: tota la posada en escena és deliberada. Així, la contraposició de diferents objectes apel·len a la curiositat més subtil i sensual, tot evocant records, sensacions i metàfores. Com si es tractés de realisme màgic, els diferents elements, siguin suros, fangs o deixalles, capgiren la lògica i trenquen la quotidianitat a la que semblen pertànyer. L’exposició no s’ha regit en cap directriu cronològica, de manera que s’hi podran trobar tant obres dels anys cinquanta com d’actuals.

El culpable d’aquesta sensacional experiència és Joan Furriols (Vic, 1937), un artista que mai s’ha mostrat interessat per buscar el focus mediàtic, amb una humilitat i sinceritat que li han proporcionat llibertat artística. Això no vol dir que la seva trajectòria hagi estat ignorada: Furriols és conegut per ser un dels fundadors de la revista Inquietud, per explorar el moviment de pintura informalista o bé per haver estat al capdavant, juntament amb altres representants del gremi, del moviment avantguarda barceloní. Per això mateix, Silenci és un silenci, sobretot, honest.

“Temps futur”, 2016. Ferro niquelat. Lluís Carulla Ruiz

Una mirada astronàutica

Si mai heu vist l’Anemic Cinema (1926) de Marcel Duchamp, haureu notat unes ganes terribles de trencar el monitor per entrar en les figures i formes que giren a un ritme que col·lapsa els sentits. Jugar amb el moviment no és cap broma. Això ho sap molt bé l’artista Lluís Carulla Ruiz (Barcelona, 1974), que exposarà En moviment II, un recorregut còsmic sota el tutel·latge de Vicenç Altaió. Amb aquesta exposició, bellesa i racionalitat ballaran al mateix compàs.

El projecte es va gestar, segons diu el mateix artista, a partir de l’estudi de les formes geomètriques inspirades en l’univers i els cossos celestes. En particular, l’interès pels forats negres i el moviment orbital. D’aquesta manera, Carulla Ruiz es deixa portar per aquesta exploració espacial, voltejant i rodejant una infinitud de formes mecàniques, corbes, sinuoses o rectilínies.

Amb un total de vuit aparells amb una estructura dinàmica, En moviment II és una odissea intergalàctica que convida a hores de contemplació. Els mecanismes de ferro, pintats de diferents colors, dialoguen amb les mirades, causant inevitablement un efecte òptic i visual carregat, sensual. Ja avisem que l’hipnotisme provocat pot ser addictiu i l’autor, diu, no se’n fa responsable. Per aquesta aventura, l’artista ha usat les influències de l’avantguarda russa o dels corrents constructivistes, així com l’art concret de la dècada dels trenta.

Carulla Ruiz va guanyar, l’any 2015, de l’accèssit al Premi d’Escultura amb l’obra Partitura blava. En moviment II és la segona part d’una nissaga apassionant, el precedent de la qual va tenir lloc l’any passat, a la Galeria Cadaqués, on aquest projecte va veure la llum.

“Resolució extrema”, Víctor Dolz

El dolor insuportable

Una estança fosca i sumptuosa, acompanyada per un tríptic de temàtica brutal i una pistola sobre un tamboret. La tercera i darrera exposició és una vivència tant brutal com talentosa. Víctor Dolz presenta Resolució extrema, en homenatge a Dídac García, i ocuparà la Sala Empordà del Museu Can Mario.

El tríptic que conforma aquesta exposició ve a ser un crit existencial, una enorme mostra de tècnica i vísceres d’un artista poc conegut a Catalunya i, en canvi, amb una projecció internacional més que guanyada. L’estil dels retrats és directe, sense ornaments ni prejudicis, evidenciant un destí violent i pertorbador, però real i versemblant. El tractament no és exagerat, Dolz assegura que tot és fruit de la seva interpretació i la manera com entén a les persones del seu entorn. Resolució Extrema mostra la desesperació sense filtres, amb tota la cruesa i la bellesa implícites, sense renunciar a una filosofia molt difícil d’acceptar: la del temps que passa, la mort i el desgast. “El dolor és insuportable”, dictamina un dels versos que hi ha a la paret de la sala. També és ineludible. Tot això, desplegant una pintura feroç, emotiva, interiorista i despietada, que pot recordar tímidament a alguna peça de Francis Bacon.

 

Les exposicions es podran visitar fins al 26 de novembre de 2017. Instem als més agosarats a perdre’s en aquest itinerari tant trepidant com revelador. Podeu consultar més informació visitant el seu web.